L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació inicia la restauració de la Verge de Gràcia de L'Énova

Esta peça excepcional de l'escultura gòtica valenciana és una les més antigues que es conserven en la Comunitat Valenciana

L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, ha rebut en les seues instal·lacions la imatge gòtica de la Verge de Gràcia de L'Énova, una de les més antigues que es conserven en la Comunitat Valenciana, per a iniciar els treballs de restauració.
Així, el Departament de Pintura de Cavallet i Escultura Policromada del IVCR+i és l'encarregat de dur a terme esta actuació, que ha sigut sol·licitada per l'Ajuntament de la localitat, i que permetrà la recuperació i consolidació d'esta peça excepcional de l'escultura gòtica valenciana.
Prèviament a la restauració de la imatge pròpiament dita, es realitzaran diversos estudis tècnics per a conéixer els materials i la tècnica d'execució amb la qual està realitzada. El seu resultat determinarà la intervenció de la imatge, que en l'actualitat mostra diverses deterioracions a causa del pas del temps i a la seua exposició al culte.
Es tracta d'una talla escultòrica en pedra calcària, que data de mitjan segle XIV, encara que la seua policromia actual és molt posterior. Representa la imatge de la Verge dempeus, amb una certa inclinació si bé encara amb un rostre hieràtic.
Amb la seua mà esquerra mostra al seu fill en braços, el qual abrigalla un ocellet entre totes dues mans, que simbolitza l'ànima del cristià, i amb l'altra mà sosté un cilindre, que permet subjectar una vara de lliris blancs d'orfebreria afegida en el segle XVIII.
Es desconeix el nom del seu escultor, encara que la qualitat de la seua talla la convertix en una peça excepcional de l'escultura gòtica valenciana, l'artífex de la qual degué estar vinculat a la ciutat de Xàtiva si s'ha de jutjar per les seues dimensions (5 pams forals de Xàtiva), segons l'estudi realitzat per l'historiador Abel Soler.
Este model iconogràfic s'assembla a la imatge mariana que presidix el timpà de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València, que data de 1354, la qual degué marcar tendència artística en tot el territori valencià.
La Verge de Gràcia de L'Énova és un dels pocs casos d'escultura gòtica religiosa que es conserven en la Comunitat Valenciana. En 1936, per a evitar la seua destrucció, es va guardar a la casa consistorial de L'Énova i, posteriorment, en el Museu de Belles arts de Xàtiva, d'on va partir cap a Barcelona, amb la fortuna que no va formar part de les obres d'art que eixien cap a l'estranger, i en finalitzar la contesa va poder tornar al seu lloc d'origen.