• Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Primer fou l’alcalde de Faura, «què vol ser candidat i presentar batalla pel meu lloc!?», degué pensar quan entrà al despatx per a comunicar-li l’alternativa al seua lloc de màxim responsable. «Solucionem-ho, adobem-ho de decència democràtica amb aquest parany de les primàries i acabem amb el tema», reflexionà el bo socialista morellà. Després mentre transcorrien els dies cap a les primàries un ventijol calent, com si fos ponent, els feia ensumar l’ira que tot allò de les primàries estava ulcerant els mandataris socialistes de Madrid. La conseqüència de tot? li fan al bo de Ximo i els seus acòlits recentment recolzats a les primàries, un buit en allò de les europees. Problema resolt amb una telefonada de reciprocitat Madrid-València, i tot solucionat. Ara Ximo pot concentrar-se en recuperar València, que en més de vint anys no s’han vist en una com aquesta, i amb la feina i entrebancs que els han aparegut, ja faran prou si són la segona força més votada i poden formar govern, amb qui siga, però cal recuperar un feu capital pels socialistes. I Ximo se’n surt, li va tot vent a favor, però ara apareix l’exministre socialista Sebastian i diu, apuntant-se a la moda del socialista francès Valls i l’indeterminat italià Renzi que ell diluiria les comunitats autònomes. Totes. Menys les històriques. I què passa amb València segons Sebastian? Que no és històrica, per tant per a ell, diluïda també. I què fa el PSPV-PSOE si la proposta prospera? Si mostra oposició el titllaran de nacionalista; si canvia les sigles per PSCV-PSOE, la veu i ombra d’Alarte i els regionalistes socialistes es veuran reforçats i perdran novament el control del partit; o si simplement se’n diuen PSOE, aleshores els pocs valencianistes que els queden se’n veuran novament exclosos, com ja els va passar durant els governs d’Albinyana i Lerma. El cas és que al pobre de Ximo li creixen els problemes, amb els que té per endavant, que prou feina és recuperar una terra abocada al suïcidi polític i social, que malgrat l’enfonsament, encara li queda ganes de més PP.
Només una cosa lliuraria a Ximo d’aquest problema, que com ha reconegut Sebastian, cap polític adopta la tesi de la dilució autonòmica, ara, temps al temps fins que els altres s’adonen del rèdit electoral que els pot donar la cosa. Aleshores, cadascú, sí s’haurà de posicionar clarament, i sabrem qui és qui, amb això de defendre la valenciana, els símbols i els trets característics.
Sixto Ferrero