Guadassuar celebra este diumenge la missa d'acció de gràcies per la rehabilitació i restauració de la seua església parroquial

El resultat és magnífic i amb sorpresa: la troballa d'unes pintures gòtiques de dracs en la volta, sota l'ornamentació barroca

._000864

L'arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, presidirà este diumenge, 26 de novembre, a les 12 hores, en la localitat valenciana de Guadassuar, la missa solemne d'acció de gràcies per la rehabilitació i restauració de l'església parroquial Sant Vicent Màrtir.
En este projecte “destaca la important col·laboració de tots els feligresos de la parròquia que s'han bolcat i han aconseguit, en només dos anys, les aportacions econòmiques necessàries per a sufragar quasi el 60 per cent de les obres realitzades. Donem gràcies a Déu, al Consell Pastoral, que va proposar i va aprovar la intervenció, i al poble per la seua ajuda incondicional”, subratlla el rector Juan Sivera, que afig que “estem tots impressionats pel resultat final dels treballs”.
Les obres s'han prolongat durant prop de dos anys en esta església parroquial construïda entorn de 1560 i catalogada com a Bé d'Interés Cultural (BIC), assenyala el rector, que agraeix “al gran equip d'obrers, restauradors i arquitectes esta meravella”.
A més del “magnífic resultat global de la restauració”, un dels aspectes més rellevants d'esta intervenció ha sigut la troballa “sorprenent”, i posterior recuperació, d'unes pintures gòtiques d'uns dracs policromats en els arcs de la volta, sota l'ornamentació barroca.

Renaixen els dracs gòtics, quart cas conegut en la Comunitat
El motiu inicial fonamental per a escometre estes obres va ser “la urgència en la reparació de la coberta, molt deteriorada i amb moltes clivelles i humitats”. Esta primera fase exterior, que va començar fa dos anys, va ser realitzada per l'estudi *HAC 90 *Arquitectes, indica *Sivera. Una vegada rehabilitada la coberta, que era “imprescindible”, va començar la restauració interior per un equip multidisciplinari de l'empresa *Art i *Restauració Sanchis Ferragut, d'Algemesí.
La intervenció va consistir en “una neteja general de tota la brutícia acumulada”, que era molta, tenint en compte que “no es va fer cap reforma durant més d'un segle”, seguida per la “consolidació de tots els materials i tècniques utilitzades i reintegració, amb les mateixes tècniques i materials originals, perquè el resultat fora un conjunt complet i apte per al culte”, explica Xavier *Ferragud Adam, de l'equip de 17 restauradors.
Segons descriu l'expert, “el temple, amb les mesures actuals, és original del segle XVI, quan tenia una altra ornamentació que desconeixem, i en el segle XVIII van escometre la reforma barroca, que és la que veiem ara, amb tota la *yesería, daurats i estucs, tapant el gòtic anterior i obrint les *lunetas, que és la causa principal dels desperfectes causats en la coberta”.
Per tant, el resultat de les obres realitzades és “la recuperació de l'ornamentació barroca, els estucs a la calç, brunyits i daurats, netejant-los i consolidant-los”.
En la cerca d'eixe objectiu final va arribar “una sorpresa”: la troballa de les pintures dels dracs que estaven ocultes. Tal com relata Xavier *Ferragud, “en la zona del sostre del presbiteri hi havia molta brutícia i desperfectes causats per l'augment de temperatura que van provocar unes fogueres enceses a l'interior del temple en 1936”.
En eixa part alta del temple, les tècniques del daurat i de l'estuc brunyit usades “tenen unes emprimacions de color a les quals els afecta molt la humitat i la temperatura, per això esta zona estava espellofada i amb escantells, davall dels quals van aparéixer estes pintures que en un primer moment no sabíem que era”, precisa.
Es van realitzar uns tastos “per a saber què era i vam veure clarament que eren uns dracs que apuntaven des de les voltes dels arcs de la volta. En buscar documentació, esbrinem que en la mateixa època en la qual es va construir esta església eixes pintures amb eixa simbologia eren habituals. De fet, este és el quart cas conegut en la Comunitat Valenciana, que se suma als de Morella i Sant Mateu, a Castelló, i al convent de la Trinitat, a València, a més dels trobats en altres llocs d'Espanya”.
“No esperàvem esta troballa i tant la parròquia com l'Arquebisbat i la conselleria de Cultura van decidir que el més important era traure a la llum eixes pintures i poder conservar-les”, assenyala *Ferragud. En total “han sigut recuperats 16 dracs que estaven ocults sota la pintura barroca, tallant els estucs i daurats, i ara poden veure's”.
Este tipus de descobriments “són importants perquè ens transmeten i diuen d'on venim, com som, quins ha passat en un patrimoni com este durant tants anys i, a més, a l'ésser el quart cas conegut en la Comunitat Valenciana, és un patrimoni escàs el que es conserva i per això té un valor afegit que se suma al conjunt de tota l'església, que és un temple magnífic i molt ben fet”.

Este cap de setmana, missa d'acció de gràcies i altres actes
La parròquia de Guadassuar ha organitzat una sèrie d'actes per a celebrar el final de les obres del temple i el seu resultat. Així, hui divendres, a les 19 hores, tindrà lloc una conferència en la qual alguns arquitectes i restauradors que han treballat en el projecte explicaran tot el procés de rehabilitació exterior i de restauració interior.
A continuació, la parròquia acollirà, a les 20.15 hores, un concert de la Banda Va unir Musical Santa Cecília de Guadassuar seguit per la inauguració d'una exposició entorn de la restauració on es podran veure les imatges de l'abans i el després de la intervenció. El dissabte, a més, està previst un altre concert, a les 20.15 hores, del grup Encanta “Aethera Lucis”.
El diumenge tindrà lloc a les 12 hores l'acte més important d'esta celebració: la missa solemne d'acció de gràcies, presidida per l'Arquebisbe de València.
Des de la parròquia insisteixen en l'agraïment “a totes les persones que han col·laborat ja que del pressupost inicial, de més de 900.000 euros, hem aconseguit sufragar al voltant de 530.000 euros i falten 380.000”. Les col·laboracions poden realitzar-se en la pròpia església parroquial o en el compte bancari ES3600750150390701750048.