Hem tingut totes les distàncies al nostre abast, però poca gent decidida a competir, com si la astènia  primaveral ens hagués atacat abans d’ hora! Els entrenaments, ells, evidentment no cessen. No s’ aturen les petites sortides en grup, en parelles o sols per a matar el cuquet, desentumir cames i de pas, l’ humor també... “no pares... sigue sigue!”
I no es que al calendari li manquen proves que disputar! A quaranta kilòmetres a la rodona, dissabte i diumenge, sempre hi ha un 10K, un trail, un cross, un gran fons o una mitja marató. Pot ser que en espera de l’ Abril, del Circuit de l’ Albufera i una vegada passades les Falles, els ànims comencen a enervar-se un pelet més i els cossos inicien la metamorfosi que precisa el Runner per llançar-se a la guerra primaveral i estival de circuits i curses, de penes i glòries, de brisa fresca o sol de justícia, d’ esbufecs d’ esgotament i suor de patiment. De moment, la parella de moda a Peus Quets es la de Prese Claver i Pascual Azorín, que van per lliure... els dos, i que no paren!
Prese escull dissabte, la “XXIIª Subida al Terrero de Chella” per a presentar batalla en una curta prova de 8,3K, on té que salvar 293m de desnivell abans d’ arribar a meta. No es la costum o la especialitat de Prese que disputa millor distàncies més llargues de 15 o 21K. Però Prese, en esta corre seria, concentrada i el cabet en la feina, la vista a l’ asfalt i la mirada coberta per la visera de la gorra. Una idea: regularitat! Una voluntat: no defallir! Un objectiu: meta! El resultat... un tercer lloc en Veteranes B marcant 43:07, corrent una dura pujada a 5:08. Bravo per a esta dolça i inofensiva dona però dura i intractable corredora!
Pascual no acompanya a Prese volent, el diumenge, fer els 21K del III Tomaca Trail d’ Alginet. Un circuit no excessivament empinat però si d’ un incessant trenca cames, un amunt i avall complicat, unes sendes d’ ombriu estretes contraposades a unes assolellades i amples pistes, això si, totes elles transitant per un preciós paratge de pins, camps de cultiu i tarongers. Pascual passa per l’ arc de meta fent 6é de la categoria amb 2h21:58. Córrer a 6:44 per muntanya no està gens mal, ben al contrari!
Al 5è 15K Maskokotas Guadassuar, Gema Rosell i Fran Navarro, este últim recentment sumat a les files del club corren a gran nivell tots dos este Gran Fons.
Gema aconsegueix completar el 15K a 4:54 tancant crono en 1h13:21. Eternament somrient, una gasela lleugera que a penes toca piso. Admirable atleta que no cansa veure evolucionar tant per asfalt com per muntanya.
Fran fa la mateixa distància i assoleix la molt apreciable marca de 1h07:34 (4:31). Ja ens coneixerem, però per lo vist també hi ha velocitat a les cames de Fran, i ganes de fer marques i bons cronos. Enhorabona!
Ramón Monjo, ara bolcat als trails corre a Elche de la Sierra, Albacete. Ja imaginem, sent... Sierra, com pot ser el recorregut! Entre Riópar i Hellín, Sierra del Segura i el riu que hi naix. El recorregut traçat per a la carrera es molt dur, ardu i agrest. Córrer quant se pot fer-ho, caminar quant se deu fer-ho i llançar-se a tomba oberta quan se sap fer-ho! Eixa és la tasca de Ramón al III Segura Trail d’ Elche de la Sierra. Anunciats 25K, se redueixen a 23800m. 1000m de desnivell positiu que, a les primeres de canvi, te trituren les cames i te disparen el cardio a cada pujada. 2h42:29, 7è de la categoria Màster+50 i 52è de la General. Bancalitos, Longuera, les pujades del Regalí, la penya San Blás o passar pel gual, aigua pel melic, al riu Segura fan que la cursa siga “bonica” com solen dir el corredors, entre pins i matolls, amb ràpides sendes i fortíssimes costeres que acaben prompte amb les reserves del simpàtic desdejuni servit abans de la prova, continuació de la “Feria de Tapas y Cañas” de la nit anterior.  Bona carrera,  avui sense podi, però segurament agradable i si bé dura, també divertida. Tres distàncies corregudes, curtes, mitges i llargues i cinc campions ni curts ni mitjos ni llargs sinó grans, molt grans!