Dissuadir a pilotades

Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica

No vull fer broma, que quede clar, però es que els sahrauís, ciutadans d’un país on, com vostès saben, en la seua àmplia geografia està inundat d’oceans, llacs, albuferes, rius, un país de clima caribeny amb milers, o qui sap si milions, no hi ha estudis, de piscines, olímpiques, no qualsevol bassa o forat, milions de piscines climatitzades, a l’aire lliure, el Sàhara ha donat al món els millors nadadors de la història de la humanitat, que fins i tot el grandíssim actor i nadador olímpic Weissmuller crec, vistes les circumstàncies, que o era sahrauí o d’ascendència subsahariana. I tot açò per què? doncs perquè ara diu el ministeri de l’interior, ministeri que compta amb un demòcrata i sensible ministre que sempre té present els drets humans, el senyor Fernández Diaz, senyor que vol evitar la crítica a la monarquia, les injúries a Espanya i el dret d’expressió i llibertat de moviment, amb la seua peculiar sensibilitat cap a les persones, ara justifica que les 14 persones, recalque: persones, mortes a Ceuta, nadaven de manera efusiva i per això calia mantindre-los lluny de la platja del Tarajal, territori espanyol. Però el director de la Guàrdia Civil, el senyor Fernández de Mesa, tampoc ha sigut menys, humanitari, perquè segons s’ha dit les ordres són clares: cal evitar per damunt de tot que els immigrants toquen territori espanyol. A tota costa. I això significa emprar pots de fum, dispara pilotes de goma als nadadors, no auxiliar els ferits i extasiats, i damunt de no fer-ho tampoc avisen a ONG o Salvament marítim per tal que els ajuden. Perquè són immigrants. És a dir no són persones que tenen terminacions nervioses i per tant són immunes al dolor, i com no senten dolor poden nadar efusivament fins i tot per terra fins arribar a Madrid i,... Res, són immigrants.
Ara, els mitjans han començat a contraposar les dues versions, és a dir la del ministre que ha acceptat que sí s’han disparat pilotes de goma i cartutxos de fogueig als nadadors, que sí s’han llançat pots de fum a la mar i la del director de la Guàrdia Civil que diu que ells passaven per allí. Ara, el vídeo on es veu un senyor, de la guerra, sense sentiments, perquè és impossible de pair la imatge, disparant als nadadors, això sí, molt efusius en les braçades a crol, disparant pilotes o vés a saber què a unes persones que volen arribar a terra, tant els fa que siga Marroc, Espanya o Xina, és quant menys digne d’estudi patològic, sobretot després de veure el cinisme emprat amb que parlen de 14 persones, mortes, o ajudades a morir, com qui parla de jocs de guerra de la Play Station. Cal blindar el dret al nonat, que és un ésser humà, però del primer món, els ja nats, si són del tercer món i naden efusivament poden morir. A més són immunes al dolor, i grans nadadors.
Després aniran a missa, cridaran: «Por Dios y por España», i es miraran la parcel•la de cel que els té reservat el seu Santíssim per ser bones persones. Així són, així som, genuïns, o «charros y castizos» com a bons ibèrics.
Lamentable senyors, lamentable.