Sueca celebra des de fa deu anys la Romeria a València a la Verge del Desemparats

El Grup Senderista ‘Olivetes Xafaes’ és el que ha realitzat les corresponents gestions per l’obtenció dels pertinents permisos

La Romeria d’aquest any, ha resultat ser una romeria molt especial per celebrar a València la Commemoració del Centenari de la Coronació Pontifícia de la Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, i és el primer any que Sueca està inclosa dins del programa d’actes més importants programats per a tal esdeveniment, ja que assistirà a la Missa dels Pelegrins a les sis de la matinada junt al poble de Paterna.
Enguany, també s’han complit deu anys des de la primera Romeria Nocturna a la Mare de Déu dels Desemparats des de Sueca a València l’any 2013, encara que no s’han pogut fer deu romeries per culpa de la pandèmia Covid-19. La primera romeria sols la van fer dèsset persones, pareixia una bogeria, una aventura de valentes i valents que ha donat bons fruits perquè des d’aleshores ha anat augmentant la quantitat de persones participants fins arribar enguany a 287 que ha resultat ser el grup més nombrós de participants. Com va dir Julián Sáez en el setmanari, Suheca.com fa uns quants anys, «la romeria és qüestió de “FE, DEVOCIÓ I CAMES”».
Cal destacar que Andrés Ventura i Luis Ruiz del Grup Senderista “Olivetes Xafaes” son els que gestionen amb l’ajuntament de Sueca tots els permisos per a passar pels diferents llocs i demanar ajuda a la Guardia Civil, Policia Local i protecció Civil de cada població per a tindre totes les mesures de seguretat. Des de la Regidoria d’Esports ens donen tot el seu recolzament. Gràcies a la Regidora d’Esports Celia Beltrán i a la funcionària Maria Ferri.
El dissabte 13 de maig, festivitat de la Mare de Déu de Fàtima, el grup de la Romeria Nocturna Mare de Déu dels Desemparats, amb unes samarretes commemoratives de color verd militar, ens reunirem a les 19:00 hores a l’ església de la Verge del Carmen, on Don Paco va celebrar una missa molt participativa amb lectures, cantant cançons acompanyades per la guitarra de la nostra amiga Ampi, peticions, ofrenes i al final de la missa es va llegir una oració a la Geperudeta demanant-li que ens ampare i ens done la seua ajuda i protecció. Finalment vam rebre la benedicció del pelegrí.
A la porta de l’església ens vam fer fotos de grup amb don Paco, davant la mirada de familiars i amics que havien acudit per acomiadar-se de nosaltres. Després de fer les fotos de grup, a les 19’45, es va disparar una traca i va ser el tret d’eixida cap a Sollana amb una distancia de 9’5 quilòmetres i amb un ritme de 12 minuts per quilòmetre. En el trajecte tot era comboi i alegria, trobant moltes cares conegudes que aprofitàrem per a saludar i compartir unes paraules. El banderí anava davant obrint camí junt a Luis i darrere tancant el grup, Andrés, Ampi i Miguel. Junt a ells, un cotxe de protecció Civil que va conduint Paquito del Grup Senderista “Olivetes Xafaes” per si algú el poguera necessitar.
Començava a fer-se de nit ja arribant a Sollana i ens acompanyava el cotxe de la policia de Sueca fins que arribàrem al terme de Sollana i va agafar el relleu la Policia Local de Sollana i així per tots els pobles que anàvem passant. En Sollana teníem preparat el sopar al Bar Els Clots, sopàrem entrepans, beguda, cafè i després d’haver descansat tornàrem a iniciar el segon tram Sollana-Silla amb una distància d’onze quilòmetres. Un any més vam poder comptar amb l’agradable companyia del Senyor Alcalde de Sueca, Dimas Vázquez i la seua dona Eva que també van fer la Romeria Nocturna. Per la foscor de la nit els jupetins reflectien i una preciosa lluna decreixent, la lluna de València, brillava il·luminant la nit. Es podia escoltar el soroll de l’aigua dels camps d’arròs i els grills, ocells i també els lladrucs dels gossos. Amb tot el silenci de la nit i caminant, és un bon moment per a trobar-te amb tu mateix i també trobar-te amb Déu. En arribar a Silla vam fer un descans de 30 minuts al parc de l’avinguda d’Alacant de Silla.
Ja havent descansat, agafàrem la carretera Vella de Madrid i passarem per les diferents poblacions de Beniparrell, Albal, Catarroja, Massanassa, Alfafar i arribarem al Poliesportiu Municipal de Benetússer a les 3’14 hores, havent fet ja un recorregut de 28’9 quilòmetres.
Ara ja es podia apreciar les cares de cansament, algunes bombolles que comencen a fer acte de presència, però quina alegria el xocolate calentet i els panous de la Beata per a recuperar forces i donar l’energia que necessitàvem. Cal donar les gràcies a Blai, Paco, Roy Toni i als seus familiars que s’han encarregat del trasllat i preparació del xocolate que havia fet Luis amb l’ajuda d’Andrés. També cal donar les gràcies a l’ajuntament de Benetússer, al conserge Cidy i al funcionari Joan Vázquez així com a la Regidoria d’Esports. Moltes gràcies per haver-nos deixat gaudir de tan magnífiques instal·lacions.
Finalment, a les 4’10 hores, vam eixir cap a València per a fer l’últim tram de 7’720 quilòmetres, al creuar el riu Túria, ens acompanyava novament una lluna preciosa. Caminant, caminant i passet a passet arribàrem a València. Ens vam fer la tradicional foto de grup a la plaça de la Reina davant del Micalet que en esta ocasió no el podíem veure bé per la foscor, però la seua presència es feia evident. Tot el grup a les 5’52 hores amb un total de 36’620 quilòmetres, vam entrar a la plaça de la Verge entre forts aplaudiments de la gent. Per fi havíem arribat a les portes de la Basílica, al nostre destí. La Basílica estava plena de gom a gom perquè encara no havien eixit els de la Missa de Descoberta de les 5, es va fer un embós entre els que volíem entrar i els que volien eixir. Per fi tot el nostre grup ja entràrem dins. Va entrar també la banda de Paterna i va començar la Missa dels pelegrins. Totes les mirades cap a la Geperudeta, emocions a flor de pell, alguns per a donar gràcies per haver superat alguna malaltia, altres per posar als seus peus problemes o demanar la seua ajuda i protecció, altres recordant a les seues mares que els havien transmès la seua devoció. Ella també ens mirava amb ulls de mare. Després de la missa es van presentar a la Mare de Déu a uns quants bebès i curiosament cap d’ells va plorar, ni tenia son de la matinada. Tots estaven contents i ben a gust de que els alçaren en alt. Sabem que son moltes les persones que els haguera agradat poder fer la romeria i per qualsevol motiu no han pogut, però ens acompanyaren al camí dins dels nostres cors i demanàrem a la Geperudeta que ens guarde sota el seu mantell maternal.  Després ja vam tornar a Sueca en tren i alguns van anar a esmorzar a Mossets, altres a dormir o fer altres activitats. Va ser una nit meravellosa i molt emocionant. Fins la pròxima!
Valencians tots a una veu, VISCA LA MARE DE DÉU!