| Edició núm. | Any: 12 | Notícies: | Fotografies: | Comentaris d'usuaris:

 15/06/2014

SECCIONS » Opinió » Articulistes » Opinió » Sixto Ferrero

La persistència de la memòria

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica


Que Mònica Oltra es mostrés intransigent davant la invitació a abandonar les Corts fa més d’un mes per recomanació del President, el senyor Cotino, respon a la fidelitat al seu electorat. Si s’hagués mostrat indulgent, si hagués ajupit el cap i hagués marxat amb el cap cot, és molt probable que molts dels seus votants hagueren desconfiat de la punyent política valenciana. No s’espera altra conducta, més que dir: no, als que tenen un currículum parc i ple d’obscurantismes o buit de continguts de transparència com al nova Web de transparència. L’estratègia del PP era clara, esperar que passés el temps per matar dos ocellets d’un tir: no influir en els seus propis resultats de les darreres europees —que ja ensumaven la desfeta—, i aconseguir aire net, és a dir que la cosa es gelés una mica i així no alçar polseguera. Deixar actuar a la desmemòria col·lectiva.
Però no, això, la discreció i les bones formes no hi són part del corpus popular, molt menys del valencià, on l’extravagància i la supèrbia està a flor de pell o forma part de l’ADN —tan se val—. Òbviament el caràcter intransigent de la dirigent de Compromís ha funcionat a la perfecció, no s’esperava menys tenint en compte el seu tarannà de defensora de les causes perdudes i el PP no ha tingut més remei que retractar-se davant la història. Els cronistes han redactat la ressenya: és la primera vegada en la història democràtica recent que se celebra un plenari secret, la primera vegada que s’expulsa a una representant del poble i una de tantes on prima la corrupció i les malifetes davant el dret a ser contestatària, com a conseqüència, la democràcia —com sempre— es veu trastocada o greument malalta de podriment. El cas és marcar la història i com ve sent costum, per coses pejoratives.
El problema de tot açò no és que hagen marcat un precedent, o creat jurisprudència, és a dir que el dret del president de les Corts a expulsar una representat del poble durant un mes, estiga per davant al dret a jutjar imparcialment la situació, poc més o menys intentar de bona fe esgrimir si Oltra va escoltar Cotino o no, ja que aquesta justifica l’acció amb que els populars que l’envolten —perquè tenen una majoria aclaparadora i són a tot arreu— cridaven tant, envers la seua persona, que no va escoltar les paraules de Cotino, i com a més a més, els vídeos del moment així semblen justificar, en la línia expiatòria d’Oltra, però com deia el problema no és la màcula en l’expedient de la democràcia i d’Oltra, el problema és que tot açò està ocultant una realitat que va en augment amb passos de gegant com Tombatossals. Què ens quedarà de patrimoni cultural, social i econòmic quan aquests marxen per les planúries de la hipocresia?
Fa cosa de vint anys el retracte de la florida València era poc més o menys qualsevol escena jocfloralista de Sorolla: llums, amors, colors, victòries, eloqüències megalòmanes, diners a dojo per tothom i qui fóra, els bous del carretó sorollesc ben bé podien ser Rita i Camps conduint les regnes del Regne cap a l’èxit amb tenacitat, esforç i companyonia i un compromís inusitat, ara poc més o menys l’estampa és “La persistència de la memòria” de Dalí (Els rellotges tous), popularment tot un espectre territorial que s’esvaeix, es dissipa, passa al passat o el record de la memòria com quelcom que es degrada.
Deixem a banda el tema dels bancs autòctons, perquè assabentat del grau de diligència que tenim per controlar els comptes, no sé si és millor que ens els porten des de fora, però què està quedant d’allò tan meritori i bons propòsit que era fer de València centre de l’univers cultural, científic, esportiu,...; evidentment eren fer castells en l’aire i ara s’ensorren precipitadament. L’institut científic està buit i ocupat per empreses privades que no estan dispostes a aportar cap benefici a  la societat com a ens públic, de no ser previ pagament, el Sant Pius es cau a pedaços, els mitjans de comunicació públics han desaparegut, el Palau de les arts espera a Català per xiular-li, i això és ben simptomàtic, si en el teu propi territori llaurat per conrear el populisme elitista i caspós de la València regionalista i petit burgesa ja són capaços d’oferir-te una bona xiulada és ben pragmàtic i fàcil d’extraure conclusions, i saben quina ha tret ella? Que xiulen perquè vol que es quede Metha!, No Català, volen que marxes tu, que és altra lectura..., i l’afer de l’IVAM amb la senyora Ciscar muller de Blasco i la seua opaca substitució, la conca del Xúquer que no dóna només perquè proliferen mosquits voraços,...
On és el fi, fins on hem de caure, i l’exemple moral és constatar que qui duu la contraria a l’autoritat democràtica a les Corts cal ser expulsat? Mèrits per dimitir molts dels actuals governants populars hi han fet, ara que, sembla l’estratègia, segons Bonig, és fer un exèrcit de legionaris i guerrers al front del PP. Per recuperar terreny, i potser la memòria, la que persisteix de Dalí no, la que cal aplicar per fer-nos oblidar el merder inoculat.
Sixto Ferrero
 
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
  • 0Comentaris
    Imprimir Enviar a un amic
AFEGIR UN COMENTARI

Escriu en aquest camp el resultat de la suma, en xifra

És obligatori omplir aquesta casella amb un nick o nom real. No utilitzar la paraula "Anònim" o similars

La direcció no apareixerà públicament però ha de ser correcta; en cas contrari, no se editarà el comentari. Es comprobarà l'autenticitat del e-mail, encara que no se farà públic, seguint la nostra política de privacitat.

* El comentari pot tardar a aparéixer perquè ha de ser moderat per l'administrador. * Ens reservem el dret de no publicar o eliminar els comentaris que considerem de mal gust, il•lícits o contraris a la bona fe; així com els de contingut de caràcter racista, xenòfob, d'apologia al terrorisme o que atempten contra els drets humans. * EL SIS DOBLE no té per què compartir l'opinió de l'usuari, ni es fa responsable de les opinions abocades. * Es recomana no abusar de les majúscules ni d'abreviatures. * Els comentaris han de guardar relació amb el tema del qual tracta la notícia. * No s'admeten comentaris de caràcter publicitari.