La catarsi, malgrat tot i sonar, o semblar, una paraula lletja, i que ens pot fer pensar en un acte pecaminós o impúdic, certament, hauria de ser un exercici que a hores d’ara s’ensenyés des del bressol. Tan prompte com un nadó sàpiga dir: pa, amb reiteració, ha d’aprendre a fer-se una catarsi. Bé, diguem-li catarsi, o bé fer-se un resset. Fer-se una inicialització nocturna.
Jo ara veig clar per a què volia Fabra aquell coach, que desconec si encara el té, però, l’entrenador, no físic, sinó mental i de lideratge, li ensenyà a fer-se catarsis nocturnes. De quina manera si no hauria de posar-se cada dia al capdavant de tots els valencians i veure que diàriament, amb nova força, amb nova empenta, un nou personatge o un de vell conegut, però amb nou problema, apareix amb un cas de corrupció? Fabra, envalentit per la força anímica que dóna la catarsi nocturna, la inicialització del sistema operatiu mental, diu que ell, faria fora Rato amb un clic. Rato, el senyor de les black card, que ara diu que, com està això de la seua fiança, que si ací està inclosa no se quina quantitat que ja va pagar, que si..., vol que el jutge li faça una nova oferta. A la baixa. Tres milions li semblen massa.
A tot això, Fabra amb la força del resset demana el cap de Rato. I per dins, a sa casa demanen el d’ell. Aquest home, de Castelló i nacionalista aleshores, des de la llunyania, no guanya per a sospites i confabulacions. Ara volen que Bonig, una cara nova, malgrat que ja es consellera, però de les que es veuen poc, ocupe el seu lloc.
A Fabra li volen fer des de Madrid el mateix joc que li feren a Camps, tancar-li la paradeta per «catarsista», i per inventar-se línies roges que no estan en els estatuts del partit. A Fabra, des de Madrid, li diuen que sempre parla qui més a de callar. Com va a demanar ell honradesa, des de València, amb la que tenen muntada, si són l’exemple de la corrupció?
I damunt, les enquestes, les privades que s’han fet ells, justifiquen el canvi, no quadren els càlculs, i Podemos, diuen els enquestats: segona força. Tots voten contra el PP, diuen els defensor públics de l’enquesta, els encarregats de la lectura i defensa davant l’opinió. Se’ls oblida que també voten contra el PSOE-PSPV. Que al remat és el bipartidisme el qual l’única catarsi que van fer-se els va servir per perpetuar-se com a polítics de sèrie B, amb un tarannà que porten des que Lerma era president.
Què hi farem, el PP malgrat tot, encara és el més votat. Que potser no governa, però encara hi ha centenars de persones que viuen a un altre país. Això, o practiquen la catarsi tothora, per veure sempre la part positiva de les desfetes. Ben bé que veuen, però miren cap a altre costat, i mentre, que vagen fent. Vull dir desfent, que com deia el monjo: “para lo que me queda en el convento me cago dentro”.