El passat 3 de maig, la ciutat de Carlet va viure una de les vesprades més emocionants de la seua història recent. Els carrers es van omplir de sons, de vida i d’orgull amb motiu del centenari del pasdoble "Amparito Roca", en un homenatge que anava molt més enllà d’una interpretació musical. Era un retrobament col·lectiu amb la memòria, amb la cultura i amb les arrels d’un poble.
Fins a 18 societats musicals de la comarca de la Ribera Alta es van donar cita en esta trobada extraordinària de la FSMCV. Prop de mil músics, amb els seus instruments, amb les seues bandes i amb el cor obert, van recórrer els carrers de Carlet en dos passacarrers que van confluir davant l’Ajuntament. Allí, entre aplaudiments i emoció, es van lliurar els corbatins commemoratius. Però el moment culminant encara estava per arribar.
A la plaça del Convent i la Vila, davant d’un públic entregat i emocionat, les bandes es van unir sota la batuta del prestigiós mestre Luis Cobos per interpretar conjuntament “Amparito Roca”, un dels pasdobles més emblemàtics del repertori bandístic espanyol. El mestre Cobos va alçar la batuta, i Carlet va bategar al ritme d’un compàs que és molt més que música: és història viva del poble.
Els flautins, tan característics d’esta peça, van ser interpretats per tres músics locals que van representar amb mestria l’esperit de les dues bandes carletines: la Societat Unió Musical i l’Agrupació Musical l’Artística. Unes bandes que, en la rivalitat històrica, sempre han trobat en este pasdoble un pont d’entesa i d’estima compartida.
L’alcaldessa Laura Sáez va recordar amb emoció que «per a Carlet, ‘Amparito Roca’ és molt més que una peça musical; és un símbol d’identitat, un orgull col·lectiu i una part de la nostra ànima». I no li faltava raó: Amparito, la jove que va inspirar Jaume Teixidor, era carletina. I el piano que este li va regalar a la família Roca, encara hui es conserva a la ciutat com a testimoni d’un vincle indissoluble entre el compositor i la seua musa.
Esta interpretació multitudinària no va ser només l’inici de l’“Any Amparito Roca”, sinó una declaració d’amor al patrimoni musical valencià i a la força de la cultura com a motor de cohesió social. L’acte, presidit per autoritats municipals i culturals com el diputat de Cultura Paco Teruel i representants de la FSMCV, va deixar una petjada inesborrable en la història local.
Carlet va demostrar que la música és més que art: és memòria, emoció i orgull. I aquell 3 de maig, el pasdoble “Amparito Roca” va sonar com mai... com un batec d’identitat col·lectiva que perdurarà per sempre.