Xúquer Viu presenta 3.673 al·legacions al Pla de Conca

Els cabals ecològics són els grans sacrificats d'aquest Pla, d'exigus o inexistents

Aquest matí, últim dia de consulta pública de l'esborrany del Pla Hidrològic corresponent a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, Xúquer Viu s'ha personat en el PROP d'Alzira i ha registrat 3.673 al·legacions corresponents a altres tantes persones que han recolzat les al·legacions d'aquesta organització. El passat dimecres Xúquer Viu ha havia presentat en la Confederació Hidrogràfica el document d'al·legacions tècniques a l'esborrany del Pla de Conca que s'estenen al llarg de 90 pàgines, junt a un altre document d'al·legacions a l'Informe de Sostenibilitat Ambiental. Aquests documents es poden consultat en el blog de Xúquer Viu. En les al·legacions Xúquer Viu diu que aquesta proposta de Pla no inclou les mesures necessàries per resoldre la sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les masses d’aigua de la conca del Xúquer i consolida el repartiment d’aigua per damunt dels recursos existents que ja es va fer al Pla de Conca de 1998. Per aquestes raons aquest esborrany de Pla incompleix la Directiva Marc de l'Aigua, ja que no avança en l'assoliment del bon estat ecològic dels rius, aqüífers i zones humides, ni en promoure l’ús sostenible a llarg termini de l’aigua. L'esborrany publicat obri la porta a un nou transvasament des de Cortés de Pallàs o Antella. El canvi terminològic de “recursos sobrants”, que apareixia en l'anterior Pla, per “recursos excedents”, amaga la possibilitat de que eixos excedents es puguen produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant el conjunt d'aigua emmagatzemada als embassaments. La definició de què són “excedents” es difereix a unes normes d'explotació que s'elaboraran posteriorment a l'aprovació del Pla, sense garanties de transparència i participació.
La sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental és la causa de la pèrdua de cabals base que ha patit el Xúquer al seu pas per Albacete durant dels darreres dècades. L’esborrany de Pla permet que aquesta situació continue com fins ara. Front els 240 hm3/any de recursos renovables en règim natural, el Pla autoritza que s’extraguen fins 320 hm3/any –igual que en el Pla de 1998-, incrementant el deteriorament de l’aqüífer i la seua desconnexió del riu; i per tant, el deteriorament del riu, ullals i fonts que s’alimentaven d’aigües subterrànies.     
Els cabals ecològics són els grans sacrificats d'aquest Pla, d'exigus o inexistents. Així, el Xúquer difícilment botarà l’Assut de la Marquesa (a 4 km de la desembocadura) amb un cabal mínim equivalent a l’1% del seu cabal mitjà. La resta de cabals mínims establerts aigües amunt són, en general, molt inferiors als cabals mínims absoluts dels rius en règim natural, com succeeix a Antella, on el cabal ecològic proposat és de 1'8 m3/segon o a l’Assut de Cullera, on es proposa un mínim de 1'5 hm3/any. El cabal ecològic mínim assignat a l'Albufera, de 167 hm3/any –sense garantir la qualitat de l’aigua assignada-, està molt per sota de les necessitats mínimes del llac per a la seua recuperació, segons estudis científics i documents oficials, situades en al menys 250 hm3/any d’aigua de bona qualitat i sense fòsfor.
Els abastiments de la Ribera estaran lligats a intercanvis amb usuaris de menor prioritat i clarament discriminats respecte a la resta d'abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm3/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments. Aquesta pretesa “solució” discrimina clarament a la Ribera respecte als altres abastiments, que no tenen aquesta dependència.