• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
«Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfícies de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué:“Que existisca la llum”. I la llum va existir».
Als pocs segons, un parell de companyies elèctriques, amb fortes inversions internacionals, i que comptaven amb un beneplàcit absolut per a fer i desfer al gust per a interessos personals dels seus directius i propietaris, es va fer càrrec d’explotar el servei d’il·luminació del territori. Els homes i les dones, que ja sufragaven els deliris de grandesa dels seus governants socialistes i ara populars, havien d’encaixar una nova pujada de la llum, ja anunciada des de feia dies pels mitjans de comunicació, per a l’any vinent, i que el ministre d’indústria negava, ara sembla que entre un 6% i un 9% de pujada: o més, però no seré jo qui pronostique el percentatge de pujada. Només avalue i si per toca: critique per què Déu, el primer que va fer fou, inventar la llum. Per a mes inri, els dos partits absolutistes no es posen d’acord i només estan per dir-se l’un a l’altre qui té la culpa del dèficit tarifari, mentre tant, els partits minoritaris (bé, considerar minoritari un partit que necessita més de 300000 persones/vot, per a poder ser al congrés és com eliminar del mapa tots els pobles de la Ribera. Minoritari és el grup de persones riques que poden fer front la pujada del rebut de la llum), els pobrets minoritaris diuen que no poden fer res davant els panxacontents dels grans partits, i els interpelen: solucioneu-ho!. Però ells, els grans i poderosos, els contesten: «Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres». Doncs això, o és un complot farcit d’interessos i conflictes, redundantment, d’interessos, entre poderosos i elèctriques, o sinó que ens tornen a deixar en les tenebres. Ara entenc la iaia quan deia: «no trenques el cresol, que algun dia...», suplicava la pobra dona en veure com la llum artificial il·luminava les cases, fins i tot de dia i sense tenebres.
A pregar i a pagar com a bons cristians. Qui no, doncs,... rebel·lió i fer-se amb un cresol.
«Amén».
(Crec que acaba així, no?)
Sixto Ferrero