La 'Xarxa per una Nova Cultura al Xúquer' rebutja el Pla Hidrològic sotmés a informe en el Consell de l'Aigua

El pla no satisfà els objectius legalment establits de frenar la deterioració

Les organitzacions cíviques, ambientals i sindicals que integren la Xarxa per una Nova Cultura al Xúquer rebutgen el Pla Hidrològic sotmés a informe en el Consell de l'Aigua de la Demarcació a través dels seus representants en aquest.
Les organitzacions consideren que, malgrat les evidències de sobreexplotació i deterioració dels ecosistemes aquàtics, el pla no satisfà els objectius legalment establits de frenar la deterioració, recuperar el bon estat rius, llacs, aqüífers i altres masses d'aigua i promoure l'ús sostenible de l'aigua.
Malgrat la situació de sobreexplotació acumulada, el pla reparteix una aigua inexistent incrementant així el dèficit reconegut –que passa de 265 a 310 Hm³/any- ajornant les mesures necessàries per a frenar i revertir la deterioració de la conca. Amb això s'aguditzen les tensions pel repartiment de l'aigua en el futur, que es veuran incrementades amb la previsible disminució de la disponibilitat d'aigua a conseqüència del canvi climàtic.
Encara que puga semblar paradoxal, posar sobre la taula de negociació aigua de paper, és a dir assignar als usuaris aigua no disponible en la demarcació amb la finalitat d'obtindre el seu suport al pla, no fa sinó afegir llenya al foc i alimentar conflictes futurs. La naturalesa no negocia.
El document presentat suposa una reculada respecte a l'esborrany presentat al juny de l'any passat i allunya encara més la possibilitat de complir amb els objectius marcats per a 2027. L'administració hidràulica ha cedit una vegada més enfront de la pressió dels usuaris privatius, afavorint els seus interessos a curt termini en detriment de l'interés general i de la disponibilitat duradora d'aigua, retorçant, a tal fi, l'aplicació de la normativa vigent.
Les organitzacions integrades en la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua al Xúquer, contrariades pels canvis d'última hora i les negociacions opaques amb regants i administracions, analitzaran i documentaran els possibles incompliments amb la finalitat de recórrer davant les instàncies competents de l'estat i la Unió Europea.
En una primera lectura s'han identificat possibles incompliments en relació amb els següents aspectes:
- sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa Oriental, amb assignacions que superen la recàrrega natural, agreujant l'acumulada i establint noves reserves insostenibles per al regadiu
- aplicació arbitrària de la metodologia establida pel propi ministeri per al càlcul dels cabals ambientals, establint generalment volums molt allunyats dels necessaris per a contribuir eficaçment a l'objectiu del bon estat incompliment de la sentència del Tribunal Suprem (STS 3353/2018) pel que fa a l'exigència d'establiment de règims de cabals ecològics complets -amb totes les seues components, inclosa la d'avingudes- i al rebuig d'excepcions mitjançant la inclusió de marges addicionals de tolerància
- falta actualització del registre de zones protegides impactes ambientals de la modernització de regadius sense una avaluació rigorosa manteniment del transvasament Xúquer-Vinalopó, pese al reconeixement de la falta de sobrants en la conca cedent
- assignació de cabals per al Parc Natural de l’Albufera condicionada als usos, sense concreció quant al seu origen ni garantia de la seua disponibilitat, la qual cosa perpetua la precarietat d'aquesta zona protegida
- desprotecció de masses d'aigua en bon estat (reserves fluvials) i adopció insuficient de les mesures necessàries per a recuperar la connectivitat fluvial i la restauració hidromorfològica general de les masses d'aigua deteriorades, a conseqüència de la priorització dels usos privatius a costa de violar les restriccions ambientals.
Les organitzacions ambientals, cíviques i sindicals de la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua al Xúquer alerten de les conseqüències de la mala administració i recorden que els incompliments de la normativa europea poden tindre un elevat cost per al conjunt de la ciutadania, com mostren les quantioses multes que paga l'Estat Espanyol, per exemple, per incompliments de la directiva d'aigües residuals urbanes. D'altra banda, sent el sector agropecuari el principal consumidor d'aigua, és urgent abordar una reforma estructural –inclosa la PAC- que permeta la seua viabilitat a llarg termini, garantint l'ocupació, el reequilibri territorial i la conservació dels recursos naturals.