L’Ajuntament d’Albalat de la Ribera adquirí, i posteriorment rehabilità, la Casa del Bou, tant pel seu caràcter històric com pel seu valor arquitectònic, es tracta d’un edifici construit en el segle XVIII, encara que conserva elements anteriors, i amb unes xicotetes intervencions en el segle XIX.
Arquitectònicament, l’edifici de la Casa del Bou, s’enquadraria tipològicament com a una casa rural compacta, de crugies paral·leles a la façana i eix transversal centrat en planta. A nivell funcional es tracta d’una casa habitatge en planta baixa, andanes en la planta alta i porxada envoltant un patí que estructura els estables i les estances per les eines. Una gran part de la seua importància arquitectònica radica en que manté una unitat estructural que possibilita la lectura de cadascun dels elements que configuren la seua ordenació i distribució externa i interna.
Després de la consolidació i reconstrucció de la Casa del Bou, l’Ajuntament acollint-se als plans de restauració de béns immobles de la Diputació de València, exercicis 2010 i 2011 amb una inversió de 37.498’17 €, actuà en dues de les zones més nobles de la casa, i que més íntegrament es mantinguéren de l’edifici, ja que per desgràcia la resta va quedar en estat de quasi roina total per les pluges. Les alcoves –per la seua condició d’estança principal– foren profusament decorades en una intervenció del segle XIX.  Cadascuna d’elles compta amb uns elements decoratius diferents, uns elements que s’han conservat fins ara, i malgrat el deteriorament sofert, encara conserven la traça, el seu frescor i la qualitat, això si, sempre condicionada a ser una obra local, i evidentment un dels pocs testimonis decoratius d’aquella època de tota la vila.  Un dels trets més importants en una de les alcoves és el fet de conservar el paviment original de rajoleria valenciana del segle XVIII.
A més, en l’any 2009 la Diputació de València atorgà una subvenció per a la restauració del patrimoni moble, de 9730 €, amb això es restauraren diverses peces del segles XVIII i XIX de la Casa del Bou d’Albalat de la Ribera, en concret tres capçals de llit dels ss. XVIII i XIX (tipus peineta o olot) i un cavallet de fusta, uns exemplars d’escasa o nul·la presència en la vila, i per això la seua importancia i significat. La Casa del Bou conseva un gran nombre de mobles, de diferents èpoques i estils, uns amb més prestança i una altres, senzills i humils, que facilitaren la vida i el quefer quotidià als habitadors de la casa, i als que s’hi acostaven, uns mobles que fins no fa molt de temps, han conservat unes maneres de vida en les quals la lenta evolució de la Història ha sigut una de les seues principals característiques.
Amb la de restauració del patrimoni moble i immoble, es vol recuperar tot aquell patrimonio de la Casa del Bou, i en definitiva el món rural i tradicional valencià al què pertany, un patrimoni  que està amenaçat. La destrucció dels mobles humils i vells ha sigut sistemàtica al llarg del temps, i més encara i de manera accelerada en èpoques recents en las quals es despreciava els objectes per considerar-los de poc valor. Les grans transformacions en l’àmbit rural, han sigut un fenòmen que s’ha intensificat per topt arreu, fins i tot en el pobles més menuts, com és el nostre, un pobles que durant generacions conservaren costums i amb elles mobles i ensers, en molts casos de venerable antiguitat.
Ara s’oferix al poble la possibilitat de gaudir de tot aquest patrimoni i de salvaguardar-lo per a l’esdevenidor.