• Sixto Ferrero L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Escena: Plenari de l’ajuntament d’Algemesí. 21 de setembre de 2013. (Groucho Saà): Faça el favor de posar atenció en la primera clàusula perquè és molt important. Diu que... la part contractant de la primera part serà considerada com a la part contractant de la primera part. Què tal, està molt bé, no? (Harpo-múdez): No, això no està bé. (G): Per què no està bé? (H): No ho sé,... voldria tornar a oir-la. (G): Diu que... la part contractant dels hectòmetres d’aigua del Xúquer se’ls duran cap a Valencia, nosaltres paguem, som els contractants, ara bé només aigua de superfícies, som la primera part, però administrativament l’última. Ho diu el conveni. Està clar no? (H): Sí, sí, ara sembla sona millor. (Ja, ja, ja) (G): A tot s’acostuma hom. Si vostè vol ho torne a llegir?... (H): Només la primera part. (G): Sobre la part contractant de la primera part? (H): No, només la part en que hem de pagar als regants per consumir aigua del nostre riu i a València, on tenen el seu riu, no pagaran perquè són els contractants de la primera part i accepteu el seu conveni. (G): Diu que... la part contractant, que és la Ribera pagarà l’aigua del seu riu, a Cullera només tenen aigua salada i més amunt la necessiten per a regar, són els contractants de la primera part, nosaltres com que comptem amb l’Amazones i ens sobra aigua, la cedim, la permutem, amb un conveni contractual amb València ja si això,... serem els contractants de la part primera i a canvi tindrem,... Escolte!, per què hem de barallar-nos per una tonteria com aquesta? Tallem-la.
Escena: fan l’acció de tallar un tros de full. (H): Sí, sí, ja, ja, ja,... és massa llarga. Què és el que ens queda ara? (G): Més de mig metre d’aigua, ai!, però, no compte amb el Magre, baixa sec.
Escena: fan cara d’incertesa. (G): Diu ara,... la part contractant permuta l’aigua amb la segona part, és el ministeri, que serà la segona part, a més serà considerat com un greuge comparatiu i titllats com a poc solidaris amb els veïns, la part contractant de la segona part, que no els volen cedir l’excedent de conca del seu riu. (H): Això si que no m’agrada res. (G): Què li troba!? (H): Mai segones parts foren bones. (G): L’altre dia vaig veure el plenari del mes de setembre i la segona part fou molt bona. Tots es barallaven per l’aigua. (H): Eh... escolte, per què no fem que la primera part compre l’aigua, pel mateix preu i els de València que la compren a la segona part, el ministeri, i la primera part seran els pobles per on passa el Xúquer, que a més de ser primera part, no són els propietaris, sinó que l’ama és la Terra i el propi riu que és la primera part contractant amb usdefruit de la seua pròpia aigua? (G): En compte de discutir,... que li sembla a vostè si,... (H): Bé.
Escena: Esgarren un altre tros de paper. La discussió contractual continua... la de l’aigua, encara que no ens adonem de res, sembla diluïda i aprovada per la majoria governamental.