• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Qui són els terrícoles i qui els marcians?, els acadèmics són marcians invasors i el Conseller Bellver i la seua majoria del poble valencià són els terrícoles? O cap fer-li un gir (com feu Orson Welles canviant la ubicació de Londres a Nova Jersey), i dir que els acadèmics de l’AVL no han pogut resistir-se als suggeriments de la ciència (lingüística) i no han pogut obviar la realitat i per tant fan endavant amb la unitat de la llengua i el PP amb el Conseller Bellver (i Castellano a la rereguarda) han encetat un «remake» de l’obra de Wells, i són ells qui volen anar contra l’obvietat de la filologia, la lingüística i la sociolingüística?
En qualsevol cas, i després de la cimera de Valladolid, la guerra dels mons s’ha engegat, novament. Què no serà una guerra amb bel·licositat armamentística, però si ben dirigida amb atacs baixos mortífers, recorrent al joc brut i desempolsant les armes ideològiques més recurrents. La primera i sense desaprofitar l’ocasió del nou Diccionari Normatiu del Valencià, la llengua i l’anticatalanisme (vertaders marcians invasors d’aquesta nostra terra valenciana, segons el senyor Bellver. Altres prioritats com el finançament, la corrupció, el desgavell i desmantellament de la societat no són importants; sempre podran culpar de tot Zapatero)
I la cosa està, més enllà de la prolongació en el temps d’aquesta particular guerra dels mons (la novel·la de Wells dura 21 dies, però aquest «remake» serà de més d’un any) és si l’oposició sabrà aguantar l’envit? Vull dir si no els agafarà en més d’una ocasió fora de joc per no haver preparat amb consciència aquesta guerra que ens ve al sobre (A tots. Recorden que la invasió marciana de Wells atacava tots els anglesos, sense discriminació). Perquè el PP ho ha vist clar, des del mateix dia que començaren a aparèixer enquestes (mostrant el declivi o tendència a la dissolució del populisme camps-barberasià curull de fabrisme), han començat l’estratègica ofensiva i no dubtaran en traure armes figuratives ideològiques recurrents, totes les que calguen per mobilitzar l’electorat de barraqueta, aspirants a petit burgesos camperols i feixistes sentimentals. A més a més saben que ara, a banda dels marcians invasors, tenen una nova espècie alienígena, més llunyana, que els amenaça per la dreta (com si això fos possible, estar més a la dreta, però sembla que sí. Si es vol, es pot estar més a la dreta) amb uns quasi (o completament) ultradretans assetjant-los de traure’ls vots per la part dreta, tenen davant uns opositors a fer-se amb el control que no sé si tindran suficients estratègies per fer-los front als tòpics «politicobèl·lics», sense descuidar-se d’oferir solucions (i propostes) eloqüents als problemes diaris (i de subsistència). I no sé si Wells coneixia el «cas valencià», però ací de colonialisme victorià, bé que el nostre és més borbònic, anem ben servits, i de covards (com el mossèn novel·lístic) faríem un bon llistat, només que ací d’ençà de la Guerra de successió se’ls nomena botiflers. Només esperem que quan acaben les batalles invasores d’acadèmics o populistes liberals, no se li ocorrega a cap Orson Welles fer brometa per ràdio (no RTVV que ja no existeix, ni Catràdio que l’han capat) i dir-nos que el PP guanya les eleccions del 2015 amb altra majoria absoluta, que altrament segons el que han declarat, és la seua intenció, encara que de ciència ficció també n’escrivia el novel·lista britànic HG Wells pel 1898.
Sixto Ferrero