Pitons i colobres

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Vulgarment, amb un llenguatge certament fregant el masclisme, l’home en masculí, de vegades designa a les protuberàncies femenines: pitons, que com vostès saben, tot sembla indicar una certa simbologia metafòrica que fa referència als pitons dels bous pel que fa a la forma allargada i acabada en punta. Mirant-ho amb uns ulls nets, sense voler anar més enllà de si hi ha certa degradació del cos de la dona, tractant-lo com a objecte de desig sexual, o idealització masclista en la definició, la metàfora podria valer sempre i quan les dones pogueren exercir el seu dret a rèplica, és a dir que elles pogueren denominar al penis: colobra, però com que l’home durant segles s’ha mirat molt tot allò referent a la llargària del penis, i li ha donat una simbologia que frega el misticisme, la cosa no ha proliferant. Podem afirmar que en el llenguatge vulgar, de la mateixa manera que els homes podem dir pitons als pits d’una dona, les dones no diuen colobra al penis d’un home, per tant el sexisme del llenguatge està servit.
Ara bé, la cosa va més enllà de l’ús del llenguatge i parlem d’altra cosa quan veiem l’ús que se’n fa de la matèria primera, és a dir dels pits. Quan una colla taurina, tot i seguint el paral·lelisme del llenguatge que abans comentàvem, contracta una stripper per tal que anuncie la solta de bous braus pels carrers de Vall d’Uixó i apel·la a la conya per tal de justificar l’ús sexista dels pitons femenins, com a una òbvia al·lusió als pitons taurins que seguit veuran els seguidors pels carrers, estem davant d’una infàmia envers el dret del sexe femení a mostrar o no els seus pitons, i que caldria una bona reflexió per part de la societat, plantejar-se per què hi ha dones que es mostren favorables a l’ús aliè dels seus pitons per a gaudi i metàfora dels seguidors dels pitons taurins (i dels probablement pitons femenins) Clar, això ens condueix a altra reflexió, la stripper ho fa per diners, probablement, és la seua feina (i caldria veure en quines condicions i circumstàncies ho fa) però altres companyes de sexe mostren els seus pitons, gratuïtament, però en escenaris i amb finalitats ben diferents, com per exemple les xicotes de Femen, que amb pitons potser no tan exuberants com els de la stripper de la Vall d’Uixó, els mostren serigrafiats davant de ministres o caps del PP, com l’altre dia feren davant la senyora Esperança Aguirre, i tot just ho fan per defendre els drets de totes les dones, inclosa la stripper, ha poder decidir quan i com mostrar els pitons, els propis, i que no siga justament per diners, necessitat o per perpetuar la supremacia dels altres, en aquest cas, el seguidors dels pitons taurins i el de certs ministres i mossens, que pensen en pitons, però parlen d’oracions i credos.
Com que la cosa, segurament, malgrat les queixes i denuncies no prosperarà, vull dir que quedarà en una reprimenda sotto voce, poden plantejar-se altre paral·lelisme metafòric, per compensar la paritat i almenys desempenyorar-se de ser acusats de sexistes, (els de la Vall d’Uixó i altres caps de ramat, que d’enamoradissos de contemplar pitons aliens hi ha a tot arreu) a París l’altre dia llegia que es passejava un senyor amb tanga mostrant el penis, la cosa curiosa del cas no era altra que, del mateix membre viril hi penjava un gall, per allò que simbolitza el gall a França. Ràpidament el van detenir i ben bé sancionat. «Que no es torne a repetir», li van demanar els agents, això a França no està ben vist. El que no ha transcendit és que l’home es va enganxar el gall al penis tot just per allargar-se’l, seguint una tècnica d’una tribu, no sé si africana, que practica aquest tipus d’exercicis. Per què? doncs perquè així la grandària de la colobra ja té raó de ser i com tothom la pot tenir ben llarga, almenys, els d’aquella tribu (i aquest senyor de França) poden nomenar als pits femenins pitons, i les dones al penis colobres, sense importar ara, ni la grandària ni la grossor de la protuberància mamària.
Pel que fa a les metàfores i l’ús de la llengua està tot pensat i inventat. Pel que fa a les actituds sexistes de la societat, encara queda camí per recórrer. Paciència i una canya, que diuen al meu poble.