Els defectes de la creació

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Déu, ja saben que va dir: «que es faça la llum». Aleshores la llum es va fer. Ara vés a saber quina llum creà el bon home totpoderós si zenital, natural, artificial, acromàtica o blanca, coherent o difusa, freda, indirecta o monocromàtica,... el diccionari recull tants tipus de llum que es fa difícil determinar quina en qüestió ens adjudicà en la creació el mateix creador. Però, tot em fa pensar que com que allò que creava era un món per a humans, el bon misericordiós ja preveia que aquests serien imperfectes, descuidats i poc exigents, balafiadors de recursos lumínics i de tota mena de comptes corrents, és per això que va crear la il·luminació de les tenebres amb defecte. Va crear el dia, conseqüència d’haver-se fet el llum, amb baixa intensitat lumínica. I aquest defecte de luminescència natural, només el va albirar el senyor Correa, el capitost i artífexs del cas Gürtel, l’únic capaç d’adonar-se’n del defecte lumínic de València fins aleshores.
El bon home terrenal, es va adonar del defecte lumínic del dia, de la baixa intensitat del llum i és per això que quan va visitar-nos el Papa Benet XVI va instal·lar una considerable quantitat de bombetes elèctriques. N’instal·là tantes, que la factura del llum de la missa del Papa, a València i a plena llum del dia, amb totes les consideracions que això implica, és a dir potser València siga una de les zones més il·luminades de manera natural pel sol d’aquestes latituds, la van multiplicar per deu. Ostres! I vols dir que el Papa, amb línia directa amb el creador no s’havia adonat del defecte lumínic, i allò pitjor, després de vuit anys (2006) ningú veia estranya una factura multiplicada per deu de la despesa de la llum d’una missa feta a plena llum del dia a València?
Qualsevol dia d’aquests, ens adonem d’altra factura de Gürtel on hem pagat milions d’euros per importar taronges per a que el Papa es fera una suc. I diran que a València no hi havia en aquella data taronges, com potser aquell dia de la missa estava núvol. Total ací, per surrealista que semblen les notícies de corrupció, els únics que els preocupa això són els propis mandataris governants del PP, segons declarava Fabra l’altre dia, deia que li treia la son l’estigma de la corrupció i el balafiament. A mi em preocupa que Déu creara tot açò en defectes, ja li estava bé amb tot el temps que tenia per endavant i que modelara el perfil d’alguns polítics tan baix, que són incapaços de veure una factura desorbitada de llum artificial a les hores centrals del dia.
Acuse Déu per assenyalar algú, ara, la responsabilitat serà nostra si després de totes les coses que van eixint a la llum del dia, encara va i els donem la confiança, per molt simpàtics i trempats que semblen. De moment els seus amics de les patronals empresarials ja s’han declarat «bad boys» o volen deixar de ser xics bons. Ja ho apuntava en altres escrits, a aquests els veig qualsevol dia parlant-li en valencià a Fabra, i això si que no els ho consentiran ni a les clares ni a les fosques.