Sonia Císcar oferix una xarrada a Sueca sobre comunicació entre pares i fills

La Regidoria de Sanitat i Prevenció Comunitària va explicar algunes de la claus per a aconseguir una òptima comunicació

El saló d’actes del col·legi Mª Auxiliadora ha acollit una xarrada destinada a pares de família amb el títol “Comunicació pares i fills”. Esta xarrada informativa s’inclou dins del cicle que oferix, durant tot l’any, la Regidoria de Sanitat i Prevenció Comunitària en col·laboració amb l’Hospital de la Ribera. ”Esta conferència està pensada per a fer-se d’una manera molt oberta, molt didàctica; i amb l’objectiu de facilitar als pares algunes eines i algunes idees que els permeten millorar la comunicació amb els seus fills xicotets i també adolescents. I no sols anem a centrar-nos en la comunicació externa, sinó també en el reconeixement dels sentiments i emocions dels xiquets, que, al final, és el que definix el tipus de comunicació que estan fent ells. I també pretenem que els pares reconeguen les seues pròpies emocions per a poder comunicar-se millor amb els seus fills”, va explicar l’encarregada d’oferir la xarrada, la psicòloga clínica del Centre de Salut de Sueca, Sonia Císcar.   
“Com venim fent ja des de fa tres anys, des de la Regidoria de Sanitat i Prevenció Comunitària, i amb la col·laboració de l’Hospital de la Ribera, continuarem amb este cicle de xarrades que considerem molt interessants per a tots els ciutadans, des de les destinades als escolars com a la població adulta. A més de promocionar la salut, busquem també afavorir les relacions i la comunicació en el si familiar”, ha assenyalat la regidora de Sanitat i Prevenció Comunitària, la doctora Josefa Juan.
Algunes de la claus per a aconseguir una òptima comunicació entre pares i fills, que va explicar la psicòloga Sonia Císcar, consistixen a “poder manejar les pròpies emocions per a entendre les dels altres; ser el més clar i coherent possible a l’hora de comunicar-se; intentar no fer juís de valor dels fills, sobretot si són adolescents; estar oberts a la comunicació i intentar no pressionar; i que puguen trobar-nos sempre que ens necessiten”.