De bell antuvi, els pactes, els de mans entrellaçades, eren els que es feien de bestreta. Vull dir aquells que representant dues faccions diferenciades, en propòsits i objectius, abans d’arribar a l’enfrontament, o la pròpia guerra, tot just abans de perdre més del que es podia guanyar, dos gentilhoms pactaven per tal de no perdre ningú dels dos. Tot seguit arribava la treva, la qual també cal dir, tenia els dies comptats. Sempre ha estat així. Els cavallers pactaven i les forces de facto, les obscures, confabulaven i calia tornar a començar. La història d’Europa ha estat farcida de pactes de cavallers, i així hem anat fent. Fent i desfent, podem dir que el progrés no ha estat filat prim, sinó entrebancat, és per això que alguns països evolucionaren ràpid i altres pels mals pactes, s’anaren quedant estancats. Enrederits.
El president Fabra vol emular a aquests cavallers de bell antuvi i l’altre dia declarava temps de pactes. Amb qui? Tot fa indicar que el principal candidat és el cavaller del PSPV-PSOE, Ximo Puig, donat que la resta o són massa comunistes o no són dependents de Madrid. Ara per ara, al País Valencià, allò més semblant al PP, és el PSOE, i el pacte si ve, ha de vindre per l’entesa entre els dos partits tradicionals.
Puig ha declarat que no pactarà amb el PP. Justament ha indicat que el problema de la «desgovernació» són ells, el PP. I té raó, per una vegada és eloqüent. Com ha de pactar amb el partit que li exigirà, per signar el pacte, seguir governant i fer-li de suplement en les votacions, és a dir de subaltern, si tot just la cosa pinta que ells (el PSPV-PSOE) poden ser els que exigisquen als altres partits la governació, per poder dirigir el país en coalició? És de bojos això. Aquest pacte, per molt que es pinte amb el lema: per Espanya, per tal de frenar no se quin independentisme (que anunciava Cotino),..., això és impossible. Bàsicament perquè el PSPV-PSOE necessita recuperar València, primer perquè fa vint anys que és oposició i segona perquè si vol mantindre els privilegis que atorga l’estat als partits tradicionals, hegemònics i grans en nombre de representants en corts, necessita, com declarà el nou i flamant líder Sánchez: recuperar València, i Madrid, per tal d’aspirar a mantindre un voltant de cent diputats a les corts espanyoles, si no acabaran sent un partit de províncies, amb bons resultats en eixe rol, però paupèrrims pensant que el PSOE és el gran partit de la classe obrera.
Per altra banda, com vol Fabra que vaja un gentilhom a signar cap pacte amb ell, si tot el que ofereix és misèria? Vol dir que ara que s’adona que no governaran volen mantindre el caliu del despatx de premiere, oferint què? quan l’altre gentilhom li pesente les credencials al pacte, què salvaguardarà la conducta i honorabilitat del PP? un Cotino, president de les Corts, dimissionari, que serà substituït per altre imputat, una rebaixa fiscal que Montoro rebutja, uns pressupostos que ens tornen a deixar en la cua de les inversions acumulant més dèficit històric, barracons en les escoles, retallades en sanitat i educació, una bandera d’Espanya gegantina per ofrenar noves glòries a Espanya que ha costat no sé quants mil euros, un ministeri de sanitat que desoeix les recomanacions de la OMS dient que tractaren els casos d’ebola a l’Àfrica i ho feren a Espanya, per demostrar vés a saber què, i ara hi ha una infectada que pot haver expandit la malaltia posant en risc tot al població, i la ministra no dimiteix, un accident al metre que es negaren a esclarir, un senyor arquitecte que contractaven a dit i que protegeixen,..., i la filla de Fabra que vota a favor d’indultar a son pare, desoint les normes del partit. Però si és l’única que té sentit de la responsabilitat que és capaç de defendre allò indefensable, malgrat que això acabe amb la seua carrera política, mentres que tota la resta de consellers saben que no alçarem el cap en dècades i són incapaços de plantar-se a Madrid, davant el seu propi partit. No deien que quan governara Rajoy, essent el mateix partit ací i allà, tot aniria millor?, millor que amb Zapatero, al qual encara li pengen les culpes del infrafinançament i de la mala distribució de les inversions de Rajoy.
O no queden cavallers com antuvi, i el pacte és una trampa, o consideren al gentilhom un autèntic idiota.