Càrcer llueix la seua ceràmica morisca del segle XVII

Una exposició permetrà a partir del dijous 2 de novembre lluir l’important patrimoni material de Càrcer

Una exposició permetrà a partir del dijous 2 de novembre lluir l’important patrimoni material de Càrcer. Baix el titulo “Ceràmica de Càrcer del segle XVII”, el Saló de Plenaris de l’ajuntament acollirà una mostra de peces d’un dels productes estrela de la localitat al llarg de la història, sent un dels punts neuràlgics de producció valenciana durant dècades. Aquesta exposició permetrà mostrar a tots els veïns i veïnes de Càrcer, per primera vegada, algunes de les peces que es van trobar per casualitat en el municipi durant la construcció del clavegueram del poble en els anys seixanta del segle passat. Una oportunitat per posar en valor este patrimoni, donar a conéixer un capítol més de la història del municipi i fer possible la tornada de les peces, durant un temps limitat, al seu lloc d’origen. A l’acte d’inauguració es comptarà amb la presència de l’actual director del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, Jaume Coll Conesa, a més de les autoritats locals presidides per l’alcalde,, Josep Botella. La inauguració tindrà lloc a les 19 hores i l’exposició estarà disponible fins dimarts 21 de novembre, amb horari de dilluns a divendres, de 11:00 hores a 14:00 hores.
Durant la construcció del clavegueram en el sòl de l’actual Plaça del Teular de Càrcer en 1964 van aparèixer una sèrie de peces de ceràmica deformades, trencades o amb defectes, un forn i una bassa de sedimentació d’argila. Una troballa que acreditava tota aquella documentació i testimonis referits a l’existència de múltiples fabriques de ceràmica a Càrcer en els segles anteriors. Eixos testimonis van provocar l’interès i la curiositat de Manuel González Martí, el fundador del Museu Nacional de Ceràmica, el qual no va dubtar en visitar el municipi durant els anys trenta. Als anys seixanta, González va tornar a Càrcer davant la noticia de la troballa de diverses peces de ceràmica procedents d’una malaguanyada fornada, el que va permetre conéixer la decoració, els vernissos i la qualitat de l’argila local que fabricaven els artesans moriscos de Càrcer. Durant molt de temps la indústria de la ceràmica, junt amb el cultiu de l’arròs i la indústria de la seda, va ser un dels principals motors econòmics de Càrcer. Empreses majoritàriament exercides per la població morisca i que van patir un dur colp amb l’alta taxa de mortalitat provocada per distintes epidèmies, destacant entre elles el paludisme com a conseqüència del cultiu l’arròs, i per altra banda, a causa del decret d’expulsió dels moriscos de 1609 durant el regnat de Felip III. A diferència d’altres nuclis poblacionals amb manufactures de ceràmica, la societat cristiana de Càrcer i els nous pobladors van ser incapaços de continuar amb aquestes empreses, les quals s’aturaren amb l’expulsió dels moriscos, que es van emportar amb ells aquest art.