| Edició núm. | Any: 13 | Notícies: | Fotografies: | Comentaris d'usuaris:

 05/11/2013

SECCIONS » Opinió » Articulistes » Opinió » Sixto Ferrero

Quan la fe pica a la porta

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica


L’altre dia vaig tindre una visita inesperada. Ben bé no era habitual. Gens habitual, afegiria. Feia temps, anys si fa no fa, que no picaven a la porta una parella de testimonis de Jehovà. L’home, en castellà, «sempre m’he preguntat d’on són aquesta gent, si viuen al mateix poble,...? en comptades ocasions n’he reconegut algun fora del seu horari ritual, a prop del salón del reino», ve deixem-ho córrer, deia que l’home i en castellà (necessite incidir, valga la redundància, m’ho sabran perdonar doncs) em convidava a viure el gaudi de l’Atalaia, i no sé què dogmatismes teologals més em proposava, ràpidament abans que l’home agafés embranzida vaig haver-lo d’interrompre amb la declaració: «ho sent, sóc agnòstic». L’home em va fer una mirada que traspuava decepció, però molt educadament em va demanar disculpes i va marxar del llindar de la porta.
La cosa no tenia major transcendència, però com que malauradament dispose d’excessiu temps d’esbarjo, «per culpa de la crisi algú ha decidit que no em necessiten i que prescindeixen dels meus serveis» (espere que siga momentani, espere) he començat a pensar que la cosa pinta magra pels creients de qualsevol teologia.
Els clubs sembla perden adeptes dia a dia. Jo mateix trenquí palletes amb el ritus catòlic el dia que comencí a obrir llibres, a comprendre que les decisions les prenc jo, sobretot si els fets m’exigeixen responsabilitat. I potser, si aquesta crisi ha deixat molt de temps lliure, la gent ha començat a llegir i ha deixat de banda les confessionalitats. El Sant Pare Francesc també s’ha adonat del problema i des del primer dia està capgirant els ciments del Vaticà i de tota l’església catòlica. Feina en té, no cal dubtar-ho, però caldrà més que bones declaracions en titulars de premsa i fotografies amb xiquets agafant-lo si vol capgirar la tendència. Molts batejats, que no bons cristians, la immensa majoria, professen una falsa fe, una fe excessivament hipòcrita, destrien del credo allò que els convé, és a dir fan la Bíblia al gust, a la carta, allò que els fa nosa ho exclouen, com si allò no suposés un pecat venial o capital. I no considere que siga culpa d’aquests batejats, sinó dels dirigents de les conferencies episcopals, que són qui dirimeixen els credos estatals i per extensió les esglésies. El problema del ramat, del poble de Déu, és que no té una fe des del coneixement sinó imposada pel nacionalcatolicisme (passat i present), per la festivitat aldarulla cristiana i per la ignorància. Alto! no afirme que siguen ignorants els catòlics, per a res. Molts abracen Déu des de la més profunda profusió d’adhesió al dogma, o per necessitat, però la resta de la comunitat, un nombre considerable són pecadors, sistemàtics i hipòcrites, però pecadors, a ulls de Déu (després ben bé sabrà perdonar-los) però pequen i en excés. I no en són conscients del pecat. Per què? perquè no coneixen des de l’interès de la pròpia iniciativa la paraula de Déu, els ha vingut donat. Imposat.
Cal que els teòlegs dels diversos dogmes es replantegen els problemes de la fe des de la credibilitat, la confiança i la decisió personal. Ara que tenen la llei educativa reformada i tornen a comptar, els catòlics clar, cal que s’hi fiquen per feina. Si esperen que la gent torne a les esglésies caldrà que promoguen una fe des del convenciment, la proximitat al poble, poder els sobra, els traspua pels porus, no cal que ens ho recorden, hauran d’oblidar-se de la imposició com han fet fins ara, o a cas Jesucrist obligava a convertir-se a algú? D’això ací en sabem prou amb els cristians novells, judeocristians i moriscos i mossèn Torquemada Si volen que els agnòstics, ateus i apostatats comencem a mirar-los amb bons ulls caldrà que es recolzen en persones com el pare Pere Riutort i no en la imatge de Monsenyor Osoro fent la volta a peu del Cabanyal.
De moment els testimonis de Jehovà tornen a la recaptació d’adeptes casa per casa. Tenen l’esperança que al picar la porta i els reben la fe envaisca aquella llar.
Ara per ara no ha vingut cap rabí ni cap imam a picar a la porta i oferir-me el seu dogma, en fi temps vindrà. Tampoc els he vist fent mitges maratons amb la filactèria  i la quipà o amb la thawb i la taqiyah.
Cadascú recapta com pot.
Sixto Ferrero
 
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
  • 0Comentaris
    Imprimir Enviar a un amic

Notícies similars

AFEGIR UN COMENTARI

Escriu en aquest camp el resultat de la suma, en xifra

És obligatori omplir aquesta casella amb un nick o nom real. No utilitzar la paraula "Anònim" o similars

La direcció no apareixerà públicament però ha de ser correcta; en cas contrari, no se editarà el comentari. Es comprobarà l'autenticitat del e-mail, encara que no se farà públic, seguint la nostra política de privacitat.

* El comentari pot tardar a aparéixer perquè ha de ser moderat per l'administrador. * Ens reservem el dret de no publicar o eliminar els comentaris que considerem de mal gust, il•lícits o contraris a la bona fe; així com els de contingut de caràcter racista, xenòfob, d'apologia al terrorisme o que atempten contra els drets humans. * EL SIS DOBLE no té per què compartir l'opinió de l'usuari, ni es fa responsable de les opinions abocades. * Es recomana no abusar de les majúscules ni d'abreviatures. * Els comentaris han de guardar relació amb el tema del qual tracta la notícia. * No s'admeten comentaris de caràcter publicitari.