La Diputació de València ha invertit 3.028.000 euros en exhumacions i anàlisis genètiques de víctimes de la Guerra Civil, des que en 2016 la primera delegació de Memòria Històrica de la institució iniciara les accions de reparació i reconeixement dels represaliats, tant del règim franquista com del bàndol republicà. L'aposta per la memòria democràtica s'ha traduït estos anys en 35 projectes desenvolupats en 11 municipis, amb 1.160 víctimes exhumades i més d'un centenar identificades després de l'anàlisi antropològica i les proves d'ADN.
La major part d'estes exhumacions corresponen a sol·licituds realitzades per associacions de familiars de les víctimes i es localitzen al cementeri de Paterna, conegut popularment com el Paredón de España per ser escenari de l'afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista. La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels propis ajuntaments, que cada vegada més es presenten com a promotors en la cerca de persones desaparegudes durant i en els anys posteriors al conflicte bèl·lic.
En xifres, la delegació de Memòria Històrica que dirigix actualment Ramiro Rivera ha cobert les despeses de 21 projectes en fosses comunes del cementeri de Paterna, amb 700 víctimes exhumades, de les quals 145 han estat ja identificades després de la corresponent anàlisi genètica. De totes elles, la 114, coneguda popularment com a ‘fossa de la cultura’ per trobar-se entre els represaliats personalitats del món de l'art, ha estat la que més nombre d'exhumacions ha registrat, 176, pendents totes elles d'identificació genètica.
A més, les empreses ArqueoAntro i Paleolab han realitzat excavacions als cementeris d'Ontinyent, Castelló, Alfarp i Gandia, a les que caldria afegir els treballs realitzats per l'equip de Cristina Albir en una cuneta de la CV-345 entre Higueruelas y el Cerro de la Nevera, finançats per l'àrea provincial de Carreteres en produir-se la troballa durant l'ampliació d'esta carretera de La Serranía, al terme municipal d'Andilla. A Ontinyent van ser recuperades les restes de 13 persones, amb tres identificacions, mentre que a Castelló es van exhumar tres cossos, amb una víctima identificada. A Gandia i Alfarp no es va poder donar amb les víctimes malgrat les previsions de trobar més de 60 represaliats al cementeri de la capital de la Safor i a altres dos al municipi de la Ribera Alta, mentre que en la carretera d'Andilla es van comptabilitzar 14 exhumacions.

Convenis 2022-23
El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, destaca “la necessària col·laboració entre municipis, diputacions i altres entitats locals i col·lectius familiars en les accions de reparació i reconeixement de les víctimes”, i assegura que la corporació valenciana continuarà destinant fons per a este procés d'exhumació i identificació que té com a fi la dignificació de les víctimes i els seus familiars.
Rivera avança els convenis signats per a enguany i el pròxim, amb projectes a les fosses 69, 101 i 139 del cementeri de Paterna, en les quals s'espera trobar les restes de 37 represaliats; i altres exhumacions previstes a Utiel, Venta del Moro, Enguera, Llíria, Villar del Arzobispo i Albaida, esta última promoguda pel Memorial Democràtic de la Vall d'Albaida amb una inversió prevista per part de la Diputació de quasi 100.000 euros i la previsió de localitzar 22 víctimes del conflicte armat.
El projecte més recent, amb una subvenció de 77.500 euros, és el de la fossa 6 de Llíria, on s'espera trobar les restes de 12 persones represaliades. El passat cap de setmana, el diputat de Memòria Històrica i el coordinador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, van visitar la capital del Camp de Túria per a acompanyar als familiars de les víctimes de la fossa 6 de Llíria, on s'han recuperat ja les restes de sis de les víctimes.
En referència a la gestió de la memòria democràtica, el diputat Rivera explica els canvis que s'han produït en el trànsit de les subvencions de concurrència competitiva a les directes mitjançant convenis amb les associacions i ajuntaments sol·licitants, que permeten que un projecte ja iniciat “no es quede sense finançament a l'any següent”. Respecte a les subvencions directes, el responsable de Memòria Històrica posa en valor el paper de la Diputació com a interlocutora amb les famílies i els consistoris, però també amb els laboratoris d'identificació genètica i la resta dels professionals que intervenen en el procés.