Salutació de l'alcalde, Jesús Boluda amb motiu de les Festes d'Alginet 2013

"L’esperança ens la donen eixe magnífic grup de joves festers que s’han deixat la pell per oferir un programa d’actes que òmpliga el moment de lleure i descans que tots ens hem merescut al llarg de l’any"

Veïns i veïnes, amics tots,
Per a un alcalde, dirigir unes paraules als seus conciutadans amb motiu de l’arribada de les Festes Populars és, segurament, un dels moments més gratificants de l’any. La raó no costa gens d’entendre: és el moment idoni per transmetre il•lusió, orgull de ser qui som i esperança.
Il•lusió perquè, en els moments que travessem, sense ella ens resultarà molt més difícil remar contra corrent, que és el que en general estem fent tots. La situació econòmica ofega casa per d’altra, perquè la desocupació continua sent el gran problema que pateix el poble. Però l’esforç diari i el treball constant també requereix uns moments de descans. Ha arribat el moment de fer un parèntesi en les nostres preocupacions, de participar en les activitats i actes que els Festers ens ofereixen, d’eixir al carrer a sopar amb els amics i amigues, de reprendre aquell noble art de la conversa que, a la porta de casa, ajudava els nostres majors a suportar la basca de les nits d’estiu i a oblidar per uns moments els maldecaps de la collita.
L’esperança ens la donen eixe magnífic grup de joves festers que –em consta perquè ho he vist personalment- s’han deixat la pell per oferir un programa d’actes que òmpliga el moment de lleure i descans que tots ens hem merescut al llarg de l’any. I dic unes paraules que ja he deixat escrites en altres llocs: són els grups i organitzacions del poble les que ens han d’ajudar a mantindre el poble viu, perquè ells són la nostra esperança. I ara faig meues unes paraules de Salvador Bosch, el primer alcalde de la democràcia, que va dirigir unes paraules als seus conciutadans en el Llibret de Festes 1982 i va apel•lar a la participació de tot el món en les festes amb unes paraules que mai hem d’oblidar: “Fem Poble”, Doncs això. Fem poble entre tots, perquè, al remat, fer poble és una necessitat vital.