Fer currículums

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Ja som a l’estiu, ahir començà la cosa, i amb l’estiu, a més que tota cuca viu, la política dorm, tant que fins i tot les Corts s’han pres tres mesets de vacances, potser no tenen aire condicionat, qui sap què, perquè ara no està Serafín per dir que el PP «ha d’estar en les festes locals i patronals», i en estiu hi ha moltes, «perquè així els ho ha demanat la ciutadania», que estiguen muscle a muscle a totes les festes del país, recolzant–les, a les festes i els seus alcaldes populars, que també en són, encara, molts.
En estiu la política si més no adorm, sempre ha estat època de letargia, però aquest estiu és especial. En tornar de l’estiu, cap a l’octubre, tan sols quedaran sis mesos i poc per a celebrar les eleccions autonòmiques, i això vol dir que aquest estiu és temps de mobilitzacions, de fer-se veure, de fer-se de notar, de fer mèrits i per què no, de fer currículum. Si hi ha canvis, si hi ha moviment dins dels partits: tu a diputació, tu cap de llista i tu aniràs cinquè, tranquil que algun càrrec et donarem dins de la conselleria tal,..., això en els partits de govern, els grans que han controlat el sarau alguna vegada, funciona així, promeses de feina, de reubicacions, però per a que qui remena les cireres sàpiga de tu, cal prendre posicions i la millor manera de donar-se a conèixer dins del partit és provocar merders locals.
Per exemple, a Algemesí, l’alcalde fa de Camps a petita escala, construccions faraòniques que no tenen cap funcionalitat ni viabilitat tot i recolzant-se en explicacions —donades amb vehemència— per regidores i mà dretes com: «quan u fa una construcció pública no pensa en qui o quants la van a emprar o si serà viable, és fa perquè és un bé per al poble». També és un bé per al poble la factura històrica que es despenjarà a poc a poc però com que qui vota no té memòria o la fe —cega— justifica les promeses, ara esperem un mercat ben modern que fins i tot serà autosuficient, en tots els àmbits alto!. I què cal dir de l’alcalde de Cullera, també del PP, aquest fa de Rus i de Rita, una simbiosi, els tècnics els diuen que les coses no són viables, com per exemple llançar un castell de focs a la muntanya per l’alt risc d’incendi, però, endavant, calem-li foc als coets que és el patró i la marededéu trobada, després ho justifica dient que «això passa tots els anys», alto! que sí ha passat moltes vegades, però això no ho justifica, perquè qui juga amb foc es pot cremar i això va passar, que tant calar foc any rere any, que enguany de poc no s’han cremat les cases i algunes persones amb dependència veien les flames a tocar de les seues llars. A Rita li diuen que no es pot fer la remodelació de Blasco Ibáñez però ella entestada, fins que no tombe mig Cabanyal no pararà i en això està, en modelar, remodelar, replantejar... Fer currículum per tal de posicionar-se allà per la tardor, quan comence el xou. A Castelló de la Ribera, la regidora de festes i cultura, també del PP, ha anat més lluny, com que no és alcaldessa cal fer-la més grossa, que s’adonen que tinc casta de política, deu pensar la xicota. I per això ha tirat mà de les seues competències, canviar el patró és cosa complicada per allò de la mística i les bondats religioses dels miracles, però carregar-se un premi literari a costa de fer currículum sí ho tenia més factible. Doncs així ho ha fet. Un premi que malgrat la crisi i ser un poble petit sostenia un prestigi llaurat entre altres coses pel suport d’intel·lectuals, escriptors, professors i l’editorial Edicions del bullent, que havien acostat el muscle per tal que el “Premi Literari Castellum Ripae” fos a poc a poc un referent dins del país ella, amb la majoria democràtica i la llibertat d’actuació i pensament que els caracteritza, ha eliminat el nom, ja no és (Castellum Ripae) Castelló de la Ribera si no Vilanueva de Castellón, que deu ser més cool i alhora que més nacional i ret homenatge a grans processos de la història nacional i grans persones —com aquell a qui referia l’alcalde d’Algemesí fa uns anys arran del dia 20 de novembre: «tal dia com a avui moriren grans persones», va dir en un acte dels populars, qui? Una gran persona òbviament. Però encara volia més canvis la regidora de Castelló de la Ribera i la modalitat de narrativa batejada amb el nom d’Eduard Soler i Estruch, mestre i escriptor local ha desaparegut de la nomenclatura. Com a conseqüència el jurat ha dimitit i l’editorial, Edicions del Bullent, s’ha desvinculat. Ara allò més important és la justificació de la regidora: «Soleriestruch i Castellum Ripae és fer política. Nosaltres ja hem tragat prou decisions durant trenta anys que han manat les esquerres en el poble, i ara ja ho tenim tot apunt  per a prendre esta decisió». No hi ha dubte, la regidora fa mèrits, té casta de política que pren decisions arriscades, i confecciona el currículum a gust i parer de qui atorga els llocs en les properes autonòmiques.
Però això potser no és fer política i molt menys en estiu, fa calor i només viuen les cuques, i jo que creia que Vilanueva de Castellón era un poble nou al costat de Castelló de la Plana i resulta que està a la Ribera.