Troglodites

Martes, 7 de enero de 2014 | e6d.es
• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

 Quantes vegades no haurem fet servir el mot: troglodites?  Els xiquets, i facen memòria (tots hem sigut xiquets) el fan servir, en sentit pejoratiu i inconscients del que diuen, s’insulten dient-se: eres un troglodita!. Fins i tot els majors, els adults, emprem el mot per a referir-nos a algú qui pel seu comportament, pels seus pensaments, pels seus fets o per les seus afirmacions ens mostra, o mostra, una actitud ben bé d’altres temps, retrograda, antiga, rància, reaccionària, i fins i tot masclista. Dir: eres un troglodita, feia, i fa referència a una persona que està, per qualsevol dels motius anteriors, fora del sentit comú de la societat actual, la d’avui. Tan fa que siga del neolític, paleolític o cretaci, siga sapiens, neandertal, o qualsevol homínid, quan ha u li ho diuen estan ressaltant la seua semblança a l’home de les cavernes, és a dir el cavernícola. I no, no hem de caure en les estereotips de la ficció com els entranyables dibuixos: Els picapedres. Sinó que, hem de pensar que aquella persona a la qual se li diu l’insult: troglodita, o qualsevol sinònim, és un bèstia retrògrad com els del mite de la caverna de Plató. Mala cosa, quan t’ho diuen, sigues xiquet o adult.
Però ara resulta que no és un insult, no és cosa de semblança i comportament sinó que és una afirmació categòrica. Els investigadors i científics del l’Institut d’antropologia evolutiva Max Planck a Alemanya afirmen que degut a la copulació habitual en el pleistocè tardà entre tres espècies d’homínids diferents i coneguts, més un quart homínid que encara no s’ha trobat, acabaren per deixar una marca en la cadena de l’ADN fins el punt que avui, els humans, i descendents dels neandertals, compartim encara un 2% d’ADN idèntic al dels neandertals (del pleistocè tardà) És a dir que, segons les afirmacions científiques tots som uns troglodites, almenys en un 2% d’ADN. Per tant l’insult: eres un troglodita, s’ha quedat sense significat, sense raó de ser, ara per ara és un absurd, perquè ja no indica diferència de comportament, ni de fets, ni de pensaments, ja no. Els científics ens han igualat a tots a un 2% de «trogloditisme acido desoxiribonucleic».
Tanmateix, estigueu tranquils els amants de l’insult (eres un troglodita) perquè hi ha, encara, gent que s’encabota en ser més troglodita que allò que indica l’estudi dels científics alemanys. Sobretot alguns amb dogmes, crucifixos i càrrecs eclesiàstics. Alguns (bisbes, per exemple el de Castelló-Sogorb) exhibeixen el seu 2% troglodític sense prejudicis ni perjudicis quan diuen que els fills dels matrimonis homosexuals són proclius a pertorbacions de la personalitat, que viuen en climes familiars que acaben en violència, carreguen contra el divorci i altres deduccions escatològiques, però tot això (les afirmacions), que no és nou, sense cap justificació fefaent científica. Com sí han fet el alemanys de l’estudi de l’ADN neandertal. És a dir o hi ha éssers humans que tenen més d’un 2% d’ADN troglodític, o encara avui l’insult: eres un troglodita, està carregat de pes i raons per adreçar-lo a aquells que s’encaboten en fer-nos viure a les cavernes. Ara, anem en compte si volem retrocedir uns milers de segles i viure com els cavernícoles, segons diuen els científics alemanys la còpula era habitual i constant, i aquests de l’escapulari i el solideu, no sé com ho veuran això.
Sixto Ferrero