Aida Sánchez Pascual és d'Antella, té vint-i-un anys i des que va nàixer pateix una tetraparesia per paràlisi cerebral de forma “cuadripléjíca”, una disminució progressiva de l'eficiència visual com a fruit d'una alteració “corriorrentiniana” i un retard mental sever. El resultat de tot açò és un grau total de minusvalidesa del 98 %, es a dir que pràcticament total. Doncs no és suficient per a la Generalitat Valenciana. Les últimes reformes sanitàries s'han traduït en el cas de la jove riberenca, en l'anul·lació de la seua consideració de pensionista, passant a formar part del règim general i tenint la seua família que pagar totes les seues despeses mèdiques. Aida mai ha pogut alçar-se sola del llit, sense l'ajuda de la seua mare, Tere Pascual, però ara la Conselleria de Sanitat la considera una persona activa, amb capacitat per a treballar. «Em vaig assabentar quan vaig ser a la farmàcia i em van demanar quaranta euros pels bolquers per a la meua filla. Em vaig quedar de pedra i la farmacèutica, que ens coneix, va dir que només podia ser un error. En cap moment ens han enviat cap tipus de notificació en que ens comuniquen la nova situació. Nosaltres no podem pagar els medicaments. És impossible», denuncia la mare. La farmàcia del poble ha permès que, de moment, no paguen el que deuen per les anteriors compres però es veu incapacitada per a facilitar-los més medicaments.
Aida Sánchez (que pateix els problemes per una complicació en el part, en la qual va perdre a la seua germana bessona) cobra menys de 550 euros al mes. La seua família els dedica en exclusivitat a les despeses de la seua manutenció. «Però ara no sé què anem a fer, perquè potser ara hem de pagar les ambulàncies i nosaltres no podem. La setmana que ve hem d'anar al dentista al Cabanyal i si ens demanen 150 € de l'ambulància no tenim suficient. Hi ha vegades que se li ix la sonda de l'estómac i llavors hem de cridar a l'ambulància corrent. Ara tinc por que no acudisquen», explica espantada Tere. Aida requereix una atenció contínua i especialitzada, quasi professional, malgrat que Tere no ho és. La jove no pot menjar sola, no dorm a les nits i és la seua mare qui li estimula les deposicions. La situació familiar és realment complicada, amb la mare dedicada única i exclusivament a cura de la seua filla i el pare havent de duplicar els seus treballs en el món agrícola per a poder pagar totes les despeses mèdiques. El fill major, a més, té detectada també una hiperactivitat important i falta d'atenció.
Situació Límit: “La seua mare no s'opera per a poder cuidar-la”
La mare d'Aida Sánchez relata amb cruesa moltes de les dificultats que viuen en la família per a intentar justificar la injustícia de la decisió de la Conselleria. No ho necessita. Per poc que un s'acoste i conega el cas, ràpidament es commou, se solidaritza i sent estupor e indignació al mateix temps. Tere Pascual té detectades set hèrnies i esclerosis del que no es pot operar. Les cures de la seua filla no li'l permeten, doncs difícilment podria trobar a algú que poguera oferir-li l'atenció que necessita. A més, no podria pagar-ho. «Ens han llevat totes les ajudes i no hem comptat mai amb assistència social. No crec que puga operar-me mai i menys ara amb aquesta notícia. Si m'opere, qui cuida de la meua filla?», exposa la progenitora.  Carles Senso.  Llegir notícia completa en lavall.es