• Sixto Ferrero | L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Estic segur que vostè, (qui diu que no també), canta al bany, i fins i tot, té el seu repertori. Potser Perales, Julio Iglesias, Soto o Serrat, o Raimon, el Sifoner o els 4Z aquells més nostàlgics,..., els adolescents tenen més difícil això de cantar, amb les lletres dels hits «so xocolate» i les poc melodioses lletres del hip hop..., tanmateix fan les seues inclusions en els clàssics de la melodia d’amagatotis. El bany, d’una manera o altra, fa del nostre escenari privat, una mena de confessionari redemptor i expiatori, de manera que queden recollides les despulles humanes innecessàries, sòlides i de raciocini. Potser no cantem enlloc, ho neguem amb vehemència: «no sé cantar», diran a l’opinió pública. Però diuen els experts, que l’acústica del bany és tan propicia com cap altra zona d’un habitatge, i sense voler ni adonar-nos-en cantem, bé per contagi, per plaer, per evasió de la realitat, per traure l’aigua clara. El bany ens defineix tal com som: allò que hi cantem és allò que som realment, traspua la nostra personalitat. El bany és tan important que als palaus reials en fan un per a cadascun dels seus membres, per a no fer-se nosa quan canten i poder gaudir d’intimat en la interpretació de les efusives lletres de Ramón Muñoz, i així taral·larejar allò de: «tu lo sospechas, soy de derechas».
Al bany t’empolistres i cantes, i amb tot, hi penses i prens decisions. Qui sóc, què faig en aquest món,..., no tan metafísiques no, això ho fem normalment amb quatre cerveses o altres begudes espirituoses, que per això són espirituals, perquè ajuden a purgar l’ànima i la consciència, i està meditat des de l’inici del cristianisme això de la beguda i la tranquil·litat de la consciència. Tanmateix, amants de la beguda o no, com dèiem al bany es veuen les coses més clares, s’obri la ment per a trobar respostes, mitjançant el cant a plens pulmons del repertori o taral·larejant amb boca chiussa, i de sobte pensem quan s’acabarà la crisi? On són els sis milions de llocs de treball que prometia González Pons en campanya electoral de 2012? Tots els corruptes són a la presó? Tots? Què quedarà dels serveis públics que havíem pagat i paguem amb impostos i que pel mal negociat dels polítics de diferents colors han venut, esborrat o hipotecat? Serà Catalunya independent o enviaran l’exèrcit? el senyor Cañete és masclista o un superhome nietzscheà? Veu senyor Cañete, si vostè hagués anat a una escola mixta estaria habituat a discutir amb xiques, dones o adolescents, són persones iguals que nosaltres només que porten els cabells, normalment més llargs, però com vostè només ha discutit amb xics, ara se li fa estrany fer-ho amb dones..., i jo que creia que el senyor Cañete era un agrònom que tenia camps de garrofes, simpàtic, bon gourmet, content de les bondats de la vida, i sembla ser que és el prototip de senyor que canta mentre s’afaita La donna è mobile i repassa les àries de Don Alfonso en Cosi fan tutte,...
En fi, les coses del bany, a més de defecar et fan pensar massa. Per això amb el franquisme hi havia tantes latrines, per evitar la comoditat, no per altra cosa, així no podies pensar tant. Ja és prou feina encarar el.... bé deixem-ho córrer.
Sixto Ferrero