Grans corruptes i petits malversadors

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Fa un bon grapat de mesos la ministra de cultura i educació alemanya va haver de dimitir per causa de la pressió universitària. Res jovenívol, ni de vagues per taxes apujades voraçment, res d’això vinculat al dret a l’educació superior a un preu raonable, sinó que a la ministra, se l’acusava d’haver plagiat unes línies per a la seua tesi doctoral. Les havia pres d’altra tesi anterior i les havia reutilitzat, no recorde si tal qual, per a la seua tesi. El món de l’ensenyament, la cultura i sobretot l’universitari va exercir tal pressió, legítima supose, que la novella doctora i ministra va haver de plegar de les seues funcions com a comandament del món educatiu i cultural d’Alemanya.
La cosa podia haver quedat com un cas aïllat d’indecència intel·lectual, però res més lluny. Fa cosa d’uns mesos, i per causes diametralment oposades al plagi, la ministra d’educació i cultura anglesa, també va haver de plegar del seu càrrec. En aquest cas fou perquè havien descobert que la bona senyora, havia emprat uns diners públics destinats a unes determinades subvencions per a costejar lloguers d’estudiants becats, i ella, mitjancera dels diners públics, va arrendar un piset pels seus pares als EUA, no per a estudiar, naturalment, si no per a que gaudiren d’unes bones i merescudes vacances o estades a l’estranger. Fou descoberta tal malifeta i automàticament la senyora ministra, hagué de dimitir del càrrec públic. Val a dir, que tant aquesta senyora anglesa com la senyora alemanya, van demanar disculpes públicament.
I fa uns dies, per un cas semblant al de la exministra alemanya, el secretari del gremi d’artistes fallers també hagué de plegar del seu càrrec, per plagiar un esbós, un cavall de Troia exactament. Element faller que havia de ser emprat a les falles de 2015, i ell  inspirat, l’ha plantat per les vinents i properes «fogueres santjoanesques». Això, li ha costat el càrrec. A més evidencia que malgrat ser al juny, i quedar molts dies fins arribar les falles, amb les festes josefines no s’hi juga. Quan ell creia que ningú mirava, ep!, apareix el boc expiatori i el posa contra l’espasa i la paret. Manca de creativitat, de temps, se li acumulava la feina,... vés a saber, el cas és, que sempre hi ha algú atent a les coses que fan els altres, per fiscalitzar-nos. Si no, que li pregunten a l’exministra alemanya qui cony s’ha llegit tantes tesis doctorals com per trobar el plagi, o a qui li importa on van els pares de l’exministra anglesa per vacances i qui paga el piset, o què els fa als alacantins que el cavall de Troia siga un plagi del que es plantarà a València l’any vinent? Que falta un any, i d’ací a enllà, ha de ploure molt i ningú no se’n recordarà.
Poc més o menys han fet a les comissions de les corts de l’altre dia. Fiscalitzar i estar atens als moviments que fa el govern, per això són oposició. Fabra no s’està de dir, davant les càmeres (no de RTVV naturalment), que ha traçat una línia roja. Imaginària òbviament. I desvinculada  de cap revelació revolucionaria amb els esquerrats. Una línia d’aquelles que denoten el bé i el mal. Representa l’horitzó idíl·lic del polític honest, honrat, valencianista i de dretes. De principis bàsics, per a ser diputat a les Corts Valencianes pel PP. Cap imputat i per extensió, condemnat o acusat de gran corrupte o amb indicis de corrupteles, pot ser diputat dels populars. Tots els altres, els dels altres partits, que facen allò que els vinga de gust, deu pensar Fabra, ells no. Meravellosa declaració de principis que ja voldrien Merkel i Cameron per a les seues respectives exministres. Ara va, i resulta que els demanen d’obrir quatre comissions per investigar quatre casos de corrupció relacionades amb el Cas Barcenas, Gürtel, i no sé quantes més que esguiten València i totes, absolutament totes, amb la seua democràtica i sincera majoria política i representativa dels ciutadans que els han triat —que dic jo que quan u diposita la confiança en gent així, votant-los durant vint anys, és perquè si fa no fa, porta els mateixos sistemes de funcionament per la vida, altra entesa no li trobe—han caigut en el rebuig sistemàtic. És a dir que d’investigar la corrupció res de res. Això són només malifetes de petits malversadors, ara bé, si embruten l’originalitat i exclusivitat de les falles de València... això són grans corrupteles que cal esgrimir i condemnar.