LA UNIÓ Llauradora denuncia que les intercepcions de cítrics importats a la UE amb organismes nocius són escandalosos aquest passat mes d'octubre amb 35 rebutjos, dels quals 30 procedeixen de Sud-àfrica i l'Argentina. el Brasil també té dos rebutjos per plagues i Zimbaue, Hondures i Vietnam 1 cadascun.
l'Argentina acumula durant octubre un total de 16 intercepcions, totes elles de Phyllosctita citricarpa, el fong que provoca la temuda malaltia de la Taca Negra dels cítrics i Sud-àfrica 14, 13 d'elles de Phyllosctita citricarpa i 1 de Thaumatotibia leucotreta. És el mes en tot el que portem d'any amb major detecció de plagues a la UE.
Cal assenyalar que la Comissió Europea va aprovar al juny el tractament de fred a les taronges procedents de països on està declarada la Thaumatotibia leucotreta (‘Falsa arna’), entre ells Sud-àfrica, i precisament a l'octubre s'ha detectat un cas en taronges procedent d'aquell país, la qual cosa posa en dubte el funcionament del tractament. Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “o no s'està duent a terme el tractament de fred o s'està fent malament, però aquestes dades són perquè la Comissió Europea prenga mesures perquè són molt greus”.
Sud-àfrica va començar al setembre el gruix de les seues exportacions i va suspendre les exportacions de taronges de les seues zones amb plagues com la Taca negra, encara que no de les zones lliures. Des de LA UNI UNIÓ es reclama un augment de les exigències i els controls en origen, ja que s'estan disparant les deteccions per aquest fong. Malgrat suspendre aquests enviaments acumula 4 rebutjos al setembre i 14 a l'octubre, “el que demostra una vegada més que no compleix amb els seus compromisos i falta al respecte a les autoritats comunitàries, com tampoc complixen l'Argentina i el Brasil, països de Mercosur”.
LA UNIÓ creu que ratificar o subscriure acords per part de la UE com per exemple amb Mercosur o Sud-àfrica és un greu error, perquè no existeixen estudis profunds ni rigorosos d'impacte sobre els efectes que causen en el nostre sector agrari ni sobre les conseqüències de la possible entrada d'una plaga, una cosa que ja estem pagant amb la Xylella o amb el Cotonet de Sud-àfrica.
Per totes aquestes circumstàncies i davant el perill que comporten, LA UNIÓ sol·licita la suspensió automàtica de les importacions procedents d'aquells països tercers que no puguen garantir la seguretat fitosanitària dels seus enviaments perquè sempre són els mateixos països els que encapçalen el llistat de les intercepcions. De la mateixa manera l'organització reclama la implantació d'un sistema de fred unificat per a totes les importacions i països i que les autoritats comunitàries tinguen un únic criteri estandarditzat per a tots.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “tot el que siguen acords sense reciprocitat en els estàndards de producció o en l'ús de matèries actives, sense plenes garanties fitosanitàries en matèria de plagues, sense adquirir els compromisos de reducció que planteja l'estratègia europea De la granja a la taula i sense ordenació quant als períodes d'importació perquè no solapen a les produccions europees que no siguen deficitàries, és tornar a incórrer en els mateixos errors de sempre que causen sempre un enorme impacte negatiu al sector europeu”.
Peris indica també que “amb l'increment tan desorbitat dels costos de producció fa falta prendre's més de debò tots els assumptes relacionats amb la protecció de la sanitat vegetal europea, perquè la introducció d'una nova plaga o malaltia pujaria encara més els costos d'aquests tractaments i a més devaluaria el paper dels cítrics com a subministradors d'una fruita orientada al mercat en fresc”.