Clica a la foto per ampliar
Per segona vegada en la seua vida, Enric Mut, cronista oficial de Guadassuar, exercís de Cap de Dansa
Esta nit de divendres, la presentadora de Canal 9 Maria Abradelo serà l’encarregada de dir “Que comence la dansà!”
._000814
Enric Mut, cronista oficial de Guadassuar, tornà a ser de Cap de Dansa per segona vegada en la seua vida. “En 1993 els festers van introduir diverses novetats per recuperar elements perduts del ritual de les Danses. També començaren a realitzar els discursos del Cap de Dansa i ell va participar el 26 d’agost de 1993 al carrer Ausiàs March”, explicà el cronista.
Esta nit del divendres, és el torn per al carrer Crist de la Penya, allí la presentadora de Canal 9 Maria Abradaelo s’encarregarà d’encoratjar als balladors i ba,lladores perquè comence la dansà. En la dansà de hui participaran les festeres de l’Assumpció 2022, 2021, 2020 i 2019 que van ser les que van demanar a l’Ajuntament la participació de la expresentadora per formar part dels records de la seua infancia.
E6D
._000049
PREGÓ CAP DE DANSA
Dijous, 25 d’agost de 2022
Carrer del Mestre Serrano
Dijous, 25 d’agost de 2022
Carrer del Mestre Serrano
Bona nit a tots i a totes.
En primer lloc vull agrair als festers i a l’ajuntament la invitació per a participar com a Cap de Dansa, ara per segona vegada.
L’any 1993, fa 29 anys, els festers de Sant Roc, la majoria músics, tingueren la feliç iniciativa d’introduir unes xicotetes novetats per recuperar elements perduts del ritual de les Danses. Així es va fer i, per això, podem ara escoltar les precioses melodies de l’Eixida o Ball dels Arquets, que recorda l’eixida des d’una casa de tots els balladors i balladores que participaven en la dansà (una cosa impossible actualment), i, per altra, la del Cap de Dansa, una de les melodies més antigues i boniques. L’any que ve, per tant, caldrà homenatjar estos festers perquè estes novetats, que completen l’estructura de les Danses, compliran 30 anys.
El primer Cap de Dansa va ser Agustí Roig, que va fer el seu pregó a casa d’Encarna Lledó, al carrer de Sant Roc, i, a mi, em va tocar el dijous 26 d’agost, al carrer Ausiàs Marc i de la Creu.
Però ara vull referir-me a dos aspectes concrets que han ajudat a engrandir les Danses: al paper dels carrers dansers i a la participació de la joventut, ja que els dos factors estan interrelacionats:
· Fa uns 60 anys (1963) es ballaven encara als carrers del casc antic (al carrer del P. Vicent, del Sol, del Venerable, de Santa Llúcia, Nou i de Sant Roc, dissabte), perquè la participació era la que era, amb pocs músics i estaven destinades al veïnat. Per a que es feu una idea els premis pujaven a 2.550 ptes (uns 15 euros) i les danses perillaven. En canvi, en l’any 1969 ja es ballaven al carrer Mestre Serrano, al Venerable, Ausiàs Marc, Crist, Sant Roc i Major, que ocupa la nit del dissabte. En aquell any l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis ja sufragava la major part dels premis, mecenatge que mantindria fins als huitanta (uns 15 anys), després de la campanya a favor de les Danses que va promoure Agustí Roig.
Així, poc a poc, els grans carrers, que també anaven creixent i allargant-se, acolliran una nit de Danses i substituiran a poc a poc els carrers del casc antic, estrets i més curts, perquè cada vegada ballava més gent. I als carrers del Mestre Serrano, d’Ausiàs Marc i del Crist, s’afegiran els del Carme i de l’Ermita, mentre que el carrer sant Roc avançava cap a les primeres posicions de la setmana i quedava fixat ja el dilluns en l’any 1991. Igualment augmentarà la quantitat destinada a premis que en l’any 1993 ascendia a 610.000 ptes.
· L’altre factor és la gran participació de la joventut en la setmana dansera, que enguany ja em direu si n’hi hagut o no! Hi havia ganes de Danses després del Covid, igual que va passar després de la guerra civil en què cada passada la feren doble (anar i tornar).
Tots sabem que és una festa oberta, on tots poden participar, i en ella s’han integrat els canvis socials amb tota normalitat, amb major presència de la diversitat i de la crítica social, amb la incorporació de nous materials per al vestuari, nous dissenys, etc. I tot açò, en gran part, és fruit de la imaginació i de l’esforç dels joves de Guadassuar, lligat amb un cert punt de transgressió.
Vull contar-vos una anècdota, de finals dels setanta-principis dels 80, relacionada amb el creixement de les danses i la repercussió entre els experts: en una nit de danses en este mateix carrer em vaig trobar amb Fermín Pardo, un dels majors coneixedors de la música tradicional valenciana, acompanyat d’altres components del Grup de Danses Alimara. Estaven sorpresos perquè esperaven unes danses amb unes quantes parelles i es trobaren amb una festa molt viva, amb ballladors de tota classe (majors, menors...), i amb una gran participació, sobretot de gent jove, perquè normalment en altres llocs les Danses eren reconstruccions acadèmiques o participaven pocs balladors. Em va fer només dos recomanacions molt sensates: que ningú les controle i les uniformitze (forma de ballar, de repicar les castanyoles, etc.) i, en segon lloc, que hi haja un mínim d’ordre, puntualitat i ball, és a dir, que qui entre a ballar, que balle. Pura lògica!
Bé, amics i amigues, no cal dir que la festa mínima, com eren las Danses en els seus orígens, una festa de carrer d’un dia o dos que tancava les festes d’estiu a la huitava de la Mare de Déu i de Sant Roc, s’ha convertit en la principal festa del poble, gràcies a la gran participació de la gent de Guadassuar així com a la cada vegada major projecció exterior.
Acabe ja, vos felicite, festers i festeres, perquè sou importants en esta festa i assegureu la seua continuïtat, i felicite el poble de Guadassuar per conservar estes centenàries Danses tant pròpies del nostre poble, el que li ha valgut el seu reconeixement oficial com a BIC immaterial. Moltes gràcies!!
I ara, crideu amb mi:
VISCA ELS FESTERS I LES FESTERES!
VISCA LES DANSES DE GUADASSUAR!
I QUE COMENCE LA DANSÀ!!!
En primer lloc vull agrair als festers i a l’ajuntament la invitació per a participar com a Cap de Dansa, ara per segona vegada.
L’any 1993, fa 29 anys, els festers de Sant Roc, la majoria músics, tingueren la feliç iniciativa d’introduir unes xicotetes novetats per recuperar elements perduts del ritual de les Danses. Així es va fer i, per això, podem ara escoltar les precioses melodies de l’Eixida o Ball dels Arquets, que recorda l’eixida des d’una casa de tots els balladors i balladores que participaven en la dansà (una cosa impossible actualment), i, per altra, la del Cap de Dansa, una de les melodies més antigues i boniques. L’any que ve, per tant, caldrà homenatjar estos festers perquè estes novetats, que completen l’estructura de les Danses, compliran 30 anys.
El primer Cap de Dansa va ser Agustí Roig, que va fer el seu pregó a casa d’Encarna Lledó, al carrer de Sant Roc, i, a mi, em va tocar el dijous 26 d’agost, al carrer Ausiàs Marc i de la Creu.
Però ara vull referir-me a dos aspectes concrets que han ajudat a engrandir les Danses: al paper dels carrers dansers i a la participació de la joventut, ja que els dos factors estan interrelacionats:
· Fa uns 60 anys (1963) es ballaven encara als carrers del casc antic (al carrer del P. Vicent, del Sol, del Venerable, de Santa Llúcia, Nou i de Sant Roc, dissabte), perquè la participació era la que era, amb pocs músics i estaven destinades al veïnat. Per a que es feu una idea els premis pujaven a 2.550 ptes (uns 15 euros) i les danses perillaven. En canvi, en l’any 1969 ja es ballaven al carrer Mestre Serrano, al Venerable, Ausiàs Marc, Crist, Sant Roc i Major, que ocupa la nit del dissabte. En aquell any l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis ja sufragava la major part dels premis, mecenatge que mantindria fins als huitanta (uns 15 anys), després de la campanya a favor de les Danses que va promoure Agustí Roig.
Així, poc a poc, els grans carrers, que també anaven creixent i allargant-se, acolliran una nit de Danses i substituiran a poc a poc els carrers del casc antic, estrets i més curts, perquè cada vegada ballava més gent. I als carrers del Mestre Serrano, d’Ausiàs Marc i del Crist, s’afegiran els del Carme i de l’Ermita, mentre que el carrer sant Roc avançava cap a les primeres posicions de la setmana i quedava fixat ja el dilluns en l’any 1991. Igualment augmentarà la quantitat destinada a premis que en l’any 1993 ascendia a 610.000 ptes.
· L’altre factor és la gran participació de la joventut en la setmana dansera, que enguany ja em direu si n’hi hagut o no! Hi havia ganes de Danses després del Covid, igual que va passar després de la guerra civil en què cada passada la feren doble (anar i tornar).
Tots sabem que és una festa oberta, on tots poden participar, i en ella s’han integrat els canvis socials amb tota normalitat, amb major presència de la diversitat i de la crítica social, amb la incorporació de nous materials per al vestuari, nous dissenys, etc. I tot açò, en gran part, és fruit de la imaginació i de l’esforç dels joves de Guadassuar, lligat amb un cert punt de transgressió.
Vull contar-vos una anècdota, de finals dels setanta-principis dels 80, relacionada amb el creixement de les danses i la repercussió entre els experts: en una nit de danses en este mateix carrer em vaig trobar amb Fermín Pardo, un dels majors coneixedors de la música tradicional valenciana, acompanyat d’altres components del Grup de Danses Alimara. Estaven sorpresos perquè esperaven unes danses amb unes quantes parelles i es trobaren amb una festa molt viva, amb ballladors de tota classe (majors, menors...), i amb una gran participació, sobretot de gent jove, perquè normalment en altres llocs les Danses eren reconstruccions acadèmiques o participaven pocs balladors. Em va fer només dos recomanacions molt sensates: que ningú les controle i les uniformitze (forma de ballar, de repicar les castanyoles, etc.) i, en segon lloc, que hi haja un mínim d’ordre, puntualitat i ball, és a dir, que qui entre a ballar, que balle. Pura lògica!
Bé, amics i amigues, no cal dir que la festa mínima, com eren las Danses en els seus orígens, una festa de carrer d’un dia o dos que tancava les festes d’estiu a la huitava de la Mare de Déu i de Sant Roc, s’ha convertit en la principal festa del poble, gràcies a la gran participació de la gent de Guadassuar així com a la cada vegada major projecció exterior.
Acabe ja, vos felicite, festers i festeres, perquè sou importants en esta festa i assegureu la seua continuïtat, i felicite el poble de Guadassuar per conservar estes centenàries Danses tant pròpies del nostre poble, el que li ha valgut el seu reconeixement oficial com a BIC immaterial. Moltes gràcies!!
I ara, crideu amb mi:
VISCA ELS FESTERS I LES FESTERES!
VISCA LES DANSES DE GUADASSUAR!
I QUE COMENCE LA DANSÀ!!!
J. Enric Mut
Cronista Oficial
Cronista Oficial
._000049
._000872
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
-
0ComentarisImprimir Enviar a un amic
-
Notícies similars
-
‘Per ensenyar-nos i explicar-nos l'evolució de la població des de la seua fundació’
Hi ha 0 comentaris / Llegir més
-
El carrer l'Ermita ha acollit una de les nits amb més balladors i balladores participant, especialment els més...
Hi ha 1 comentaris / Llegir més
-
La ruta ‘Art i Tradicions’ es farà de la mà del cronista local Enric J. Mut
Hi ha 0 comentaris / Llegir més
