Vicent Eusebi Pla i Noguera in memoriam...

Primer alcalde democràtic de Carcaixent

Ens ha deixat un carcaixentí de Pro. Tot el meu afecte i condolença als seus familiars. Descanse en Pau.
Primer alcalde democràtic de Carcaixent (19-4-1979/23-5-1983), (23-5-1983/17-7-1987) i (17-7-1987/7-9-1989) pel Partit Socialista del País Valencià-Partido Socialista Obrero Español (PSPV-PSOE). Dimití d’alcalde i regidor el 7 de setembre de 1989, i fou substituït pel seu cosí germà José Noguera i Donet (alcalde) i José Pérez i Cleries (regidor). Quan deixà voluntàriament l’Alcaldia, va ser cap del Gabinet del President de la Diputació de València (1985-1986). També va ser president de la Mancomunitat de la Ribera, càrrec que va ostentar des del 1979 fins al 1984. Sota les ordes d’Eugenio Burriel, va ser director del Gabinet d’Obres Públiques des de 1990 fins a 1995. Regidor (3-7-1999/14-6-2003 i 14-6-2003), per La Rosa-Partit de Progrés (LR-PP). Advocat. Nasqué a Carcaixent el 14 d’agost de 1950, fill de Vicente Pla i Pla i Encarnación Noguera i Vallés. Militant del Partit Socialista del País Valencià-Partit Socialista Obrer Espanyol (PSPV-PSOE) des de 1972.

• 19 d’abril de 1979: Té lloc el Ple de constitució de l’Ajuntament. La nova corporació està integrada pels regidors elegits democràticament: Partit Socialista Obrer Espanyol (12), Unió de Centre Democràtic (8) i Partit Comunista d’España (1).
• 1979: Editat pel nou Ajuntament socialista, apareix el butlletí Comunicación municipal.
• 9 de maig de 1979: Se celebra el Ple de la Corporació municipal, en sessió extraordinària, que en ambients ciutadans es denominà “Ple Polític”, pel fet que contenia punts com ara:
a) Aprovació de l’expedient d’amnistia a funcionaris represaliats en la dictadura (Julián Molines i Santandreu, Enrique Marco i Puig i Ernesto Pons i Piera).
Petició d’autonomia per al País Valencià i ràpid atorgament de l’Estatut.
b) Reclamació d’autonomia municipal, amb el desplegament urgent dels articles 140 i 141 de la Constitució.
c) Repristinació del nom de la Ciutat. Canvi definitiu de Carcagente per Carcaixent.
Adopció de la bandera quatribarrada roja sobre fons groc amb l’escut del Consell del País Valencià.
d) Canvi de noms: Plaça Major (per la del Caudillo) i Plaça de la Constitució (per la de José Antonio) amb iniciació d’expedient de canvi de toponímia local.
e) Cooficialitat de la llengua Valenciana.
f) Supressió d’emblemes i símbols de la dictadura per ser recordatori de la divisió entre espanyols.
g) Moratòria nuclear...
L’interés despertat en la població va fer que l’assistència a este fóra massiva. Abarrotaren la sala de sessions i arribaren a ocupar quasi del tot l’escala d’accés.
• 4 de juliol de 1979: És aprovat provisionalment pel Ple municipal el pla d’urbanització del Tir de Colom, redactat per l’arquitecte Pasqual Vernich i Talens, a instàncies de Juan Bautista Artés i Martínez.
• Octubre de 1979: Dins dels actes de les Festes Majors de Carcaixent, té lloc la celebració de la I Marató Popular, organitzada per l’Ajuntament, associacions de veïns i Club d’Atletisme de Carcaixent (7 d’octubre); I Concurs Local de Murals (13 d’octubre); I Concurs de Fotografia Ribera del Xúquer i el I Festival de Bandes de Música Ciutat de Carcaixent (14 octubre).
• 11 de gener de 1980: Per unanimitat dels regidors de l’Ajuntament de Carcaixent, s’acorda atorgar l’adhesió a l’acord municipal de l’Ajuntament Alzira de data 7 de juny de 1979 i, en conseqüència, aprovar el canvi de nom de l’annex de La Barraca de Alcira pel de La Barraca d’Aigües Vives.
• 6 de febrer de 1980: Amb el vot en contra del regidor Enrique Viudes i Hernández (UCD), és aprovat l’agermanament amb la ciutat francesa Bagnols-sûr-Cèze.
• 2 d’abril de 1980: En la sessió plenària es presenta una moció del Grup municipal Socialista sobre l’oposició al trànsit de productes agrícoles marroquins a través d’Espanya, de gran transcendència per al futur de l’agricultura de la nostra població, i és aprovada per unanimitat.
• 15 d’abril de 1980: En el saló de sessions de l’Ajuntament, es constituïx el jurat per a seleccionar i adjudicar el Projecte Tècnic i Direcció d’Obra per a la urbanització de la Plaça Major. Va presidir el jurat l’alcalde i van ser-ne vocals per part de la Corporació els regidors Arcadio España i Piera; Fernando Cremades i Cantos i Conxa Rovira i Pérez; Felio Serrano i Cantó, representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes de València i Múrcia; Manuel Portacoeli i Roig, representant de la Comissió Provincial de la Direcció General de Patrimoni Historicoartístic i Emilio Giménez i Juliá, arquitecte assignat per selecció dels concursants. S’hi van presentar quatre projectes, i resultà premiat el presentat per l’arquitecte Julià Esteban i Capapría. Tots els projectes presentats van ser exposats en l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis de València (Carrer Sant Llorenç). Les obres foren adjudicades a l’empresa Germans Roselló, de Sueca (1 d’octubre de 1980).
• 15 de juliol de 1980: La Lira Carcaixentina obté el primer premi al Certamen Internacional de Bandes de Música celebrat a València (Primera Secció), sota la direcció del mestre Manuel Enguídanos i Cotanda (Llíria, 1943-2011).
• 19 de setembre 1980: La Corporació municipal compra l’edifici i terrenys del Convent de Corpus Christi (Les Dominiques) a l’empresa Procomar, SA per 24.459.960 pessetes. Les obres de restauració i consolidació de l’antiga església foren adjudicades, dos anys després, al contractista José Lacárcel i Orquín, per la quantitat de 3.989.000 pessetes.
• 23 de setembre de 1980: S’obri el Carrer Baronessa de Santa Bàrbara al d’Isabel Soriano.
• 1980: La Corporació municipal nomena l’historiador Francesc Torres i Faus (1957) com a arxiver, cronista i bibliotecari municipal.
• Del 5 al 10 d’octubre de 1980 té lloc, a l’Aula de Cultura de la Caixa d’Estalvis (Sant Llorenç), una exposició itinerant del Museu municipal de Manises amb ceràmica dels segles XIV-XVI i XVIII-XIX, a més d’una selecció de les obres premiades a les 9 edicions del Concurs Nacional de Ceràmica que se celebra anualment a Manises. També fou mostrada part de la col·lecció de ceràmica municipal: taulellets de paviment i ornamentació mural (segles XIV-XV i XVIII-XIX), dues imatges de la Mare de Déu del Roser i dels Dolors (segle XVIII) i diversos taulellets de paviment i d’ornamentació procedents dels enderrocs del palau del Marqués de la Calçada (segle XVIII).
• 13 d’octubre de 1980: Mor l’autor prolífic i professor de llengua valenciana Josep Arminyana i Canut.
• 15 de novembre de 1980: Apareix publicat, al Butlletí Oficial del Consell del País Valencià, el Decret del president en funcions del Consell del País Valencià, Enrique Monsonís i Domingo, de 3 de novembre de 1980, pel qual s’aprovà definitivament la repristinació del nom de la ciutat, i es substituït el castellanitzat Carcagente per l’originari Carcaixent.
• 18 de novembre de 1980: L’alcalde publica un ban en què dona a conéixer oficialment la resolució del Consell per la qual és aprovat el canvi del nom de la ciutat.
• 21 de novembre de 1980: la Comissió municipal Permanent acorda concedir llicència d’obres per a la construcció de la Residencia d’Ancians Verge d’Aigües Vives, que fou sol·licitada pel seu president Santiago Rafael Escrivá i Montagud, el 21 de juny de present any.
• L’any 1981 Carcaixent té 22.228 habitants.
• 1981: El pressupost municipal ascendix a la quantitat de 195 milions de pessetes.
• 23 de febrer de 1981: Colp d’Estat a càrrec dels generals Milans del Bosch, Armada, i del coronel Tejero Molina, que van arribar a segrestar el Govern i Parlament durant unes hores.
• 25 de febrer de 1981: Té lloc la celebració d’un Ple sobre la temptativa de colp d’Estat i la rebel·lió contra l’estat democràtic i la Constitució.
• En el mes de març de 1981, trobada la notificació que en 1973 va fer al Consistori mossén Andrés de Sales Ferri i Chulio, propietari del manuscrit Profesiones de los que toman el hábito en este R.l Conv.to de N.a S.a de Aguas vivas, del Orden de los Ermitaños de N.G.P.S. Agustín, desde que en el año 1767 se puso en el la observancia de la rigurosa vida Común, s’inicia el contacte amb el director de l’Arxiu Marià de Sueca per a la seua adquisició, que finalment passa a ser propietat de l’Ajuntament de Carcaixent, després del donatiu de 50.000 pessetes.
• 27 de març de 1981: Davall la presidència de Domènec Canet, es constituïx l’Agrupació Pictòrica i Cultural de Carcaixent.
• 27 d’abril de 1981: La CMP acorda denominar amb el nom de José María Morante i Benlloch (Conca, ca. 1893-Alzira, 1939) el centre social i cultural instal·lat en les dependències de l’antiga seu de la Falange (hui oficines de l’Inem-Servef).
• 1 de maig de 1981: Passen per Carcaixent, procedents de Múrcia capital, els components de la Volta Ciclista a Espanya.
• 17 de juliol de 1981: A la matinada s’inicia al Barranc de Grau, dins del terme municipal de Carcaixent, un espectacular incendi que va arribar a devastar més de dos mil hectàrees de matoll i pinars. Sufocat el primer conat, en dies posteriors es reproduïxen les flames que aconseguixen ràpidament grans proporcions, i arriben a les proximitats del Monestir d’Aigües Vives i de les urbanitzacions de Santa Marina, Sant Blai i Els Amics, i la finca agrícola “El Realengo” al Pinar dels Frares (Rafelguaraf).
• 16 d’octubre de 1981: Al concert celebrat per la Lira Carcaixentina al Parc del degà Navarro Daràs, s’estrena el pasdoble Carcaixent del compositor Luis Blanes i Arques (1929-2009).
• 30 d’octubre de 1981: Sufragades per la Corporació municipal, tenen lloc les obres de restauració de la façana de la Parròquia “...para lograr la recuperación de sus originales valores arquitectónicos...”.
• Del 9 al 15 de novembre de 1981té lloc la celebració de la Setmana del Bicentenari de la Taronja 1781-1981.
• 26 de gener de 1982: Després de quaranta anys de serveis ininterromputs com a directora del col·legi nacional Navarro Daràs de la nostra ciutat, per compliment de l’edat reglamentària es jubila Josefina Ros i Sánchez.
• 25 de febrer de 1982: Amb la presència del president de l’Audiència Territorial de València, Carmelo Quintana i Redondo; Juan Ignacio Lope i Solà, jutge del Districte, i de l’alcalde Vicente E. Pla, és inaugurada la nova seu del Jutjat de Primera Instància de Carcaixent, instal·lat al primer pis del Centre Cultural i Social José María i Morante.
• 21 de març de 1982: Amb l’assistència del director provincial del Ministeri de Cultura; de l’alcalde, Vicent E. Pla i Noguera; del cap provincial de Dependències Socioculturals del referit ministeri, i d’altres autoritats provincials, comarcals i locals, és inaugurat el Centre Social i Cultural José María Morante Benlloch.
•Pel mes de setembre de 1982, dins de les publicacions dutes a cap per l’Ajuntament, apareix el llibre Josep Arminyana i Canut. Antologia Poètica (Sèrie Literatura I).
• 2 d’abril de 1982: Al Centre Social de Carcaixent (hui oficines de l’INEM-Servef), té lloc el magnífic recital d’oboé (Malcom Messiter) i arpa (Rachel Masters), els quals interpretaren obres de Rossini, Marcello, Britten, Debussy, Saint-Saëns, W. Mathias i Kalliwoda.
• 7 d’abril de 1982: Al Ple municipal, la Presidència, en referència a l’agermanament amb la ciutat francesa de Bagnols-sûr-Cèze, li dedica un carrer.
• 24 d’abril de 1982: Té lloc a la nostra ciutat l’acte protocol·lari d’agermanament amb la ciutat de Bagnols-sûr-Cèze (França). El solemne acte de signatura dels documents d’agermanament va tindre lloc al saló de sessions de l’Ajuntament, entre els alcaldes de Carcaixent (Vicent Pla) i de Bagnols-sûr-Cèze (Georges Benedetti); entre les autoritats, es trobaven l’alcalde de Gandia (València) i el segon tinent d’alcalde de Cullera (València). Posteriorment, va ser inaugurat el nou carrer de Bagnols-sûr-Cèze, obert en els terrenys de l’antic convent de les Dominiques, amb solta de coloms i la interpretació dels himnes nacionals d’Espanya i França i la disparada d’una mascletada.
• 27 d’abril de 1982: Se signa a Madrid, davant del notari Javier Gaspar i Alfonso, l’escriptura a nom del poble de Carcaixent de la totalitat dels immobles situats en el terme municipal de l’antiga via de ferrocarril de Carcaixent-Dénia, després de les gestions realitzades davant de la Delegació d’Hisenda de València, en Patrimoni de l’Estat a Madrid i en FEVE. La venda fou autoritzada en Consell de Ministres (RD 430/1982, de 15 de gener). El preu de tots els terrenys (34.134 metres quadrats) fou de 6.880.360 pessetes.
• 28 d’abril de 1982: El Congrés dels Diputats aprova, per 250 vots a favor, 14 en contra (PCE) i 15 abstencions (Minoria Catalana i altres), l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
• Pel mes de maig de 1982, l’Ajuntament edita la revista d’informació municipal Sénia. El nom elegit, segons l’editorial, vol significar també la raó del seu naixement, “...ser instrumento para la captación, elevación y puesta a disposición del agua que ha de dar vida y fertilidad a nuestra comunidad...”. Formant part del seu consell de redacció: Fernando Cremades, Soleriestruch, Francesc Torres, Guadalupe Signes, J. A. Cortell (Entrevistes i Esports), Domènec Canet i Ximo Puig (Coordinació). La impressió té lloc a Vila-real (Castelló) a càrrec de l’empresa SICHET. També publica el llibre El cultivo del Aguacate en Carcaixent, escrit per José Fornás i Duart, pèrit agrícola, cap de l’Agència d’Extensió Agrària de Carcaixent.
• 7 de maig de 1982: El Codi Geogràfic Nacional assigna a la província de València el núm. 46, correspon al nostre poble el núm. 46.740 i a Cogullada, el núm. 46.749.
• 8 de maig de 1982: Té lloc la inauguració oficial de la residència de la tercera edat Verge d’Aigües Vives pel governador civil, José Fernández del Río, amb la presència de l’alcalde i de la resta de membres de la Corporació municipal; del director provincial de Sanitat, Francisco Giner i Baixauli; de la secretària de la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social, María Josefa Valverde; del director provincial de l’IMSERSO, Enrique Aranegui; del president de la junta directiva de la residència, Santiago Rafael Escrivá i Montagud, i de sor Josefa Ruíz i Garcia, superiora de la comunitat religiosa al front de l’hospital. La benedicció de les instal·lacions va anar a càrrec de mossén Blas Miquel i Santamaría. Amb este solemne acte culmina un llarg procés que va ser iniciat el 24 de desembre de 1979. De les obres es van encarregar els constructors José Llopis Vidal, José Antonio Sigalat i Francisco Calatayud, i van tindre un cost de 183 milions de pessetes, quantitat que va ser subvencionada pel Fons Nacional d’Acció Social (FONAS). La superfície total és de 7.200 metres quadrats, edificats sobre un solar de 5.000 metres quadrats i dividits en sis plantes. El 24 de setembre de 1982, és declarada pel Consell de Ministres obra d’utilitat pública.
• De l’1 al 15 de juny de 1982, tenen lloc els treballs arqueològics dirigits per Carme Aranegui i Gascó en la parcel·la núm. 38 de la partida de Benivaire Alt, propietat d’Avelino Casabán.
• 11 de juny de 1982: És nomenat per al càrrec d’arxiver, bibliotecari i cronista oficial l’historiador Francesc Torres i Faus, càrrecs que ja ocupava interinament des del 23 d’octubre de 1981.
• 20 de juny de 1982: En el Lloc Faller, dins dels actes de clausura del curs 1981-82 del Centre Musical Unificat Mestre Vert-Lira Carcaixentina, és presentada la Banda Juvenil de la Societat Musical Lira Carcaixentina, dirigida per Salvador Navarro i Ripoll, subdirector de la Banda Simfònica i professor del Centre Musical.
• 15 de juliol de 1982: La Lira obté el segon premi al certamen de València (Especial B), sota la direcció del mestre Manuel Enguídanos i Cotanda.
• 17 de juliol de 1982: Té lloc al Centre Cultural de Bagnols-sûr-Cèze la firma del protocol d’agermanament de les dues ciutats iniciat el 22 d’abril. A la firma del protocol assistiren els representants de les altres ciutats d’Europa agermanades amb la ciutat de Bagnols: Newbury (Gran Bretanya), Feltre (Itàlia), Bräunfels (Alemanya), Eeklo (Bèlgica) i New Braunfels (Texas), com a ciutat invitada, i el delegat del Consell de les Ciutats d’Europa, François Zaragoza. A les 6’30 de la vesprada es va inaugurar la «Rue de Carcaixent» i, a la nit, l’Agrupació Cultural Àgora va interpretar una selecció de sarsueles.
• 20 d’octubre de 1982: Com a conseqüència de les pluges torrencials, té lloc la gran inundació provocada pel trencament de la presa de Tous (València), coneguda popularment per la Pantanà, que arrasà la Ribera del Xúquer.
• 22 de novembre de 1982: Mor a Carcaixent Norbert Ferrer i Marege (La Reole-Gironde, França, 1888), degà dels exportadors espanyols de taronja, activitat a què va dedicar la major part de la seua vida. Diu Joan Fuster que quan es parla dels comerciants de pa i meló valencians, cal fer una sola excepció, la de Norberto Ferrer i Marege. Al Ple celebrat el 27 de juliol de 2006, l’Ajuntament li va dedicar un carrer.
• 1982: El pressupost municipal ascendix a la quantitat de 251 milions de pessetes.
• La nevada dels dies 11, 12 i 13 de febrer de 1983 ha estat una de les més grans que ha conegut el nostre poble.
• 10 de març de 1983: Visiten la nostra població els alumnes del curs d’Alts Estudis Militars.
• 13 de març de 1983: Amb motiu de les festes falleres −només s’hi plantà una falla−, s’unixen a la festa les comissions de les falles dels carrers de Carcaixent i Arxiduc Carles, de València. El mateix dia de Sant Josep, visita la ciutat la Fallera Major de València i el president de la Generalitat, Joan Lerma i Blasco.
• 15 de maç de 1983: Comencen les obres de la carretera C-3320, que unix Silla amb Xàtiva, i és totalment remodelada al seu pas per Carcaixent.
• 20 de març de 1983: Té lloc la primera assemblea de l’Associació de Carcaixentins no residents a Carcaixent. Gràcies a la seua iniciativa, hi ha encarregat un estudi a l’empresa PREVASA, el cost de la qual ascendix a 2 milions de pessetes, sobre les condicions en què ha quedat la nostra ciutat després del 20 d’octubre i sobre les possibilitats de reconversió. Entre els carcaixentins que han servit de motor a tot este projecte, es troben: els germans Bataller, José María Boquera, Eugenio Pellicer, Paco Oltra, Enrique Albelda, Enrique Guerrero, Costa Talens, Juan J. Cholvi, Carlos Mayordomo, Ribera, Julián Crespo....
• 23 de març de 1983: Segons informacions del corresponsal del setmanari Ecos de la Ribera, la biblioteca de Carcaixent va perdre prop de 12.000 llibres amb motiu de la inundació. A fi de reparar en la mesura que es puga tan lamentable pèrdua, el Consell va enviar un milió i mig de pessetes en llibres; la delegació del Ministeri de Cultura, una biblioteca infantil composta de dos mil cinc-cents llibres; per mitjà d’Acció Cultural del País Valencià, el Gremi d’Editors de Catalunya hi envià lots de llibres.
• Pel mes d’abril de 1983, apareix El proceso de Carcaixent, 1727-1728 de la historiadora de la Universitat de Tolosa (França) Elisabeth Balancy, dins “Publicacions de l’Ajuntament de Carcaixent. Sèrie Estudis”.
• 30 de març de 1983, Dimecres Sant: Per raó de les inundacions i, principalment, per l’estat dels passos i imatges de la Setmana Santa carcaixentina, enguany la celebració de la Passió i Mort de Crist constarà d’un acte: la Processó de les Vestes, que es realitza en esta data amb l’ajuda i col·laboració de les germandats penitencials d’Alboraia, Quart de Poblet, Torrent, Cullera, Sueca, l’Alcúdia, Junta Provincial de la Setmana Santa de València i Ajuntament de Carcaixent.
• 8 de maig de 1983: Després de 276 anys, la Comunitat Valenciana va tornar a elegir els seus representants en les Corts Valencianes. En total, foren elegits 89 representants: 29 per Alacant, 25 per Castelló i 35 per València. La constitució tingué lloc el 7 de juny de 1983, i foren nomenats diputats els carcaixentins Juli Millet i España (PSPV-PSOE), secretari primer de les Corts, i el doctor Carles Albelda i Climent (AP).
• A l’estiu de l’any 1983 és restaurat i catalogat l’Arxiu parroquial, greument afectat per les aigües, per Vicent Pons i Alós, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Per a aquesta tasca, l’Ajuntament va destinar unes 200.000 pessetes.
• Octubre de 1983: En l’església de Sant Francesc d’Assís (Convent), té lloc el concert inaugural del curs 1983-1984 del Conservatori Mestre Vert, a càrrec del trio format per Vladimir Mirchef (violí), María Mircheva (violoncel) i Perfecto Garcia i Chornet (piano). Durant l’audició es van escoltar obres de Tartini, Schubert, Albéniz, Liszt i Haydn.
• 28 d’octubre de 1983: El metge Pere Enguix i Randis (Carcaixent, 1948) és empresonat en la Presó Model de València i processat per presumptes delictes de causació d’avortament. Va ser posat en llibertat provisional el 17 de novembre del mateix any, després que la seua família depositara la fiança de cinc milions de pessetes exigida pel jutge. Després de passar deu anys en llibertat provisional, va ser declarat innocent.
• 11 de novembre de 1983: El Ple de l’Ajuntament sol·licita al Govern de l’Estat la declaració de zona catastròfica per al municipi de Carcaixent pels danys produïts a conseqüència de les torrencials pluges caigudes el 6 de novembre, les quals van provocar inundacions en diversos punts de la ciutat i terme municipal, on es van comptabilitzar 278 litres per metre quadrat, segons els serveis de meteorologia del Centre d’Extensió Agrària. L’aigua va inundar més de la mitat de la ciutat, i arribà en algunes parts a mesurar-se quasi un metre d’aigua. Esta situació va ser deguda a una “barranconà”, ja que van ser els barrancs que rodegen la ciutat (Gaianes, Prínceps, Rambla de Sant Antoni...), els que van propiciar el desbordament..
• Del 2 al 4 de desembre de 1983, té lloc a Carcaixent la III Assemblea d’Història de la Ribera. La inauguració, que va tindre lloc al Col·legi Públic José María Boquera, va anar a càrrec de l’alcalde de Carcaixent, Vicent E. Pla; del degà de la Facultat de Geografia i Història, Josep Trench; i del governador civil de València, Eugeni Burriel. Va actuar de coordinador el carcaixentí Bernardo Martí i Oliver, arqueòleg del Servei d'Investigacions de Prehistòria de la Diputació de València. Va intervindre-hi, per història medieval, Federico Udina i Martorell, director de l’Arxiu de la Corona d'Aragó; per història moderna, Emilio Salvador; i, per història contemporània, el cap del departament, Pedro Ruíz i Torres. Les previsions d’assistència resultaren molt satisfactoris, amb prop de 250 inscripcions, i a mes s’hi presentaren 37 comunicacions. En l’acte de clausura, que tingué lloc a la sala de sessions de l’Ajuntament, intervingueren Josep Trench, degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València; l’escriptor suecà Joan Fuster; el conseller de Cultura, Educació i Ciència, Ciprià Ciscar, i l’alcalde de Carcaixent, amb la presència del director general de Promoció Cultural, Emili Soler.
• 19 de desembre de 1983: El Consell de la Generalitat Valenciana, reunit en sessió plenària, reconeix de forma oficial el Conservatori Professional de Música Mestre Vert de Carcaixent.
• 1984: El pressupost municipal ascendix a la quantitat de 307 milions de pessetes.
• 27 de gener de 1984: El Ple de l’Ajuntament acorda la conversió en zona de vianants del Passeig. El resultat de la votació va ser el següent: 16 vots a favor (PSOE), 3 en contra (AP) i 1 abstenció (GIC).
• 15 de febrer de 1984: Naix la Societat Musical Santa Cecília de Carcaixent, sota la presidència d’Aurelio Chorro i la direcció d’Hermenegildo Roses.
• 26 de març de 1984: Carcaixent rendix homenatge al poeta Miguel Hernández, amb motiu del 42 aniversari de la seua mort. Els actes comencen amb la inauguració d’una mostra sobre la vida i obra del poeta instal·lada en la Casa de la Cultura. L’endemà, els xiquets de Carcaixent van rendir el seu particular homenatge al poeta i, a la nit, el regidor Arcadio España i Piera va parlar sobre “Carcaixent, el camp i Miguel Hernández”.
• 11 d’abril de 1984: El carcaixentí Pedro Masip i Uriós (1912), nascut en una família de propietaris tarongers formada per Vicente Masip i Claramonte −alcalde de Carcaixent en 1923− i Júlia Uriós i Rodríguez, presenta en el jutjat núm. 6 de Barcelona una querella per suposat plagi contra la novel·la La guerra del general Escobar, de José Luis Olaizola, premi Planeta 1983. Militant d’Unió República, va lluitar en la Guerra Civil, colze a colze amb el general Escobar, sobre la vida del qual va escriure un guió cinematogràfic. Amb l’esmentat guió i sota la direcció de José Luis Madrid, l’any 1984 fou estrenada la pel·lícula Memorias del General Escobar (101 min.), interpretada pels actors Antonio Ferrandis, Elisa Ramírez i Luis Prendes.
• Del 6 al 15 d’abril de 1984, té lloc al Col·legi José Antonio el I Certamen de Teatre Infantil, patrocinat per l’Ajuntament i organitzat per l’Agrupació Cultural Àgora, amb la col·laboració dels centres escolars de Carcaixent.
• 1 de juny de 1984: En la Parròquia de Sant Francesc de Paula (Muntanyeta), té lloc la celebració del concert inaugural de la Societat Musical Santa Cecília de Carcaixent, davall la direcció d’Hermenegildo Rosa i Ramírez, sent president Aurelio Chorro.
• Del 23 al 28 de juny de 1984, té lloc la celebració de la I Setmana de la Joventut de Carcaixent patrocinada per l’Ajuntament de Carcaixent.
• Amb motiu de les Festes Majors 1984 ens visiten el president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma i Blasco (inauguració de la Fira), i el president de la Diputació Provincial, Antoni Asunción (Concurs de Paelles).
• 27 d’octubre de 1984: La grossa del sorteig de la Loteria Nacional deixa una pluja de milions a Carcaixent. La lotera Elisa Garcia, al front de l’administració número 2.
• 1985: El pressupost municipal ascendix a la quantitat de 367 milions pessetes.
• 1985: És nomenat director de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València (RSEAPV), fundada en 1776, el carcaixentí Francisco Oltra i Climent (1944), professor de la Universitat Politècnica de València.
• 2 de gener de 1985: El Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis de València, presidit per Marcelino Alamar i Benlloch, en sessió extraordinària va nomenar el nou director general de l’entitat Eugenio Pellicer i Pérez, nomenament que va ser ratificat per l’Assemblea General de 27 de maig de 1984.
• Del 7 al 16 de gener de 1985: Durant deu dies, dos onades successives d’aire polar fan baixar les temperatures a Carcaixent a -8ºC. Des del dia 7 de gener a les 4 de la vesprada, en què va baixar la temperatura, fins al dia 16, vam estar tots el dies per davall de 0ºC; i el dia 15, a la 1’30 de la matinada, va arribar a -8ºC. La situació, sense ser catastròfica, és delicada.
• 8 de març de 1985: El ministre de Sanitat, Ernest Lluch, presidix la col·locació de la primera pedra del Centre de Salut de Carcaixent «Pedro Costa España». El conseller de Sanitat, Miquel Millana, i el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Eugeni Burriel, acompanyaren el ministre. També hi assistiren les autoritats locals, amb l’alcalde Vicente E. Pla al capdavant. Cal ressenyar que, a Carcaixent, alguns jornalers amb pancartes de CCOO van impedir el pas de la comitiva del ministre al crit de “volem faena”, i que hagué d’intervindre-hi la Policia Nacional.
• 26 de juliol de 1985: Reestrena del cinema-teatre municipal Don Enrique, antic Patronato. Les obres de reconstrucció costaren 19.301.377 pessetes. D’entre les actuacions, cal fer menció de Lluís Miquel i els 4Z i Ovidi Montllor, amb Toti Soler, així com la representació de l’obra La boda de los pequeños burgueses, de Bertold Brecht, pel Grup de Teatre Àgora, sota la direcció de Juan Gil i Rubió.
• 4 d’agost de 1985: Una intoxicació afecta més de 130 comensals, en la seua majoria de Carcaixent i Riola, del restaurant Sala San Francisco, propietat de Francisco Gómez i Marín.
• 10 de setembre de 1985: Té lloc la inauguració del Centre Social i Dispensari de Salut de la Barraca d’Aigües Vives. A l’acte presidit pel president de la Diputació de València, Antoni Asunción, van assistir l’alcalde de Carcaixent, i de la Barraca d’Aigües Vives; els presidents comarcals i provincials de l’Associació de Jubilats i Pensionistes; la regina de les festes de la Barraca, Ana Muñoz; representacions de l’Associació de Joves, l’Associació de Jubilats i Pensionistes, l’Associació de Festes i regidors de l’Ajuntament de Carcaixent. Este centre està construït en el solar de les antigues escoles de la Barraca, al carrer de la Font de la Falzia, núm. 3 (abans Rafael Montagud Peralt). El cost fou de 12.720.000 pessetes; l’Ajuntament de Carcaixent en va pagar 4.452.000 i la resta, 8.268.000 pessetes, la Diputació de València. L’equipament del centre va estar a càrrec de la Conselleria de Sanitat, Treball i Seguretat Social, la qual va donar 600.000 pessetes. El centre és seu de l’associació cultural “El Progrés”, fundada per la mestra Milagros Vérez i Marín, amb una important biblioteca.
• Del 6 al 15 de setembre de 1985, té lloc al Centre Cultural i Social José María Morante, en la Plaça Major, l’exposició itinerant de reproduccions del Guernica de Picasso, patrocinada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, i les diputacions d’Alacant, Castelló i València.
• De l’1 al 8 d’octubre de 1985, té lloc al Teatre Municipal Don Enrique la I Mostra de Teatre Ciutat de Carcaixent, patrocinada per l’Ajuntament i organitzada pel Grup de Teatre Àgora, amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura i de la Diputació de València. Hi participen els grups: Pluja Teatre, de Gandia; Caràtula, d’Elx; Xauxa Teatre, de València; Gènesi Teatral Turó de la Petra, de Barcelona, i el Grup de Teatre Àgora, que, com a organitzador de la Mostra, actuà en l’acte de cloenda.
- Els dies 16 i 17 de setembre de 1985, dins del cicle Blasco Ibáñez i el cinema, tenen lloc al Teatre-cinema Don Enrique les projeccions de les pel·lícules Sangre i Arena, de Fred Nilo (1922), i Los cuatro jinetes del Apocalipsis, de Rex Ingram, (1921), amb Rodolfo Valentino.
• 15 d’octubre de 1985: Inauguració de la nova caserna de la Guàrdia Civil. A l’acte participaren el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Eugeni Burriel; el general de brigada de la Guàrdia Civil, Álvaro Casado i Mestre, comandant de la III zona, l’alcalde de Carcaixent i el cap del terç, tinent coronel Quintiliano Pérez i Monedero.
• L’any 1986 Carcaixent té 20.354 habitants, 9.825 hòmens i 10.529 dones.
• Del 28 de gener al 2 de febrer de 1986, l’empresa Nuevo Centro de València dedica una mostra a la comarca de la Ribera Alta del Xúquer, dins del Homenaje a las Comarcas Valencianas. Conoce a la gente de tu tierra, en la qual participa l’Ajuntament amb uns estands del nostre poble amb la col·laboració d’empresaris locals .
• 1 de març de 1986: Té lloc la inauguració del nou Centre Social de Cogullada i del nou Jardí de la Pobla Llarga. En l’acte participaren, a més de les autoritats locals, l’alcalde de la Pobla Llarga, Eleuteri Serena i Tena, i la directora general de l’IMSERSO, Conxa Aldenar.
• 7 de març de 1986: Al Centre de Capacitació Agrària té lloc la cloenda, presidida pel conseller d’Agricultura i Pesca, Lluís Font de Mora, del curs per a aplicadors qualificats de pesticides.
• 22 de maig de 1986: El ministre de Sanitat i Consum, Ernest Lluch i Martín, inaugura el Centre Subcomarcal de Salut Pedro Costa i España.
• 5 de juny de 1986: Té lloc la inauguració, al Centre Cultural i Social José María Morante, de la Mostra dedicada a Salvador Allende.
• Pel mes de juny de 1986 apareix Salvador Bodí i Congrós. El clima de la Ribera en el siglo XIX, nou llibre de la sèrie “Publicacions de l’Ajuntament de Carcaixent. Sèrie Estudis III”.
• 16 de juliol de 1986: La Lira Carcaixentina obté el primer premi (Secció Especial B) al Certamen Internacional de Bandes celebrat a València, sota la direcció de Francisco Tamarit i Fayos.
• 29 de setembre de 1986: L’Ajuntament publica Llibre de la Saviesa Aiguada, de l’escriptor Eduard Soleriestruch.
• 18 d’octubre de 1986: El Conservatori Municipal Mestre Vert −ubicat a les dependències de l’antic Hospital Municipal− és inaugurat pel ministre d’Educació i Ciència, José María Maravall i Herrero. A l’acte acudí també el conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, Ciprià Ciscar i Casabán, i l’alcalde, Vicent E. Pla i Noguera. El Conservatori compta amb 3.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes, amb una capacitat per a 2.000 alumnes. Després de la inauguració oficial del Conservatori municipal, totes les autoritats assistents es van traslladar en comitiva fins a l’antiga església del Convent de Corpus Christi (les Dominiques), on el ministre va inaugurar també l’Auditori Municipal. El concert inaugural va anar a càrrec de Joaquim Palomares i Lluís Rego. Les obres de reforma que van començar en 1982 van costar 25 milions de pessetes.
• 1986: El pressupost municipal ascendix a la quantitat de 522.952.086 pessetes.
• 24 d’octubre de 1986: El Ple de la Corporació municipal (18 vots a favor, un en contra i una abstenció) acorda fer un referèndum per a canviar els dies de les Festes Majors de Carcaixent, després de la sol·licitud preceptiva d’autorització del Govern central. La consulta popular fou autoritzada pel Consell de Ministres, en la reunió del 27 de febrer de 1987. La consulta se celebrà el diumenge 12 d’abril de 1987, i el poble va dir que no.
• 3 d’abril de 1987: En el saló d’actes de la Casa de la Cultura de Carcaixent, té lloc la sessió constituent de l’Associació Municipal d’Agermanament. Va ser-ne elegit president Córdulo Fayos i Batllé (Colera-Girona, 1920-Carcaixent, 2004).
• 1987: El botànic, professor i investigador carcaixentí Manuel Costa i Talens (1938) és nomenat director del Jardí Botànic de la Universitat de València.
• 1987: L’arqueòleg i historiador carcaixentí Bernat Martí i Oliver (1949) és nomenat director del Museu de Prehistòria de la Diputació Provincial de València.
• 15 de juny de 1987: Dins dels actes commemoratius del XXV Aniversari de la fundació de la Penya Esportiva Carcaixentina, als locals de la seu social té lloc una xarrada-col·loqui a càrrec del famós locutor Matías Prats. Entre els assistents, es troba el famós exjugador de futbol suecà Antonio Puchades.
• 13 d’agost de 1987: Segons un estudi realitzat per Jesús Esteban i Garcia, catedràtic d’Estadística de la Universitat de València, i Andrés Pedreño i Múñoz, titular d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant on s’analitza la renda familiar disponible per capita dels habitants de cada municipi, Carcaixent (504.913) i Alzira (593.566), en la comarca de la Ribera Alta, són les dos poblacions més riques.
• Pel mes de juliol de 1987 es publica una guia de Carcaixent, editada per INFO-WEKA, amb un tiratge de 1.500 exemplars.
• Del 8 al 16 d’octubre de 1987, als locals de la Penya Esportiva Carcaixentina, té lloc l’exposició «Gent que s’ho val», magnífica col·lecció de retrats del fotògraf carcaixentí Ricardo Carrillo i Sandonato (1952).
• 4 de novembre de 1987: Important riuada, segona de Sant Carles, patida per la nostra població. Per a pal·liar els danys, es van rebre ajudes per part de la Generalitat (94.400.000 pessetes) i de l’Estat (379.165.000 pessetes); en total, 473.575.000 pessetes en ajudes i 1.750 famílies beneficiades. També, es concedixen als establiments comercials ajudes a fons perdut, que ascendixen a la quantitat de 119.723.000 pessetes i que beneficiaren un total de 487 establiments.
• 18 de març de 1988: Mor als 103 anys Salvador Piera i Asencio. Va nàixer en l’Hort de Fernandet, al costat del barri de la Muntanyeta, el 7 d’agost de 1884, fill pòstum de Salvador Piera i Oroval i Josefa María Asensio i Moscardó. Fou regidor de l’Ajuntament de Carcaixent (16-04-1931/...). És casà amb Consuelo Ferrer i Torres i, en segones núpcies, amb Remedios Serra i Sales, vídua de Bautista Llorens i Cantos, el 17 de gener de 1951.
• Del 26 de març a l’1 d’abril de 1988: Té lloc, a la Sala Municipal d’Exposicions Sant Llorenç, una Mostra d’Art Religiós a Carcaixent, organitzada per l’Associació Pictòrica i Cultural de Carcaixent i patrocinada per l’Ajuntament. Hi actuà de comissari el llavors estudiant a la Facultat de Belles Arts de València, Vicent Guerola i Blay.
• 9 de juny de 1988: La Corporació municipal compra a la marquesa vídua de Montortal i la Calçada, Pilar Escrivà de Romaní i Patiño, l’edifici del Palau de la Marquesa per 20 milions de pessetes, amb escriptura davant del notari Francisco Cantos i Viñals.
• 25 de juliol de 1988: La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, de la Generalitat Valenciana, i l’Ajuntament de Carcaixent signen un conveni pel qual la Generalitat cedia l’ús i la gestió del camp de futbol dels Quatre Camins i totes les seues instal·lacions a l’Ajuntament, per un període de vint anys.
• 7 d’octubre de 1988: La comarca de la Ribera Alta compta amb nou municipi, Benicull, que a partir de hui s’ha convertit en entitat local menor (ELM), i s’independitza de Polinyà de Xúquer. La població de Benicull està formada, fonamentalment, per antics llauradors de Benigànim −la beata Inés és la seua Patrona− i Carcaixent, que, per a evitar desplaçar-se fins ací per a treballar les terres, van construir les primeres cases que conformaren un nucli urbà.
• 17 de desembre de 1988: Al Teatre-cine Don Enrique, tenen lloc les III Jornades de serveis sòcio-psico-pedagògics municipals Ribera Alta-Ribera Baixa, organitzades per la Coordinadora Comarcal d’estos serveis i patrocinades per l’Ajuntament de Carcaixent.
• 20 de gener de 1989: La Corporació municipal compra l’edifici del Magatzem de Ribera per 40.477.001 de pessetes. L’acord va ser aprovat per majoria absoluta, amb 14 vots a favor i 3 abstencions (2 d’UPV i 1 del GI). El 16 de febrer, davant del notari d’esta ciutat, Álvaro E. Rodríguez i Espinosa, es va elevar a escriptura pública la compra per part de l’Ajuntament. Per la ciutat va firmar l’alcalde, assistit de Gregorio López i Babi, oficial major, en funcions de secretari general de la Corporació; per la propietat va subscriure Ángel Arbona i Ribera en qualitat de conseller delegat de la societat Brodo, SA. L’edifici adquirit té un total se superfície solar de 2.118 metres quadrats.
• Pel mes de març de 1989, l’Ajuntament edita el llibre La Conquista de València. Fa 750 anys, d’Eduard Soleriestruch.
• 7 d’abril de 1989: Es produïx un incendi en la darrera planta de la Casa Consistorial (sala de regidors i antic Arxiu Municipal).
• 19 d’abril de 1989: En el saló de sessions de la Casa Consistorial, té lloc la commemoració del desé aniversari de la constitució del primer Ajuntament democràtic, a la qual assistixen edils de les tres legislatures compreses en la dècada i alcaldes pedanis. En total, han passat pel consistori 53 regidors i deu alcaldes pedanis. De tots ells, només dos han repetit en les tres ocasions: Vicent Pla, l’alcalde, i el regidor Ángel Soler i Pastor.
• 18 de juny de 1989: Al parc municipal Degà Navarro Daràs, té lloc la IV Trobada d’escoles d’ensenyament en valencià de la Ribera, amb la participació de més de cinc mil persones (pares, mestres i alumnes) dels trenta-dos col·legis de la comarca que fan l’ensenyament en valencià.
• Del 17 al 27 de juliol de 1989, té lloc a Carcaixent la I Trobada de Joves amb Europa, en què participaren quatre països: Bèlgica (Eeklo), Alemanya (Braunfels), França (Bagnols) i Espanya (Carcaixent).
• 17 de juliol de 1989: Quatre-cents aniversari de la concessió del privilegi del rei Felip II atorgant a Carcaixent el títol de Vila Reial.