L’Ajuntament de Carcaixent enriqueix el seu fons arxivístic amb una còpia de tots els documents i material que serviren per als treballs de restauració del Monestir de Santa Maria d’Aigües Vives.
Es tracta de material inèdit, elaborat pel pintor José Benito Máñez, i que va utilitzar per dur endavant la restauració pictòrica de l’immoble al llarg del període 1976-1984, una vegada va ser adquirit pel fotògraf Antonio Vidal.
Ara la família de José Benito ha volgut posar a disposició de l’Ajuntament esta col·lecció formada per fotografies, informes tècnics, dibuixos esgrafiats, dissenys professionals i també un vídeo, la qual quedarà dipositada a l’Arxiu Municipal i es remetrà una còpia a la Conselleria de Cultura, ja que es tracta d’un material de gran valor que pot ajudar en futures actuacions en el monestir.
Cal recordar que l’edifici, ubicat al terme de Carcaixent, que va ser construït durant els segles XVI i XVII i declarat en el 2007 Bé d’Interès Cultural, actualment està previst que passe a propietat de la Generalitat Valenciana a través de la compra, i com a conseqüència del procés de pressupostos participatius.
Per a l’Alcalde de Carcaixent «és una sort que la família de José Benito haja tingut este gest amb el seu poble, ja que a més d’enriquir el fons arxivístic municipal, l’aportació dels materials que ara han realitzat serà una ajuda de gran valor quan s’aborde la necessària rehabilitació i restauració del monestir, en tant que permetrà recuperar l’aspecte original de les pintures que en el seu moment donaren esplendor a este edifici emblemàtic per a Carcaixent i la Vall d’Aigües Vives. Per això n’estem molt agraïts i ho manifestem públicament. D’esta manera s’avança un poc més si cap en el procés de recuperació iniciat amb els pressupostos participatius, la manera més realista de salvar el Monestir. Ara sols queda esperar que les diferents conselleries implicades acceleren l’expedient del procés de compra, i que esta siga una realitat en un temps prudencial, per a no defraudar les expectatives de la ciutadania, que veuen en la compra l’única eixida viable per a l’antic monestir de l’ordre dels Agustins».