La Fundació Síndrome de Dravet se suma a la demanda d'infermeres/ers en tots els centres escolars

En el cas de la Comunitat Valenciana la ràtio d'infermeres/ers respecte als alumnes és d'un per cada 11.973 estudiants

La Fundació Síndrome de Dravet ha decidit sumar-se a les demandes de gran part de la comunitat educativa i, més recentment, del Consell General d'Infermeria d'Espanya (CGE), que se seguisca l'exemple dels països del nostre entorn i es dote d'infermeres/us escolars a tots els centres educatius, i molt particularment als d'Educació Especial, dels quals són usuaris gran part dels menors que pateixen la malaltia.
Des del col·lectiu es recorda que la Síndrome de Dravet, malaltia rara d'origen genètic coneguda també com a Epilèpsia Catastròfica de la Infància, es caracteritza per crisis epilèptiques que comencen en el primer any de vida i una sèrie de comorbiditats que habitualment apareixen més endavant com a retard cognitiu, problemes conductuals, del somni, en les funcions motores i de la parla i espectre autista. La mortalitat és elevada, aconseguint el 15% abans de l'edat adulta, principalment per mort sobtada per epilèpsia.
És per això que el nostre col·lectiu de xicotets guerrers es troba entre l'alumnat que més necessita la figura d'una/un infermera/o escolar en els col·legis ordinaris, tant si es formen en els col·legis i instituts als quals va la majoria d'alumnes com quan tenen la necessitat d'acudir a centres d'Educació Especial. En cas de crisis epilèptiques, la presència de professionals d'infermeria garanteix, d'una banda, l'adequada administració de l'anomenada medicació de rescat. Així mateix, facilita els primers auxilis al xiquet quan a causa de les crisis es produeix una caiguda o una ennuegada o entra en estatus epilèptic.
En un recent comunicat, el Consell General de Col·legis d'Infermeria d'Espanya manifestava que la ràtio recomanada a nivell internacional se situava en un/a infermer/per cada 750 alumnes, en el cas de col·legis i instituts del circuit educatiu regular; i d'un per cada 350, en el cas de col·legis d'Educació Especial. A Espanya, la ràtio general està, segons les dades del consell, en una per cada 6.685 alumnes, xifra molt allunyada dels estàndards internacionals.
En el cas de la comunitat autònoma de Comunitat Valenciana, la ràtio d'infermeres/us respecte als alumnes és d'un per cada 11.973 estudiants, segons les dades del col·lectiu de col·legis d'infermeria, que situen en 67 el nombre d'infermeres/us escolars en Comunitat Valenciana, i el nombre d'alumnes, 802.191, que segons les dades oficials del Govern de Comunitat Valenciana, van començar el curs en formació no universitària, la qual cosa la converteix en la dotzena regió autonòmica en el rànquing nacional, lluny de la ràtio necessària.
A més, la Fundació Síndrome de Dravet comparteix el punt de vista del Consell General d'Infermeria d'Espanya (CGE) en la seua preferència del model de les/us infermeres/us assignats en un centre presencial a jornada completa enfront del qual s'està aplicant en comunitats autònomes com Catalunya, Balears, València o Andalusia, segons el qual existeix una infermera referent que va des d'Atenció Primària a fer educació per a la salut en moments puntuals unes dues hores i mitja per setmana, en el cas català.
La Fundació Síndrome de Dravet opina que les/us infermeres/us han d'estar tota la jornada lectiva en el centre educatiu i coincideix amb els col·legis oficials d'infermeria que això es justifica, no sols per una més adequada i immediata atenció als alumnes, sinó també per a evitar una major sobrecàrrega dels serveis públics de salut, estalviant trasllats hospitalaris innecessaris i evitant que els pares del menor hagen d'abandonar els seus llocs de treball en cas d'incidències lleus.
Natividad López Langa, presidenta de l'Associació Nacional i Internacional d'Infermeria Escolar (AMECE), que ha col·laborat en activitats de la fundació, considera que el fet que hi haja infermera/o “és un valor afegit a la comunitat educativa” i que la seua presència en “cada col·legi” permet, “atendre a totes les necessitats de salut que tinguen els alumnes, bé patologies rares, cròniques i discapacitants”.
Així mateix, “l'escenari ideal per a impartir Educació per a la Salut (EPS)en totes les etapes educatives i per a tota la comunitat educativa”. D'aquesta manera, promou en l'alumnat “hàbits saludables”, a més de “previndre malalties que se sap que es poden previndre des de la infància; així com formar en primers auxilis tant a pares com a professors”, remarca.

Sobre la Síndrome de Dravet
La Síndrome de Dravet, també dit epilèpsia mioclònica severa de la infància, afecta a un de cada 16.000 naixements, per la qual cosa es considera una malaltia rara, i té una taxa de mortalitat d'al voltant del 15 per cent. S'origina per la mutació d'un gen, el SCN1A, i comença a manifestar-se en el primer any de vida del xiquet, amb crisis desencadenades per febre seguida d'una epilèpsia resistent als fàrmacs. A més, ocasiona greus retards cognitius, motors i de la parla, així com problemes conductuals.