Temps moderns

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

Ja ha acabat Fitur, ho sabien? Bé si no ho sabien vagen preparant-se per a l’allau de turistes que ens vindran a visitar. Ara bé quan vinguen, si es que venen les xifres de turistes que diuen que ens visiten, potser no tornen. No tornaran perquè se sentiran enganyats. Per què? perquè des de Madrid, a la fira internacional del turisme els han mostrat, seguint els temps moderns en què vivim, com som, què tenim, com ens socialitzem,..., mitjançant la nova i magnifica tecnologia que el món de la cibernètica ens ha ofert. Sí, senyors i senyores, allà a Madrid els han mostrat que el País Valencià està a l’avantguarda de les tecnologies i a través de les Google Glass els han fet una mostra de les nostres excel·lències, magnificències i virtuts. O com diria aquell: «la cara bona de les coses», a través de les Google Glass.
I jo els comprenc, als que munten el «tinglado» aquest de Fitur, vull dir que entenc que facen servir la tecnologia per amagar la pols (per no dir la brutícia) de casa nostra a sota la catifa. I si per a tal ocasió, necessiten les Google Glass, doncs que les empren, tot siga pel turista benvingut. Ara, això sí, que no s’obliden, quan tornen cap ací, que la pols (per no dir la brutícia) continua estant dins de casa. Encara que l’hagen amagada a sota la catifa, o camuflada amb les Google Glass, això s’amuntona i al final delata la situació (de brutícia) en què vivim els pobletans.
Una cosa semblant va fer el gran Charles Chaplin, allà per l’any 1936. Per a aquella època, com que no comptaven amb les Google Glass per a mostrar al món, de manera interactiva i virtual, les glòries florides de les societats, feien servir el cinema, mut, però acompanyat par cartelleres i un pianista que feia les sessions més amenes. El mestre Xarlot, en el 1936 oferia una visió de la societat industrial, la lluita de la classe obrera envers la màquina i com la situació de l’obrer era desesperant davant la Gran depressió (econòmica del 1929) que els conduïa a una abocada desolació ètica, moral i social, quasi una catàstrofe amb la seua mítica pel·lícula Temps Moderns, on un obrer és empresonat per provocar (suposadament) aldarulls a la fàbrica on treballa, en eixir no troba feina i la que troba la perd ràpidament, intenta, desesperadament, tornar a entrar a presó, cometent delictes menors i instiga a que els faça una pobra òrfena, fugen de la policia en diverses ocasions, l’obrer ara s’ha convertit en un rodamón i quan sembla que la vida els ha donat una segona oportunitat, serveis socials vol separa el pare adoptiu de la seua companya, encara que aconsegueixen tornar a escapar, fins que decebuts per haver de viure de lluita en lluita constant amb les circumstàncies de la societat en què viuen, ell la complau recomanant-li que no perda el somriure i l’esperança en un temps millor, però futur. I com tots els films de Xarlot, s’allunyen cap a l’horitzó amb decisió, pau i harmonia.
Els recorde que el film, és del 1936. Sí, temps moderns, un visionari sir Charles Spencer Chaplin. També potser nosaltres em enrederit massa anys.