Òscar, un actor madur, acull a casa el seu amic David, també del gremi, que s’ha quedat sense feina. La particular convivència entre els dos –un estira i arronsa entre la lucidesa i la intel•ligència pràctica d’Òscar i l’esperit més desimbolt i lliure de David– es veu interrompuda i alterada per l’aparició de Micky, una noia molt més jove i astuta que ells dos, que comandarà interessadament els moments de plenitud i de misèria que comparteixen, quan la relació passe a ser la d’un Trio imperfecte. Repleta de picades d'ullet al teatre de Sirera, tant en la seua faceta d'autor com de traductor, i d'oportunes al•lusions al món dels guions per a televisió; Trio gira entorn del desig de dos actors en atur que desitgen muntar El verí del teatre, malgrat l'oposició del seu creador.

Rodolf Sirera
Rodolf Sirera (València, 1948) és llicenciat en Història. Va participar des de finals de la dècada de 1960 en el moviment del teatre independent, col•laborant com a crític teatral en diferents publicacions periòdiques i va assumir, entre 1979 i 1993, com a gestor teatral, posats de responsabilitat a la Comunitat Valenciana. És autor de més de quaranta obres de teatre, algunes d'elles escrites en col•laboració amb el seu germà Josep Lluís. Ha rebut nombrosos premis al llarg de la seua carrera; entre ells, el Ciutat de Barcelona, el Born, el Sanchis Guarner, dos premis Max i el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya.
Sirera té obres traduïdes i estrenades en més d'una dotzena d'idiomes i ha traduït i adaptat textos d'autors clàssics i contemporanis. Entre les seues obres destaquen Plany en la mort d’Enric Ribera (1972), El verí del teatre (1978), La primera de la classe (1983), Cavalls de mar (1986, amb Josep Lluís Sirera), Indian Summer (1987), l'òpera El triomf de Tirant (1991, amb Josep Lluís Sirera i música de Amand Blanquer), La caverna (1993), Maror (1994), Raccord (2006) i Trio (2012). Des de 1995 es dedica a l'escriptura de guions per a televisió.