La Mojiganga és una dansa que forma part del que s’anomena Ball de Valencians, junt amb altres en què la construcció de torres humanes o quadres plàstics és l’element més característic de la mateixa. Aquest Ball de Valencians té el seu origen en una antiga dansa morisca, més o menys comú, al segle XV, a molts pobles d'Europa, però d'una forma molt acusada al País Valencià. Una dansa evolucionada amb el temps i amb les particularitats pròpies d'aquesta terra. Dansa Morisca, consecuència d'una barreja cultural d'una època on Orient i Occident compartiren una vegada una mateixa coordenada. Algemesí té la sort i el mérit d’haver conservat les tres parts de les que constava aquella dansa morisca: el ball, el soterrament d’un company i l’apoteosi final o torre humana, cadascuna amb música pròpia. Però la dansa de la Muixeranga, a l'igual qué, en general, la cultura valenciana, la que afecta a tot el País Valencià, té moltes i diverses formes. La llengua és, com diria Josep Bargalló (expert en cultura popular) un dels més evidents a l'hora de conformar una cultura nacional, però no és l'únic. El nostre país presenta una rica pluralitat, poques vegades reconeguda i, sovint, menystinguda. Anys i panys d'un folklorisme oficial i oficialista han volgut fer-nos creure que el nostre país era tan pobre que sols donava per tenir una mostra de cada cosa. Que hi havia d'haver una única dansa nacional. Un únic vestuari festiu, una única música, un únic paisatge o una única gastronomia. I és qué la Muixeranga no sols es dansa a Algemesí, tot i ser aquest poble de la Ribera del Xúquer, aquell que millor l'ha sabut conservar i donar a conéixer. Que també la fan, posem per cas, a l'Alcúdia, l'Olleria, Peníscola o Titaguas, per posar alguns exemples més que evidents. O a altres llocs que es troben en fase de recuperació o nova creació, com València, Sueca, Castelló, Cullera, Sagunt o Vinaròs. Bé faria l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) de revisar la darrera polèmica definició de Muixeranga, doncs no creguem que totes aquestes colles nombrades es troben cómodes amb la definició qué, sense cap rigor, ha gosat de fer aquesta entitat. La Mojiganga de Titaguas es composa de deu elements, cinc religiosos i cinc profans, que evolucionen seguint el ritme d'una música interpretada amb tabal i dolçaina (avui amb clarinet per manca de dolçainers a la comarca dels Serrans). Antigament, fins els anys vint, era representada durant l’època de Carnestoltes, per passar, l'any 1978, després de quaranta anys d'inactivitat, a les festes patronals del 7 i 8 de setembre. Aquesta actuació forma part de la voluntat d'agermanament què, tant la Nova Muixeranga d'Algemesí com la Mojiganga de Titaguas, hem tingut envers la difusió i vertebració de dos pobles que comparteixen alguna cosa més que la pertinença a un mateix territori. Així mateix, l'acte s'emmarca dintre d' El despertar d'un poble (Jornades Culturals Josep Marco) que coordina  l'associació L'Ullal Cultural.