La construcció de la Séquia Reial va propiciar una gran revolució econòmica i social a Almussafes

Albert Girona compara esta fita històrica del segle XVIII o amb la creació dels pous i motors de reg de finals del XIX

“En la història d'Almussafes hi ha hagut tres moments concrets que han generat canvis globals en l'àmbit polític, econòmic, agrari, urbanístic i social i la construcció de la prolongació de la Séquia Reial del Xúquer, obra hidràulica finançada pel Duc d'Híjar va ser, sens dubte, el primer”, va destacar Girona durant la seua intervenció. De  fet, l'alcalde i historiador va qualificar esta fita, desenrotllada entre els anys 1779 i 1801, d'autèntica revolució i la va comparar amb la que va suposar per a la vila la instal·lació de la multinacional de l'automòbil l'any 1976.
Girona va sustentar estes afirmacions davall l'anàlisi demogràfica del municipi. “del 1281, data de la segona Carta Pobla de la localitat, al 1735, Almussafes va viure una història tranquil·la, immòbil i amb molt pocs canvis, ja que la població tan sols es va incrementar en 251 habitants”. No obstant això, l'evolució del padró d'habitants va variar considerablement entre els anys 1735 i 1794, moment en què la Séquia Reial ja havia construït bona part de les infraestructures en el terme municipal, passant a registrar-se 707 nous veïns. Este increment poblacional, estretament lligat a la revolució de l'agricultura, va suposar, així mateix un gran creixement urbanístic de la població, que va duplicar el seu nombre de vies urbanes.
També l'arribada de la Séquia Reial en el segle XVIII va variar la configuració agrícola del terme municipal que, fins a la data mantenia zones d'horta lligades a les fonts i als ullals a través de séquies, i que a partir d'eixe moment va introduir productes com l'arròs, el cacauet, la dacsa, el cànem, la morera i els fesols, encara que, sens dubte, va ser l'arròs el cultiu estrela que va acabar produint-se en la partida de La Foia, terrenys expropiats, quasi dos segles després, per a acollir a la Factoria Ford.
La Séquia Reial també va generar riquesa econòmica per a un poble amb pràcticament nul·la capacitat industrial a finals del segle XVIII. “Es va implantar una nova indústria, la de la Molineria, que va suposar la creació de molts llocs de treball i l'increment del nivell de rendes d'una gran quantitat de veïns de la vila”. Els molins  El Vaig moldre Galí, del Carme i del Romaní són els últims vestigis dels molins hidràulics d'arròs construïts entorn de les séquies banyades per les aigües del Xúquer.
 
Interessos econòmics
L'especulació ja existia fa tres segles i prova d'això el fet que del 1770 al 1776, quan ja s'havia desvelat que anaven a iniciar-se les obres de la segona secció del canal, ciutadans de la capital valenciana van adquirir el 75 per cent de les terres venudes en el terme municipal, “provocant un canvi en la propietat social de la terra  que es va mantindre durant el segle XIX. Els veïns van recuperar les terres a finals de segle, coincidint amb l'arribada del cultiu de la taronja”.
També els interessos econòmics expliquen, en part, per què Almussafes va voler acabar amb la propietat feudal del monestir de la Valldigna i li va plantejar a la Corona el pleit d'incorporació, l'any 1765, pleit finançat íntegrament pels propis veïns. “Almussafes va passar a ser vila de la Corona i va recuperar l'ús del Castillo, anteriorment utilitzat pel monestir com a presó i allotjament dels seus representants i, a partir d'eixa data amb usos relacionats amb l'agricultura: depòsit de gra, espai dedicat a l'elaboració de seda i Almàssera d'oli”.
La bonança econòmica que va suposar l'arribada de les aigües del Xúquer també té el seu reflex en l'ampliació de la capella de l'Església d'Almussafes, entre els anys 1774 i 1782, obra sufragada íntegrament pels propis habitants de la vila.