La Diputació de València presenta la seua nova imatge corporativa com a símbol del canvi

En un acte celebrat en el CaixaForum, la institució ha aprofitat la commemoració dels seus 210 anys d'història per a presentar en societat la marca i el nou lema: ‘Per sempre pobles’

La Diputació de València té nova imatge corporativa, una identitat concorde al canvi en la gestió impulsat en els últims anys que, sota el lema ‘Per sempre pobles’, projecta en el temps els millors valors del municipalisme. La marca ha sigut presentada este dimarts en el CaixaForum situat en l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències davant més d'un centenar d'alcaldes i alcaldesses i, com va assegurar el president de la institució, Toni Gaspar, “no és un canvi de símbol sinó un símbol de canvi”.

El mateix Gaspar ha posat en valor un projecte en el qual “per primera vegada s'ha donat veu i tot el pes de la decisió final als professionals del sector, amb l'objectiu d'assegurar-nos la implicació dels millors dissenyadors i el millor resultat possible”. En opinió del president provincial, “la col·laboració entre els sectors professionals i l'administració pública és la fórmula que pot ajudar-nos a tindre institucions compatibles amb el temps i la societat en què vivim”.

El sector va acollir amb entusiasme la mà tendida per la Diputació i celebra el resultat d'un procés que ha servit per a canviar la imatge corporativa de la institució provincial de les últimes tres dècades. “Este projecte servirà d'exemple per a futures licitacions a nivell autonòmic i nacional en la contractació de disseny”, afirma el president de l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV), Ángel Martínez, qui afig que altres corporacions s'han interessat ja en el plec de la Diputació per a renovar la seua marca.

Els socis fundadors d’Atipus, l'estudi que finalment ha completat el procés obert i s'ha encarregat de crear la nova imatge de l'ens provincial, destaquen la transparència de cadascuna de les fases d'un camí creatiu iniciat fa quasi tres anys. Jordi Blanch i Eduard Duch coincidixen en el pes de la tipografia en el resultat final, “un tipus de lletra creat expressament per a la Diputació i que es convertix en l'actor principal de la nova identitat”. Els creatius confessen que han estat “molt enganxats a un projecte que estem convençuts que projectarà la imatge de la institució cap al futur”.

Una imatge que havia de respectar el pòsit dels 210 anys d'història de la Diputació, commemorats en l'acte del CaixaForum, però també eixe trànsit cap a una gestió moderna i eficaç que reforça el municipalisme i entén els reptes del nou segle “des de l'esforç i l'esperança”. I tot això “s'ha fet des del respecte a tot el sector del disseny, des del punt de partida de la igualtat, i valorant la qualitat dels projectes”, ha remarcat el president dels dissenyadors valencians.

Homenatge al municipalisme
El nucli central de l'acte, sustentat en l'audiovisual i la música, ha tingut com a protagonistes als alcaldes i alcaldesses amb els quals cada dia treballa la Diputació, ambaixadors del municipalisme i del ‘Per sempre pobles’ inspirat en el poema de l'escriptor i periodista valencià Vicent Andrés Estellés. ‘Tu estaràs despert per tots… Et pariren per a vetlar… en la llarga nit del teu poble’, escrivia el poeta de Burjassot sobre la proximitat i la solidaritat dels ens locals, raó de ser de la institució provincial.

Primer van ser alguns d'eixos alcaldes i alcaldesses els que van parlar del que significa viure en un poble i dels vincles de la corporació provincial amb tots ells. Després va ser el president Gaspar qui els va agrair “la col·laboració necessària de tots i totes per a fer la Diputació que volen els pobles i que volem les persones que la gestionem”, instant-los a fer front “al to d'hecatombe i la pretesa deterioració de les institucions impedint el seu correcte funcionament”, ja que “és responsabilitat de tots protegir les bones causes dels mals arguments, sense participar en l'estratègia del desgast que ens afeblix”.

El màxim responsable provincial va lamentar “estos temps de policrisi en els quals hem hagut de fer front a una pandèmia, un confinament, una crisi energètica, la hiperinflació i els pitjors incendis forestals, així com danes, glòries i filomenes”. No obstant això, va destacar que cap d'estos mals “ha sigut excusa ni impediment per a transformar una institució del segle XIX en una institució més pròxima, justa, transparent i eficient, pròpia del segle XXI”.

210 anys d'història
Els 210 anys d'història de la Diputació de València han sigut el leitmotiv de l'acte celebrat en el CaixaForum davant 300 persones, la mitat d'elles responsables dels municipis de la província, al costat de caps de servei i personal de la institució i representants dels mitjans de comunicació i la societat valenciana. Entre les autoritats presents, la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, i un nodrit grup de diputades i diputats que han acompanyat al president Gaspar.

L'inici de la funció que ha acabat amb la presentació de la nova imatge corporativa de la Diputació ha proposat als assistents un viatge en el temps pels dos segles d'història de l'ens nascut en 1813 a l'empara de ‘La Pepa’, la Constitució aprovada un any abans. L'essència no ha canviat, vetlar pels interessos comuns en l'àmbit provincial, però sí ha evolucionat la manera de coordinar eixes competències que al principi es van limitar a la conservació de carreteres, el foment de les aigües i la cultura.

La Llei de Beneficència de 1849 va ampliar estes competències i va portar a la Diputació a gestionar institucions com el sanatori psiquiàtric fundat pel Pare Jofré, la Beneficència i Casa de Misericòrdia, l'antic Hospital Provincial, del qual depenien el Teatre Principal i la plaça de Bous, i més tard, ja en el segle XX, el Col·legi de Sordmuts conegut hui com l'Institut Valencià d'Audiofonologia (IVAF).

Un repàs per les fites polítiques i socials d'una institució que ha jugat un paper fonamental en la difusió i promoció de les arts i la cultura, des del programa de pensions aprovat en 1863 que va permetre formar-se a l'estranger a artistes de la talla de Benlliure, Pinazo i Sorolla, fins a la creació d'un Servei d'Investigació Prehistòrica que va propiciar, entre altres troballes, la del Guerrer de Moixent al començament dels anys trenta.

La soprano María de los Llanos i la jove cantautora Mamen Escriche, mèdica i compositora, coneguda com Carmela en Drama, han posat la banda sonora a esta fusió de memòria i modernitat que ha trobat en els alegres salts de les cordes del piano de cua el seu punt de trobada.