Clica a la foto per ampliar
9 de gener
Sixto Ferrero
L’opinió d’un taciturn, articles per a la reflexió cívica
Tant és! Sincerament que no us porte a engany el títol. A hores d’ara per a la majoria de tots nosaltres, tant fa celebrar un dia nou que un altre, el mes, quasi queda relegat a un segon terme. Però, malgrat la interferència d’altres nacionalismes i el buidatge de sentiment i simbologia del dia, encara, com un vici inherent, el nou, per a molts valencians és associat al mes d’octubre. El 9 d’octubre, festívol i no fan escola. Dia lliure de càrregues laborals (qui encara pot permetre’s el luxe) i propici per fer diada en família o passejar (sinó plou, clar) Tanmateix, a València faran els actes protocol·laris, els actes de sempre. Apàtics, buits de càrrega simbolico-històrica i sentimental, “a!” i manipulats, adaptats als gustos de la rèmora postfranquista. Bé, rectifique simbologia sí: els dels club solideu, els del vestit militar i els de corbata i llengua Iber aporten la seua simbologia, contradictòria a la diada jaumina, però oficial a l’estatut, clar està. Trauran a passejar uns símbols oficials, els que no fan mal, els acceptats, i poca cosa més. En acabar els actes, com sempre, els més valencians del món, faran la seua cridòria habitual, les litúrgies rigoroses d’exaltació de la mare pàtria i amb un poc de sort tot acabarà bé. A la vesprada, amb permís de l’autoritat si escau, l’associacionisme de caire nacionalista dirà la seua. I prou, tot quedarà tranquil i el poble restarà en pau.
Sobren motius per celebrar, amb dignitat, el 9 d’octubre, però tingueu ven present, que al País Valencià, ara per ara no s’alçarà la veu. No l’alçarà qui l’ha d’alçar, insistisc, el Govern del palau de Benicarló, no l’alça per demanar un finançament just, molt menys ho farà per exaltar un dels pocs nexes que ens queda amb el nostre passat històric. Sí ho faran, obligats per la consciència, molts valencians compromesos en reclamar dignitat, que quasi deriva en clemència, “deixeu-nos existir!”, però el dia ha estat tan desproveït de càrrega simbòlica nacional, que ha deixat de ser útil. Pensem-ho, com ho celebraran als Ports, o a Requena o a Oriola o a Alzira on suposadament morí el rei homenatjat i on tant gaudia de passar-hi dies de repòs? (trobe, segons monsenyor Google, que faran cinema, teatre i danses. “Um!?”. Una gosaria, amb tots els respectes, seria posar en dubte l’aportació, la proclama, que van fer d’Alzira la nissaga dels Sunyer. Cap alzireny dubtarà de la rellevant nissaga alzirenya evidentment -tampoc no puc assegurar-ho, no sóc alzireny-, però no és menys cert que si aquesta nissaga ha fet d’Alzira, va fer millor, una ciutat ubicada al mapa ibèric, molt abans, segles abans va ser el rei en Jaume I que va fer de la vila una privilegiada, un fort capdavanter en el seu reialme, creant monestirs, oferint-li privilegis polítics, judicials i socials, passant-hi dies, fou una vila del rei on el rei hi era present, quants alzirenys, joves, els de la generació del ‘smartphone’, per exemple, ho saben? Crec que tenen feina per endavant i no crec que un teatre, cinema i unes bones danses siguen el camí per què els alzirenys senten orgull de ser vila d’estada i privilegiada pel rei homenatjat. Cal pensar-ho, almenys un poc, -no?-) Però clar, la diada ha derivat cap a la inòpia i ens hem de preguntar també: és el dia de tots els valencians o el dels valencians de València? A molts pobles no es fa res, passar el dia, festívol això sí, i amb sort si l’any pertoca, farem pont.
Al meu poble, Algemesí, passarem el dia passejant. Motius per celebrar no ens en falten. Però no estem per a festes tan seguides, tot just acabem de celebrar les del patrimoni de la humanitat i el de la inhumanitat (Zaragozá Granell), altra festa, ara no toca, ja tenim un pavelló que ens recorda la data, i prou i gràcies. I com a Algemesí faran la majoria de pobles, un dia festívol i tranquil. Algunes paelles, alguna desfilada morisca i cristiana, algun,... Ho sent, però marcat per la tranquil·litat, oficial. Poca cosa ens farà pensar que és un dia nacional. Res. Nacional, per què al cap i la fi i malgrat la manipulació política, no celebrem el naixement político-civil d’un poble?...
No vull ser pessimista, només he fet una mena de crònica del grau d’alienació al qual hem arribat, ens han fet arribar. Aquest 9 d’octubre potser serà un punt d’inflexió (o tal vegada encara haurem de caure més fons, no ho sé, però, la perspectiva ens ho aclarirà) Convindria, els convindria als polítics, treure’ns, traure’s, les mascares i mirar amb dignitat el poble, dir qui som i que volem, convèncer als alienats i els forasters, sense embuts, tots plegats, polítics (pense ara en els polítics que no formen part dels partits que ens han fet arribar a aquesta decadència, cadascú que es done per al·ludit, per si de cas seré clar amb els responsables de la decadència: els del PSOE-PSPV, sóc conscient de l’alternança de les sigles, que s’ho facen mirar, potser no haurien d’haver deixat de banda Jorge Alarte, allò de PSCV els anava millor amb els dogmatismes de la “E”; i els del PPCV i el seus hashtag @somvalencians que vagen preparant les explicacions sobre que significa ser valencià per si a algú se li ocorre de com justificar algunes evidències que no quadren amb la seua història, temps tindran, però els seus càlculs inclouen eliminar tot cap pensant i inquiet que els puga fer nosa, en fi), com deia, cal que pensadors, escriptors, professors, universitats, obradors, menestrals, “qui siga!”, tota la massa crítica social, que sempre fa soroll de manera massa dispersa, cal dir les coses clares i qui vulga que puge i qui encara crega que ens convé seguir celebrant un dia, que no emprenye a la vila i cort, que ens seguisquen titllant de “folls i molls” que s’ho faça mirar, perquè temps hem tingut que han capgirat la nostra història passada, present i futura, i temps tindrem de redreçar-la. La diada passarà sense més pena ni glòria si més no. Caldrà fer nostre el “ara o mai” i el 9 d’octubre, pot ser, serà un bon dia.
-No creieu?-
Sobren motius per celebrar, amb dignitat, el 9 d’octubre, però tingueu ven present, que al País Valencià, ara per ara no s’alçarà la veu. No l’alçarà qui l’ha d’alçar, insistisc, el Govern del palau de Benicarló, no l’alça per demanar un finançament just, molt menys ho farà per exaltar un dels pocs nexes que ens queda amb el nostre passat històric. Sí ho faran, obligats per la consciència, molts valencians compromesos en reclamar dignitat, que quasi deriva en clemència, “deixeu-nos existir!”, però el dia ha estat tan desproveït de càrrega simbòlica nacional, que ha deixat de ser útil. Pensem-ho, com ho celebraran als Ports, o a Requena o a Oriola o a Alzira on suposadament morí el rei homenatjat i on tant gaudia de passar-hi dies de repòs? (trobe, segons monsenyor Google, que faran cinema, teatre i danses. “Um!?”. Una gosaria, amb tots els respectes, seria posar en dubte l’aportació, la proclama, que van fer d’Alzira la nissaga dels Sunyer. Cap alzireny dubtarà de la rellevant nissaga alzirenya evidentment -tampoc no puc assegurar-ho, no sóc alzireny-, però no és menys cert que si aquesta nissaga ha fet d’Alzira, va fer millor, una ciutat ubicada al mapa ibèric, molt abans, segles abans va ser el rei en Jaume I que va fer de la vila una privilegiada, un fort capdavanter en el seu reialme, creant monestirs, oferint-li privilegis polítics, judicials i socials, passant-hi dies, fou una vila del rei on el rei hi era present, quants alzirenys, joves, els de la generació del ‘smartphone’, per exemple, ho saben? Crec que tenen feina per endavant i no crec que un teatre, cinema i unes bones danses siguen el camí per què els alzirenys senten orgull de ser vila d’estada i privilegiada pel rei homenatjat. Cal pensar-ho, almenys un poc, -no?-) Però clar, la diada ha derivat cap a la inòpia i ens hem de preguntar també: és el dia de tots els valencians o el dels valencians de València? A molts pobles no es fa res, passar el dia, festívol això sí, i amb sort si l’any pertoca, farem pont.
Al meu poble, Algemesí, passarem el dia passejant. Motius per celebrar no ens en falten. Però no estem per a festes tan seguides, tot just acabem de celebrar les del patrimoni de la humanitat i el de la inhumanitat (Zaragozá Granell), altra festa, ara no toca, ja tenim un pavelló que ens recorda la data, i prou i gràcies. I com a Algemesí faran la majoria de pobles, un dia festívol i tranquil. Algunes paelles, alguna desfilada morisca i cristiana, algun,... Ho sent, però marcat per la tranquil·litat, oficial. Poca cosa ens farà pensar que és un dia nacional. Res. Nacional, per què al cap i la fi i malgrat la manipulació política, no celebrem el naixement político-civil d’un poble?...
No vull ser pessimista, només he fet una mena de crònica del grau d’alienació al qual hem arribat, ens han fet arribar. Aquest 9 d’octubre potser serà un punt d’inflexió (o tal vegada encara haurem de caure més fons, no ho sé, però, la perspectiva ens ho aclarirà) Convindria, els convindria als polítics, treure’ns, traure’s, les mascares i mirar amb dignitat el poble, dir qui som i que volem, convèncer als alienats i els forasters, sense embuts, tots plegats, polítics (pense ara en els polítics que no formen part dels partits que ens han fet arribar a aquesta decadència, cadascú que es done per al·ludit, per si de cas seré clar amb els responsables de la decadència: els del PSOE-PSPV, sóc conscient de l’alternança de les sigles, que s’ho facen mirar, potser no haurien d’haver deixat de banda Jorge Alarte, allò de PSCV els anava millor amb els dogmatismes de la “E”; i els del PPCV i el seus hashtag @somvalencians que vagen preparant les explicacions sobre que significa ser valencià per si a algú se li ocorre de com justificar algunes evidències que no quadren amb la seua història, temps tindran, però els seus càlculs inclouen eliminar tot cap pensant i inquiet que els puga fer nosa, en fi), com deia, cal que pensadors, escriptors, professors, universitats, obradors, menestrals, “qui siga!”, tota la massa crítica social, que sempre fa soroll de manera massa dispersa, cal dir les coses clares i qui vulga que puge i qui encara crega que ens convé seguir celebrant un dia, que no emprenye a la vila i cort, que ens seguisquen titllant de “folls i molls” que s’ho faça mirar, perquè temps hem tingut que han capgirat la nostra història passada, present i futura, i temps tindrem de redreçar-la. La diada passarà sense més pena ni glòria si més no. Caldrà fer nostre el “ara o mai” i el 9 d’octubre, pot ser, serà un bon dia.
Sixto Ferrero
El Sis Doble no corregeix els escrits que rep. La reproducció d'aquest text és literal; fidel a les paraules, redacció , ortografia i sentit de l'autor/s
-
0ComentarisImprimir Enviar a un amic
-
