La Diputació inicia les obres per a consolidar la muralla del Castell de Corbera i protegir la seua arqueologia

Martes, 2 de febrero de 2021 | e6d.es
• L'ŕrea de Patrimoni que dirigix Andreu Salom invertix 250.000 euros en la primera fase del projecte de conservació d'este Bé d'Interés Cultural

._000723
La Diputació de València fa un pas més en la recuperació del Castell de Corbera i té previst iniciar este dilluns la primera fase de les obres de conservació i restauració de la muralla, amb un pressupost aproximat de 250.000 euros i un termini d'execució de quatre mesos. L'objectiu d'esta actuació és consolidar el tancament exterior de la fortalesa del segle XI declarada Bé d'Interés Cultural, inclosa l'adequació del camí d'accés.
La corporació provincial ha invertit al voltant de mig milió d'euros al Castell de Corbera en els últims quatre anys i està pendent d'autorització, per part de la Generalitat, el projecte de consolidació geològica per a poder actuar a la muntanya sobre la qual s'alça el castell, una intervenció que suposarà una inversió semblant a la realitzada fins al moment.
El responsable de Patrimoni, Andreu Salom, explica que la intenció de la Diputació és “continuar invertint al Castell de Corbera igual que en els altres 17 edificis amb diferents nivells de protecció propietat de la institució, amb la finalitat de mantindre'ls en les millors condicions d'ús possibles, en este cas recuperar l'ús d'una fortalesa que té un gran valor històric i arqueològic i que a nivell turístic té un gran potencial per a la comarca de La Ribera”.
Salom apunta que la prioritat a l'hora d'escometre els treballs de recuperació és “la conservació amb les mínimes intervencions necessàries per a no danyar el ric patrimoni arqueològic, que en un futur ha de ser visitable en museus o per què no en el mateix recinte del castell una vegada completada la seua rehabilitació”.

Consolidació de la muralla
L'obra que està a punt d'iniciar-se incidirà en la consolidació de diferents trams de la muralla molt deteriorats, amb excavacions arqueològiques en cadascuna d'estes zones i la construcció d'un camí d'accés al castell seguint el traçat del projecte existent amb algunes modificacions per a reduir l'impacte visual.
Des de 2017 s'han realitzat fins a cinc sondatges arqueològics que, a més de constatar la deterioració d'algunes zones de la fortalesa, han deixat al descobert la muralla del segle XI, ceràmica romana i islàmica, els estables i part de l'aljub i fins a una moneda amb l'efígie de Jaume I, el conqueridor de València que en el segle XIII va cedir la propietat del Castell de Corbera al seu fill Pedro.
En el procés de recuperació de l'edifici ara toca consolidar el tancament exterior per a evitar la seua degradació, seguint l'informe del Servei de Projectes Tècnics de la Diputació. Els treballs previstos consistiran en l'excavació arqueològica en el costat interior de la muralla per a alliberar pressió, mentre que en el costat exterior es realitzaran diferents actuacions com la presa d'ortofotos de detall de l'estat actual; la col·locació de malles plàstiques de separació i recuperació com a pas previ a la restitució de les grans pèrdues volumètriques, segons siguen en cada cas (maçoneria o tapial); i ancoratges a la roca amb varetes d'acer inoxidable o de fibra de vidre, amb injeccions de calç en les clivelles i especial atenció als sistemes de drenatge originals per a evacuar pluvials.
El projecte també té previst completar l'altura de les filades de tapial creant una capa de protecció de les restes originals, i per a entonar l'obra nova amb l'existent s'empraran veladures de calç amb terres de la pròpia excavació amb la finalitat d'adequar el resultat de la intervenció a un entorn d'incalculable valor històric i paisatgístic.
El Castell de Corbera guarda entre els seus murs la forma de vida de diferents cultures, amb un reflex arquitectònic en els seus components. Punt estratègic entre la Serra de la Murta i la gran marjal de la costa, la fortalesa deixa constància d'una seqüència constructiva entre els segles XI i XVI, des dels atacs a la taifa de Balansiya per Rodrigo Díaz de Vivar fins al setge per l'exèrcit d’agermanats en 1521, tractant de conquistar sense èxit el castell i ocasionant quantiosos danys dels quals encara hi ha reflex en l'actualitat.
Diputació de València

 

._000049


._000782