Baix l’atractiu títol “L’educació és política”, que l’organització va prendre prestat del llibre publicat pel primer dels ponents del Congrés, el pedagog periodista i sociòleg Jaume Carbonell, al llarg de les tres jornades de durada s’han concentrat una sèrie de ponències que, d’una manera interdisciplinària, han abordat la fal•làcia de la “neutralitat” en educació i han posat els accents en diferents realitats que calen dins les aules i que no es poden deixar de costat com si no existiren.
La jornada inaugural va tindre lloc dijous de vesprada, a càrrec del sotssecretari general de Formació del Professorat, Carlos Sánchez, qui va descriure el Congrés com un “referent formatiu per a tota la comunitat educativa”, també va parlar l’alcalde de l’Alcúdia, Andreu Salom qui va parlar del Congrés com “una aposta consolidada que el poble de l’Alcúdia acull amb orgull cada mes de setembre a la nostra Casa de la Cultura”. Per la seua part, el president del comité organitzador, Robert Martínez, va tancar les intervencions fent una broma molt d’actualitat: “si no arribem a cap conclusió vàlida, automàticament, se repetirà el congrés en novembre - va dir- això sí, amb els mateixos ponents”.
El mateix dijous Jaume Carbonell va afirmar que “la pràctica de la llibertat s’aprén a l’escola des de la primera infància”, més d’afirmar que és impossible obviar la política, perquè “es cola en l’escola” i, com deia Fuster “la política la fas o te la fan”. Això sí, cal diferenciar entre  una educació democràtica i un adoctrinament, perquè “l’escola és l’espai on es sembren les primeres llavors per a una ciutadania crítica”.
Per a finalitzar la primera jornada els assistents van poder assistir a la conferència de l’autor del llibre “fascismo de baja intensidad”, el professor de Teoria de la Comunicació de la Universitat de València Antonio Méndez Rubio, al qual li interessa, especialment, il•luminar les relacions entre el llenguatge i la realitat, perquè qualsevol forma de dominació està mediada pel llenguatge. També la de l’escola i l’ensenyament.
La segona jornada va tindre dues mirades ben atractives, la primera, a càrrec de la coordinadora pedagògica del col•legi Luordes Fuhem i activista d’Ecologistas en Acción María González Reyes, que intentà explicar-nos que no se deu acabar l’ESO sense conéixer què és el canvi climàtic, però que si no posem de la nostra part i ens conformem en acomplir estrictament el que marquen els programes oficials, ens podria passar.
Tot seguit, l’escriptor i professor de la Universitat d’Alacant Joan Borja Sanz, va desenllotllar la ponència “Quadern de Biterna: paisatges de llegenda en el sistema educatiu valencià”, en el qual feia una pregunta fonamental: qui ens ha robat als valencians la fantasia, com i perquè? I afirmava qwue tornar a fer-la nostra és una funció de l’escola, per a facilitar la qual suggeria un cànon de llegendes valencianes i unes rutes de llegenda per fer amb l`alumnat.
La tercera jornada va estar marcada per les Impressionants les ponències de dues dones valentes: Anna Forés i Carmen Ruiz Repullo, parlant la primera  de l'educació des de la neurociència, i aclarint conceptes com els  “neuromites” i els “neurofums” ,  i d'educar en la igualtat des de la perspectiva de gènere la segona, amb una exposició tant clara i directa dels dubtes sexuals de l’alumnat i del consum de pornografia en la infància i adolescència, que van cridar a la reflexió de tots i totes les presents.
Tot seguit, les magnífiques aportacions a la cloenda per part de Josep Antoni Fluixà, representant la Fundació Bromera, Xelo Valls pel sindicat CCOOPV i la regidora d’Educació de l’Ajuntament de l’Alcúdia, Rosa MartInez Murillo, van posar punt i final a un congrés força enriquidor.