Després del primer moment d’estupor per les notícies aparegudes en la premsa sobre la providència de 2 de juliol del Jutjat d’Instrucció número 7 d’Alzira que limitava el dret d’informació i la llibertat d’expressió del portaveu de MÉS ALGEMESÍ, del propi partit polític i de la pròpia premsa, MÉS ALGEMESÍ ha passat a la més absoluta indignació per considerar que s’està intentant, des de l’àmbit judicial, impedir la legítima acció política d’un partit polític i limitant llibertats fonamentals i constitucionals del seu portaveu.
Cal dir, que de moment a hores d’ara no tenim encara comunicació oficial de la imputació, una imputació que hem vist reproduïda en la premsa i que està acordada des del dia 6 de juny. Però malgrat això sembla ser que ja s’han dictat dues providències que ens afecten i però sobre les quals no podem dir res per no ser part encara. Pensem que aquesta situació frega, sinó de jure, sí de facto, la “indefensió” més absoluta.
Pel que fa al tema en si de la censura prèvia, considerem que tal limitació és impròpia de les societats occidentals avançades del segle XXI i que ens retrotrau a l’època més fosca del govern del colpista i dictador Franco. No podem oblidar que fins i tot la Llei de premsa del 66 eliminava la censura prèvia que s’havia instaurat en el 38. Ara sembla haver-se recuperat. A això cal afegir que no és una llei qualsevol, sinó que és la pròpia Constitució qui prohibeix explícitament en el seu article 20.2 tal tipus de censura. MÉS ALGEMESÍ no recorda cap episodi similar en la vida recent espanyola en la que s’haja censurat així a un partit polític, i per això considerem s’han d’aclarir amb llums i taquígrafs aquests fets i buscar els seus responsables i inductors donat que els considera molt greus i símptoma d’una autèntica involució política i jurídica.
Les mesures cautelars incloses en la providència de 2 de juliol, al nostre parer i del juristes que ens assessoren, poden atemptar contra l’article 20.1 de la Constitució Espanyola, en tant que violen el dret a difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions i estableixen una censura prèvia que és castigada per l’article 538 del Codi Penal amb pena de inhabilitació absoluta de sis a deu anys.
MÉS ALGEMESÍ entén que el TSJCV no pot limitar-se a donar explicacions del que ha passat, ni convertir-se en simple espectador, sinó que ell, o l’òrgan que pertoque, ha de prendre cartes en l’assumpte i delimitar responsabilitats administratives i penals si existiren. És per això que en el dia de demà, amb independència de les accions que realitzem quan siguem part en el procés, presentarem un escrit en la seu del TSJCV per sol•licitar que s’òbriga una investigació en la que es comproven els fets denunciats per la premsa i es delimiten i/o depuren responsabilitats. Un atac tan greu a les llibertats constitucionals no pot saldar-se amb la constatació d’un simple “error”  o una “descoordinació” administrativa. L’impartició de la justícia és una cosa molt seriosa i el ciutadà no pot percebre, tal i com nosaltres percebem, que s’està jugant amb nosaltres i que les decisions es prenen “amb els ulls tancats”, i sense saber el que es signa.
Paral•lelament posarem també aquests fets en coneixement del Ministeri Fiscal per tal que els investigue i es pronuncie sobre l’existència o no d’eixa presumpta infracció penal que nosaltres apreciem, tot i que esperem que, a la vista de la informació apareguda en la premsa, la pròpia Fiscalia d’Àrea haja ja obert una investigació d’ofici. Per si no ho ha fet, nosaltres, com hem dit, posarem els fets en coneixement seu.
MÉS ALGEMESÍ, quan tinga coneixement més profund i documentat del que s’ha esdevingut no descarta, en el cas que s’òbriga algun tipus de procés judicial contra els possibles i presumptes responsables, personar-se com a part en el procés. Esperem doncs que en breu s’aclarisca el nivell de responsabilitat de cadascú dels intervinents en aquest despropòsit, així com, esperem també que les investigacions vagen més enllà de l’administració judicial i s’investigue, d’existir algun tipus d’infracció penal o delicte, l’existència o no de presumptes inductors al delicte aliens a la pròpia administració.