LA UNIÓ denuncia que es tripliquen enguany les intercepcions de cítrics importats de Sud-àfrica amb la malaltia de la ‘Mancha Negra’

Demana la suspensió de les importacions sud-africanes per no garantir la seguretat fitosanitària dels enviaments

La Unió Llauradora denuncia que les intercepcions de cítrics importats des de Sud-àfrica a la UE amb organismes nocius al llarg d'enguany s'han triplicat respecte a l'any anterior. Dels 12 enviaments rebutjats fins a agost en 2022 s'ha passat als 37 d'enguany.
Aquest passat mes d'agost les dades són realment escandaloses. Hi ha hagut 11 intercepcions’ procedents de Sud-àfrica, a les quals cal sumar 4 més de Zimbaue, país que també es troba inclòs en l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i l'Àfrica Meridional. Cal assenyalar a més que tots els rebutjos són de la Phyllosctita citricarpa, el fong que provoca la temuda malaltia de la Mancha Negra dels cítrics.
L'elevada detecció de la malaltia en cítrics de Sud-àfrica posa en evidència les fallades en el sistema de control en origen del país africà per a evitar la seua eixida i que, en conseqüència, no existeixen garanties que la fruita expedida procedisca de zones citrícoles lliures d'aquesta mena de plagues de quarantena ni que s'haja fet un bon control postcollita.
Davant aquesta situació i el risc que entranya, LA UNIÓsol·licita la suspensió automàtica de les importacions procedents d'aquells països tercers, com és el cas de Sud-àfrica, que no poden garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments perquè si entra una plaga ja no es pot erradicar i sempre són els mateixos països els que encapçalen el llistat de les intercepcions. En aquest sentit, cal recordar que les deteccions de cítrics amb presència de la Phyllosticta citricarpa, així com de l'arna Thaumatotibia leucotreta, són una constant durant les últimes campanyes i cal previndre que entre fruita amb aquestes plagues en la citricultura europea. L'organització insisteix així mateix en l'extensió del tractament de fred a les mandarines per a evitar l'entrada de la Falsa arna i reforçar les mesures en origen per a controlar malalties no presents encara en la citricultura europea.

Egipte, un altre país en el punt de mira
Egipte és un altre dels països a vigilar en les importacions de cítrics. Ha duplicat les seues importacions de cítrics als mercats europeus. Mentre que en 2022 va exportar a la UE un total de 86.079 tones, en 2023 van ser 179.012 tones. I si circumscrivim l'àmbit a Espanya, en 2021 (no consten dades del passat any) van ser 8.158 les tones importades d'Egipte per les 15.806 d'enguany.
En aquest sentit, la detecció recent de la Manxa Negra dels cítrics en taronges procedents d'Egipte, al costat de la seua irrupció en 2020 a Tunísia i la seua posterior expansió, posen de manifest la seua capacitat per a adaptar-se al clima mediterrani i el perill de desenvolupar-se per part de la principal malaltia fúngica dels cítrics a tot el món.
LA UNIÓ reclama d'aquesta manera al ministre d'Agricultura, Luis Planas, que reforce les nostres fronteres davant el perill que suposaria la possible entrada de la Mancha Negra que és cada vegada més gran pel considerable augment de les importacions de cítrics des d'Egipte.
“La importació de fruita fresca és una potencial via d'entrada. Estem davant un risc molt elevat i més val previndre ara que curar després. La seua introducció podria comportar una greu afecció a una citricultura europea orientada al mercat en fresc i no a la indústria del suc que és l'única eixida que té la fruita afectada per la Mancha negra, per la qual cosa les pèrdues i la desestabilització del sector citrícola europeu serien irreparables”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
Peris insisteix en la necessitat de reforçar la producció autòctona enfront de les importacions. “Les Administracions han d'apostar per salvaguardar els cítrics d'ací. Dependre de les importacions d'altres països, cada vegada més elevades, és un clar risc per a l'entrada de malalties que podrien ser letals per al futur de la citricultura europea i també impliquen un alt cost mediambiental”.