De Castelló a Kiev, xim pum tralarà...

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

L’altre dia a Ucraïna, els ucraïnesos discrepants i enutjats amb el seu govern van produir altercats, segons els mitjans i el govern, punibles, de delicte greu. Van muntar, malgrat les proclames cridant a la calma dels representants polítics de l’oposició ucraïnesa, uns bons aldarulls i avalots, tan contundents en els seus efectes que la premsa internacional, entre la qual, evident ens hi trobem nosaltres, (nosaltres som premsa internacional quan els aldarulls i les manifestacions no es fan a València, que ara per ara és quasi tots els caps de setmana), es feien ressò de les imatges dels antiavalots fotent amb les porres, intents d’assalts al congrés ucraïnès amb les conseqüències de detencions, gasos lacrimògens, dolls d’aigua, tot un repertori que comença a fer-se quotidià en aquests primers anys del XXI, a tot arreu del món occidental i oriental. I tot per què?, ens podem preguntar des del nostre balcó mediterrani, tranquil i pacífic. Doncs, per què malgrat que l’any 1991, i després de més de vint anys de independència de la URSS, havent-se declarat Ucraïna un país de ple dret independent i democràtic, encara hi ha veus (polítiques i segurament sentimentaleconòmiques) que miren amb bons ulls l’adhesió a la URSS, i l’oposició, i sembla que una àmplia majoria, volen, creuen i necessiten mirar cap a l’oest, és a dir cap a la UE. I des del balcó, i amb tranquil·litat, pense, serà possible que nosaltres molt més democràtics que ells i amb més anys dins d’Europa, quasi fórem fundadors (el País Valencià clar) de la vella Europa, no valorem molt el que atorga ser de la UE? Aquests ucraïnesos barallant-se per ser-hi i nosaltres que en som queixant-nos perquè ens oprimeixen amb les retallades i els ajustos econòmics i pressupostaris,..., «no sé com som de debò».
Però els ucraïnesos també mostren altres imatges, si fa no fa violentes, i ho justifiquen perquè volen i reclamen més democràcia, transparència, globalització i oberturisme, i això em duu a pensar, des del balcó mediterrani, nostre, i nosaltres amb més tradició democràtica, què fèiem l’altre dia, i ja en van dos (o tres si comptem als xiquets de Xàtiva),  perseguint al president Fabra quan eixia de la fundació cultural d’un banc intervingut (per tant de tots perquè l’han salvat amb els nostres impostos), escortat per guardaespatlles, policies i amb gent volent-li fotre porrades i colps, insultant-lo, vilipendiant-lo i desitjant-li ves a saber quina desgràcia, que dit siga, està totalment fora de lloc? Perquè tot em fa pensar, que malgrat la diferència de temperatura i de llengua entre ucraïnesos i valencians, ara per ara estem per exigir si més no les mateixes coses: transparència, democràcia, oberturisme, dignitat i responsabilitats polítiques amb el poble que els paga la nòmina.