Sense combustible per a falles

Martes, 18 de marzo de 2014 | e6d.es
• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Som en eixe espai de temps en què tot val. No és que qualsevol cosa estiga justificada, però. El parèntesi falleresc, en el calendari i malgrat que per a molts són dies feiners, ens porta a que la majoria es despreocupe o s’allibere dels mals de cap, diaris i prescrits per la quotidianitat política. Durant aquets dies, fallers, la gent no té preocupacions, llevant de dormir, passejar, veure disparades i gaudir del bon temps. La critica, el marcatge al polític i l’observança als quefers de l’actualitat social,... ja se n’ocupen les falles. No les comissions, clar, sinó el monument. Vull dir que durant aquest dies, allò que nosaltres criticaríem quan comprem el pa, quan fem el vermut o quan prenem cafè i llegim premsa, ja ho fa per nosaltres la falla, el monument. Perquè conté crítica. Diuen que als polítics i als bancs. Tema capital i quasi únic de l’objectiu crític falleresc d’enguany.
Fa unes dècades les falles tenien, a més de la crítica del monument, altre tarannà polític i social. Ara això ja no té cabuda, per què no ens interessa, per què tenim altres preocupacions, o per què de poc ni hem pogut plantar, i això sí és transcendental. Fa unes dècades els mesos precedents a les falles tenien com a objectiu fer pràctiques crematòries dedicades a alguna figura de la cultura o societat valenciana com Joan Fuster, Sanchis Guarner, Tarancón o algun regidor del cap i casal que tocava massa els nassos amb articles de premsa, llibres, poemes o declaracions en favor de la llibertat dels pobles, els drets socials o la famosa frase de «Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia», és a dir que feien la crítica falleresca per la seua banda i això, als de la Junta Central Fallera, no els anava bé. Ni a ells ni als polítics governants. Però ara això ha passat, fins i tot posen, els polítics caricaturitzats, al costat del seu ninot, i es comparen, amb frivolitat, conscients que allò, la crítica, el lletreret amb text punible, és efímer, per tant allò que la comissió i l’artista faller volen criticar, denunciar o reclamar, només durarà uns dies. Ja els passarà, en uns dies quan creme, res, tranquil·litat.
Ara bé, s’imaginen que el dia dineu no cremara cap falla, es quedaren sense combustible i romangueren els monuments acusatoris recordant al sistema i casta política que malgrat estar de festa, disbauxa i tabola, ens recordem que enguany hem superat el deute de la Generalitat, superant al rècord de l’any passat, que som conscients que estan deixant el país més deshumanitzat que un desert, i que la meitat, més el cinquanta per cent, diuen alguns mitjans, dels parlamentaris del PP a les Corts estan imputats o vinculats amb la corrupció...?
Llegia, l’altre dia, que als EUA, una professora valenciana d’un centre educatiu havia posat un vídeo als seus alumnes sobre les falles. Els alumnes en veure cremar el monument van manifestar: —cremen persones!,— explicava al periòdic la professora la confusió creada pels ninots cremant als seus alumnes. Doncs perquè s’han quedat sense combustible, però no ho descartem per a les pròximes falles, això de cremar-nos vius, ja ho fan en efígie quan ens governen i legislen, a la nostra contra.
Sixto Ferrero