Hi ha dos tipus de lectures que no m’han fet mai, per una banda, aquelles innovadores edicions, o propostes editorials de “Elige tu aventura”. Quin fàstic!. Mai m’han agradat, ni he pogut amb elles. Recorde, de menut a l’escola, que ens les van presentar com la immillorable aposta editorial per enganxar el jovent a la lectura, fins i tot van fer una mena de xerrada per explicar-nos els mecanismes de lectura. Un llibre en el qual, passades unes poques pàgines, podies arribar al final, amb el truc adient, en un tres i no res, i si estaves abocat a la lectura, entrenat o acostumat, en un parell de dies liquidaves la cosa i a per altre llibre de “Elige tu aventura”.
De debò que de més gran, adolescent, m’he rellegit algun, amb altra perspectiva i seria perquè n’eren els primers o perquè la majoria eren traduccions i adaptacions d’autors estrangers però, les històries i els arguments eren pèssims, llunyans i excessivament mitòlegs. Amb històries absurdes i reiteratives. Hi havia un altre però, “Elige tu aventura” només pot tractar això, l’aventura de descobrir i adquirir coses, tresors, per bigarrats camins que el lector s’hi proposa, però que manquen d’atractiu tramat argumental. Almenys d’un tramat més pròxim, lluny de l’aventura infantil a l’americana.
Per altra banda, mai m’han fet els llibres d’autoajuda. Entenc que fan el seu servei social però, pense que si necessites ajuda, sobtada, ara mateix, un llibre, per breu que siga, potser no hi arriba a temps. Potser, la necessitat et porta a cobrir dues coses, la solució que t’aportarà el llibre d’autoajuda i la necessitat de llegir, agilitzar el cervell, però, els veig com una màquina, un androide en forma de paper, què sense cos i ànima, fa de psiquiatra per a solucionar problemes, això sí, a molt llarg termini. Altra cosa és el llenguatge. O bé són d’un tecnicisme que no entén ni Déu, encara que n’he vist amb glossari, bona intuïció pedagògica de l’autor o l’editorial, o bé d’un simplisme que frega això, la ximpleria. D’aquests llibres hi ha de tantes menes com problemes arrosega l’home des que va descobrir que cuinant els aliments estalviava dolors de panxa. Doncs estalviem-los, per això, per facilitar la digestió.
No em fan, no puc amb ells. Si tenim un problema cal demanar ajut a l’ésser humà més pròxim. Al remat cadascun de nosaltres som un llibre d’autoajuda. Si és urgent; ara bé, si la cosa està en gaudir de lectures en la recerca de solucions a un problema, és altra cosa: un problema més gros, vol dir que no ens agrada llegir. Em fa, que els avesats a aquest tipus de lectures solen ser gent que s’amaga. Vull dir que no ho reconeixen. No negarem que declarar, ser lector de llibres d’autojadua, avui això li direm friqui, és reconèixer ser una persona problemàtica, o ben bé amb dèficits per solucionar-se les coses per si sola. En fi, si estimula la lectura, que ho dubte, i algú hi està interessat, hi ha llibres com saben, que ajuden fins i tot a deixar de llegir llibres d’autoajuda.
Ara n’han tret una novetat editorial, que potser acaba substituint a aquesta llista negra de lectures horroroses: llegir per a guanyar diners. Ep! i no pocs, frega el mig milió de dòlars.
La cosa és com han dit, una novetat editorial, de moment horrorosa perquè conjumina les aventures per camins que pots escollir amb l’autoajuda; No deixa de ser allò de “Elige tu aventura” però ara emprant totes les tecnologies a l’abast dels lectores: apps, xarxes,..., amb l’ajut de traure de la pobresa qui estiga curt de duros. El llibre, escrit per James Frey, proposa anar descobrint claus, resolent problemes fins que l’aventura conduïsca a un, l’elegit, a trobar el premi. El llibre, la seua lectura, finalitza el dia que un troba els 391.000 euros, asseguren, hi ha de premi.
Li veig un problema, quan u ho trobe, els altres deixaran de llegir. No vendran més llibres. No es reeditarà. També ho tenen calculat això. Tenen preparada una segona entrega, aquesta amb un premi de vora un milió de dòlars (783000 euros). Per si això no fos poc rendible, persuasiu i addictiu per als lectors, també en tenen una tercera, aquesta, amb un milió de dòlars. Jo m’espere a la cinquena o sisena entrega, a veure si arriben als dos o tres milions de dòlars, aleshores potser m’hi interesse per fullejar-lo. Posats a optar al premi, no?