Podemos i el futbol

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Que els xicots i xicotes de Podemos són una colla d’alumnes avançats que se les saben totes, en els millors dels sentits de l’expressió, és una cosa que a qualsevol que estiga mitjanament informat de l’actualitat política no se li pot escapar. Podemos, amb la que li cau, que li cauen por tots els llocs, és a dir no hi ha capitost que no blasme contra Podemos, les soluciona o les respon quasi sobre la marxa i de moment, pel que fa a les enquestes i per l’actitud dels oligarques, cada vegada més nerviosos i d’actitud vacil·lant, sembla que se’n reïxen. Van fent, de mèrits i assolint èxits de convençuts.
Clar, un partit, o una associació, o un no sé què modern, que pretén governar ha de tindre programa per a totes les coses de la governació. I el futbol, naturalment, és l’opiaci de totes les castes, però també vol ser-ho per a Podemos, amb altre tarannà però. Els xicots i xicotes democràticament assemblearis, com no podia ser d’altra manera també tenen solucions ultrademocràtiques per al futbol espanyol. El futbol, saberuts i advertits per les assemblees, no pot desaparèixer de primera línia vital amb Podemos, és per això que l’altre dia se’n feia ressò la premsa de la proposta per al futbol del futurible partit de governació.
Una de les mesures, clarament adreçada als futbolistes professionals de les àrees perifèriques insurrectes, els deslliurarà de participar en partits internacionals si per alguna raó no se senten identificats. Altra de les mesures va adreçada als propietaris rics, siguen orientals o naturals de la vila i cort, per a pagar fortunes per pegar-li, amb art i destresa, amb el peu al baló, amb un sou límit regularan les fortunes que cobren els joves futbolistes, però també proposen un repartiment equitatiu dels drets televisius. Per a la paritat tenen una proposta ben innovadora, incloure en la quiniela partits de futbol femení, així els rèdits econòmics generats pel vici de posar creus a la butlleta, també recaurà en les arques dels febles equips femenins de futbol. Altres propostes, de caire més social, són obligar a baixar el preu de les entrades, això farà més accessible anar al futbol. També orientades a la informació veraç mitjançant l‘impuls de mitjans de comunicació alternatius. Impulsar el futbol sala com a esport olímpic i expulsar el president de la RFEF. Una de ben estranya, obligar que tots els xiquets juguen, deu ser per llei malgrat siguen dolents regatejadors, un mínim del 25% dels minuts, supose que de tota la competició, amb el seu equip. I altra que afecta l’educació i la cultura, imposar classes obligatòries de història de l’esport en l’escoles i exigir que els jugadors professionals tinguen l’ESO per a poder obtindre fitxa professional en la lliga de primera o segona divisió.
Sense dubte, els xicots i xicotes de Podemos són ben originals, si més no cal reconèixer que són els únics que n’han parlat o plantejat línies d’actuació per al futbol. La resta o els agrada molt el futbol tal i com està o simplement no s’hi posen. Ara bé, ja m’agradaria que aquestes mateixes mesures es traslladaren a àrees tan importants com la cultura, les arts o la ciència.
No obstant, no seguisc massa l’actualitat esportiva, ni molt menys la del futbol, però sempre he sentit dir que el problema del futbol està en la base. I amb la generosa impunitat amb que deixen de pagar a hisenda. Qui comença a atacar per ací?