Clica a la foto per ampliar
El PP guanya les eleccions del 2015
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Encara queda un any i uns mesos per què arriben les eleccions però, tanmateix les enquestes (Metroscopia, El País) comencen a remoure els culs acoblats a les poltrones de les Corts. Les enquestes són així, què li farem. Són fabulacions i mai saps quin grau de fiabilitat poden donar, per molt tecnificades que siguen, no deixen de ser dades il·lusòries per a uns i maldecaps sobtats per als altres. Però als ciutadans, a una gran majoria, les enquestes els agrada i els mitjans s’afanyen a publicar-ne, és per això que el passat 9 d’octubre fou la nostra ocasió, ens tocava, això deia el calendari, i es feu pública l’enquesta reveladora i rebel·lada.
Com sempre aconsellen els experts, els números cal prendre’ls amb pinces, però segons feia públic l’enquesta, el PP obtindria 41 escons, PSOE (el partit que per nostàlgia es fa dir PSPV) 27, Compromís 13, EUPV 13 i UPyD 5. Les dades, com faran els partits, són bones per a tots. Tots ixen triomfadors, si no temps. El País (el periòdic, clar) relluïa un cert somrís en el titular: Les esquerres del País Valencià consoliden la seua majoria. Quina majoria? Quina esquerra? Qui fa la suma aritmètica?
Fins ara la Generalitat ha estat governada per partits que sempre han hagut de justificar i demanar permís a Madrid per poder fins i tot expulsar un gas intestinal. I no sembla, atenent l’enquesta que la cosa canvie.
El PP malgrat la corrupció, l’enfonsament econòmic i ja vorem com queda allò de Castor, guanyaria les eleccions (sembla que encara queden PAIS i diners per enganyar el minifundista llaurador). El PSOE, amb Ximo al capdavant del qual, sincerament, sembla un bon home, paternal i trempat, torna a equivocar-se, a la rèmora del seu cap en files (Rubalcaba) cal afegir les seus declaracions (El PSPV ja ha presentat la seua idea de governabilitat de la Generalitat a Madrid...) “però encara no s’han adonat que nosaltres som valencians i que volem, podem i necessitem fer-nos-ho nosaltres i no Madrid ni des de Madrid!?”. Tornen a defecar (amb perdó) l’ocasió, si és que tenen oportunitat de formar part del govern (i després parlaré del tema). Compromís i EUPV pugen fins 13 escons i cal que no es refien de les dades, fins ara només han pescat vots del desencant i no, malauradament, del convenciment del poble, cal que facen pedagogia si volen, necessitem que ho facen, que el seu electorat s’assolisca en una quantitat ferma de convençuts en la idea que cal un canvi. I per últim UPyD que amb 5 escons representa la simbiosis dels desafectats pel PP. Simbiosis d’aquestes pel nostre país ja hem vist, sols cal recuperar hemeroteca per recordar la fusió amb el PP d’UCD, D’Unió valenciana,... i amb el PSPV i PSV.
Les opcions, atenent-nos a les xifres de l’enquesta, són diverses i no podem descartar-ne cap, de molt grosses se n’han vist i veure’m. Des d’un govern en minoria del PP, la qual cosa produiria un desgast tant a l’equip governant com a l’oposició, a la qual no deixarien de titllar de voler fer ingovernable el país, un pacte PP-UPyD (46 escons) que no els donaria la majoria però segur que trobaran recolzament en el PSPV per a certs temes que puguen coure a Madrid, fins a un gran pacte que poden presentar-nos sota el paraigua del treball, l’atur,... entre PP i PSPV (68 escons). L’esquerra compta amb 26 escons, «com gosen dir que aquests obtindrien la majoria?», «què li queda d’esquerra al PSPV?», -portar jaqueta de pana ja no és suficient per qualificar-se d’esquerra excel·lentíssim senyor Puig-, li recomane escolte la vella cançó d’Enrique i Ana (izquierda, izquierda, derecha, derecha,... y un, dos tres...). Per altra banda un suposat pacte entre Compromís, EUPV i PSPV tindria una exigència clara per part del cap del PSPV. Ximo vol ser president i no subjugarà els seus parlamentaris a les exigències de l’esquerra. No renunciarà a ser-ho i aquesta serà la penyora que hauran de pagar Compromís i EUPV si volen governar. Cedir la presidència al senyor Puig. I certament, una altra legislatura amb un socialista, el que els quede de socialistes -ai sí! porten jaqueta de pana-, no farà més que posar pals a les rodes i sempre vindra, en privat, clar, amb la cançoneta de que allò no els quadra o no ho aproven a Madrid.
Acabant. Queda molt per al 2015 i una cosa està clara. Al PP, ja s’han afanyat a proclamar que són els més votats, però, se li acaba el rèdit i ja fa dies, mesos, que ha començat a moure fantasmes, símbols i altres històries, ells sabran però la corrupció se’ls menja i el pobre cada dia és més pobre, cosa que la gent d’aquest país no hauria d’haver oblidat, sempre hem sigut llauradors i pobres i la burgesia a què afavoreix el partit de govern actual ni tan sols és valenciana, mai ha estat valenciana, són Don Perez (el de Castor i la Fe) i els seus sequaços de seu a la Castellana i Ibex 35 (només cal veure les declaracions de la Cambra de comerç de València i això que Boluda sembla amic), El PSPV vol seguir caient en els mateixos fracassos, això sí amb jaqueta de pana, de voler-nos supeditar a les exigències i aprovacions de Madrid igual com fan els populars que ells tan critiquen, és un mal endèmic dels partits subjugats a altres institucions superiors (Ferraz y Genova) . L’esquerra, aquells que haurien d’autodenorminar-se esquerrats sense complexos, cal que no s’adormen sinó volen veure’s frustrats els seus esforços.
Temps tindrem i ja veure’m.
Com sempre aconsellen els experts, els números cal prendre’ls amb pinces, però segons feia públic l’enquesta, el PP obtindria 41 escons, PSOE (el partit que per nostàlgia es fa dir PSPV) 27, Compromís 13, EUPV 13 i UPyD 5. Les dades, com faran els partits, són bones per a tots. Tots ixen triomfadors, si no temps. El País (el periòdic, clar) relluïa un cert somrís en el titular: Les esquerres del País Valencià consoliden la seua majoria. Quina majoria? Quina esquerra? Qui fa la suma aritmètica?
Fins ara la Generalitat ha estat governada per partits que sempre han hagut de justificar i demanar permís a Madrid per poder fins i tot expulsar un gas intestinal. I no sembla, atenent l’enquesta que la cosa canvie.
El PP malgrat la corrupció, l’enfonsament econòmic i ja vorem com queda allò de Castor, guanyaria les eleccions (sembla que encara queden PAIS i diners per enganyar el minifundista llaurador). El PSOE, amb Ximo al capdavant del qual, sincerament, sembla un bon home, paternal i trempat, torna a equivocar-se, a la rèmora del seu cap en files (Rubalcaba) cal afegir les seus declaracions (El PSPV ja ha presentat la seua idea de governabilitat de la Generalitat a Madrid...) “però encara no s’han adonat que nosaltres som valencians i que volem, podem i necessitem fer-nos-ho nosaltres i no Madrid ni des de Madrid!?”. Tornen a defecar (amb perdó) l’ocasió, si és que tenen oportunitat de formar part del govern (i després parlaré del tema). Compromís i EUPV pugen fins 13 escons i cal que no es refien de les dades, fins ara només han pescat vots del desencant i no, malauradament, del convenciment del poble, cal que facen pedagogia si volen, necessitem que ho facen, que el seu electorat s’assolisca en una quantitat ferma de convençuts en la idea que cal un canvi. I per últim UPyD que amb 5 escons representa la simbiosis dels desafectats pel PP. Simbiosis d’aquestes pel nostre país ja hem vist, sols cal recuperar hemeroteca per recordar la fusió amb el PP d’UCD, D’Unió valenciana,... i amb el PSPV i PSV.
Les opcions, atenent-nos a les xifres de l’enquesta, són diverses i no podem descartar-ne cap, de molt grosses se n’han vist i veure’m. Des d’un govern en minoria del PP, la qual cosa produiria un desgast tant a l’equip governant com a l’oposició, a la qual no deixarien de titllar de voler fer ingovernable el país, un pacte PP-UPyD (46 escons) que no els donaria la majoria però segur que trobaran recolzament en el PSPV per a certs temes que puguen coure a Madrid, fins a un gran pacte que poden presentar-nos sota el paraigua del treball, l’atur,... entre PP i PSPV (68 escons). L’esquerra compta amb 26 escons, «com gosen dir que aquests obtindrien la majoria?», «què li queda d’esquerra al PSPV?», -portar jaqueta de pana ja no és suficient per qualificar-se d’esquerra excel·lentíssim senyor Puig-, li recomane escolte la vella cançó d’Enrique i Ana (izquierda, izquierda, derecha, derecha,... y un, dos tres...). Per altra banda un suposat pacte entre Compromís, EUPV i PSPV tindria una exigència clara per part del cap del PSPV. Ximo vol ser president i no subjugarà els seus parlamentaris a les exigències de l’esquerra. No renunciarà a ser-ho i aquesta serà la penyora que hauran de pagar Compromís i EUPV si volen governar. Cedir la presidència al senyor Puig. I certament, una altra legislatura amb un socialista, el que els quede de socialistes -ai sí! porten jaqueta de pana-, no farà més que posar pals a les rodes i sempre vindra, en privat, clar, amb la cançoneta de que allò no els quadra o no ho aproven a Madrid.
Acabant. Queda molt per al 2015 i una cosa està clara. Al PP, ja s’han afanyat a proclamar que són els més votats, però, se li acaba el rèdit i ja fa dies, mesos, que ha començat a moure fantasmes, símbols i altres històries, ells sabran però la corrupció se’ls menja i el pobre cada dia és més pobre, cosa que la gent d’aquest país no hauria d’haver oblidat, sempre hem sigut llauradors i pobres i la burgesia a què afavoreix el partit de govern actual ni tan sols és valenciana, mai ha estat valenciana, són Don Perez (el de Castor i la Fe) i els seus sequaços de seu a la Castellana i Ibex 35 (només cal veure les declaracions de la Cambra de comerç de València i això que Boluda sembla amic), El PSPV vol seguir caient en els mateixos fracassos, això sí amb jaqueta de pana, de voler-nos supeditar a les exigències i aprovacions de Madrid igual com fan els populars que ells tan critiquen, és un mal endèmic dels partits subjugats a altres institucions superiors (Ferraz y Genova) . L’esquerra, aquells que haurien d’autodenorminar-se esquerrats sense complexos, cal que no s’adormen sinó volen veure’s frustrats els seus esforços.
Temps tindrem i ja veure’m.
Sixto Ferrero
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
-
1ComentarisImprimir Enviar a un amic
-
