El Grup Senderista de la Ribera del Xúquer ‘Olivetes Xafaes’ de Sueca realitzà una ruta a Casas del Rio i el riu Cabriol

Última ruta de muntanya corresponent a l’exercici 2022-2023

El diumenge passat, dia 11 de juny, el Grup Senderista de la Ribera del Xúquer “Olivetes Xafaes”, vam fer l’última ruta de muntanya corresponent a l’exercici 2022-2023, a Cases del Riu (en castellà i oficialment, Casas del Río) que és una pedania enclavada en una zona de fantàstics recursos naturals del municipi valencià de Requena (Plana d'Utiel-Requena), situat al sud del terme municipal de Requena confinant amb el terme de Cofrents, junt al riu Cabriol (en castellà Cabriel), principal afluent del Xúquer amb uns 220 Km de recorregut abans d’unir-se al Xúquer al municipi de Cofrents. El nostre destí es troba dins del Parc Natural de las Hoces del Cabriel.
Sembla que fer SENDERISME és sinònim de ser PUNTUAL, tot el grup vam acudir al Pavelló Cobert a les 7:30 hores ben puntuals. Allí ens esperaven dos autobusos que ràpidament es van omplir de senderistes, un total de 110 persones, i és que al grup senderista ens encanta la vida saludable, descobrint nous paratges, nous camins i noves rutes, observant les meravelles de la natura que tenim tan a prop nostre, compartint bons moments i fent exercici amb la família senderista.
A les 7:40, els dos autobusos fan l’eixida i el nostre president, Juan Antonio Llopis, va agafar el micro per a fer l’explicació i donar les instruccions pertinents. La seua veu es podia escoltar dins dels dos autobusos al mateix temps, fent una combinació de micro i mòbil excel·lent. L’accés principal per arribar al nostre destí és la carretera CV-442 (que parteix de la N-330 entre Requena i Cofrents). Un camí ple de moltes revoltes que posen a proba les habilitats dels conductors de l’autobús.
A les 9:10 hores arribàrem a Casas del Río, una aldea amb tan sols uns cinquanta habitants. Agafàrem les motxilles i esmorzàrem, uns quants en “Ca Rafa”, un bar on podíem prendre cafè i begudes, altres van preferir fer esmorzar de pícnic buscant algun lloc per a seure. Alguns esmorzaren davant la façana de l’església de Sant Antoni de Pàdua de 1893. En la façana estan representats en ceràmica els inicis del llogaret, així com la construcció de la Sènia (en castellà Noria). L’aldea compta amb un petit hotel rural de 10 habitacions.
Després de l’esmorzar començarem a fer la nostra ruta. El cel estava ennuvolat. Vam caminar cap al riu Cabriol, es tracta d'un element natural que marca tot el paisatge del llogaret. A l'estiu és important l'afluència de visitants que van a les riberes del riu a gaudir de la natura i prendre el bany a les seues esplèndides aigües. Allí ens vam trobar amb la Sénia, restaurada fa pocs anys (2001), amb fusta d’IROKO, té un diàmetre de 9,20 metres i 20 ràdios a cada costat. Construïda originàriament en el segle XVIII, té una capacitat d'extracció de 1.500 litres per minut, depenent del cabal que porta el Cabriol. Es tracta de l'única sènia que es pot veure en funcionament en tot el País Valencià. Sense cap dubte, la Sènia de Casas del Rio és el més destacat d’aquesta pedania. Aprofitem per a fer fotos. El paisatge és espectacular: la sènia en funcionament, el pont, l’aigua del riu color marró a conseqüència de les fortes pluges i baixant amb força fent xicotetes cascades pel desnivell del terreny. Les aigües del riu Cabriol tenen una gran qualitat i el riu té unes recolzades d’un gran valor paisatgístic. Allí en el pont aprofitem per a fer fotos de grup i també amb José Miguel Sòria el nostre narrador de les cròniques que sempre ens delecta amb la seua veu, ell dona vida a les paraules que escrivim les persones que redactem la crònica.
Després de gaudir del paisatge, començarem a caminar riu amunt per la vora dreta del riu, la carretera de fang tenia uns grans tolls que havíem de creuar per damunt de pedres, és un moment divertit, cal mantindre l’equilibri per a no fer “tenca”, encara que més d’un es va embrutar les sabates de fang. Casas del Río es troba a 317’5 metres d’altitud i nosaltres arribarem a un cim que es troba a 497’2 metres d’altitud amb un desnivell de 210 metre Es tracta d’una ruta circular de dificultat física mitjana i dificultat tècnica baixa. La calor va fer acte de presència i vam arribar a 29º. Una vegada arribàrem al cim, alguns van aprofitar per a refrescar amb aigua freda i altres amb una cerveseta que portava Luís amb una nevera portàtil dins de la motxilla. A continuació començarem el regrés, arribant  a Casas del Río per a nadar i dinar a les 13:40 hores, fent un recorregut de 12’23 Km.
Ara era el moment més esperat, refrescar nadant en el riu. El capdavanter en tirar-se a l’aigua sense por al corrent de l’aigua ni al color xocolate, va ser Toni Llopis, el nostre president i darrere d’ell, Toni Bou, s’ho van passar molt bé jugant amb les cascades. També les germanes Roselló, Mila i Roberto Pataki. Després del bany cadascú va anar a dinar on prèviament havia triat. Uns a “Ca Rafa”, altres al bar “El chiringuito del río” i altres de pícnic a l’assut del riu amb tapet de taula i tot. Tampoc va faltar compartir la bota de vi de José Miguel i els bombons que havia fet la dona de Joan. Tot un luxe compartir els bons moments amb la família senderista. Ja acabant de dinar a la voreta del riu, ens va visitar un nou convidat de color verd, un fardatxo molt bonic. Va donar temps de fer la migdiada a la voreta del riu i altres van aprofitar per a banyar-se els peus. Aquest parc natural és important per la seua singular flora, fauna, paisatge i característiques geològiques. Aus protegides com l’àguila real, mussol real es poden veure al llarg del riu. Les galeries de xops. Salzes, tamarindes, junt a canyes, joncs i canyissos son part del riu Cabriol, el bosc de ribera millor conservat de la Comunitat.
El Parc Natural de les Gorges del Cabriol és un recurs turístic de primera magnitud que permet acostar l’important valor natural d’aquest paratge als veïns i visitants. El riu Cabriol fa de línia divisòria entre les terres valencianes i Castella la Manxa durant més de 50 Km. La part valenciana té la consideració de Parc Natural, mentre que la ribera castellana és una Reserva Natural i ambdues pertanyen a la Reserva de la Biosfera de la Vall del Cabriol, declarada per la UNESCO en 2019.
Cap a les 17.00 hores pugem novament als autobusos per a tornar a casa i trobàrem allí un tren turístic però ja no ens va donar temps de pujar. Arribàrem a Sueca a les 19:10 i encara vam poder veure la processó del Corpus.
Ara sols queda acomiadar-se fins la pròxima temporada de muntanya i donar les gràcies a les persones organitzadores pel seu gran treball i als amics i amigues senderistes, dir-vos que és tot un goig compartir la vostra amistat. FINS LA PRÒXIMA, OLIVETES!