Polinyà Íntim s'inaugura hui amb l'espectacle de circ social 'El desig d’estar junts'

La Teta Calba convida a colar-se en el camerino d'una diva en decadència en 'El camí de les cabres'

Aquest cap de setmana torna als patis, els salons i els jardins de les cases del xicotet municipi de Polinyà del Xúquer el festival de teatre de xicotet format Polinyà Íntim. La cita, programada els dies 6 i 7 de novembre, arranca demà en la plaça Major amb l'espectacle inaugural El desig d’estar junts, de la Finestra Nou Circ.
L'elenc d'aquesta proposta que conjumina el circ professional i el circ social està format per artistes consolidats i joves amb diversitat funcional. L'espectador els coneix en la intimitat de l'espera davant l'estrena d'un espectacle que no han assajat mai i que es revela com una aposta multidisciplinària que combina números de roda Cyr, contact, malabars, aeris i acrobàcies, música en directe, teatre i dansa.
“Polinyà Íntim és un festival pioner a portar les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases i espais singulars del medi rural, amb l'objectiu de dinamitzar el panorama cultural i posar en valor la riquesa patrimonial. Un any més la nostra casa és la vostra casa. Us esperem amb les portes obertes de bat a bat”, convida el director de la cita cultural, Jacobo Julio Roger.
Aquesta primera jornada s'han programat un total de cinc experiències escèniques en espais singulars del poble sota el lema del temps. La Pelaora de Palau acull tres passes de l'espectacle El camí de les cabres, reconegut amb un esment al Millor Ús de l'Espai en l'última edició del festival Cabanyal Íntim. La peça de la Teta Calba convida als espectadors i espectadores a accedir al camerino d'una diva en decadència.
“Entrar a un camerino és entrar de ple en la intimitat de l'artista, en les seues manies, els seus gustos, els seus silencis i inseguretats. On podem veure al pallasso nu i amb el nas roig. Però d'altra banda, no deixa de ser un lloc de penjadors, llums foses i tovalloletes desmaquillants. Una espècie de cau temporal sense cap mena de mística”, s'esplaia la dramaturga María Cárdenas, reconeguda amb el premi MAX a l'autoria Revelació 2016.
Durant la vesprada s'han programat dos espectacles per a tots els públics, Café cantant i Contes i comptes. Al carrer La Pau, Begoña Río instal·larà la seua caixa escènica de titelles i autòmats per a representar l'espectacle musical per a una sola persona Café Cantant. La peça, d'escassos tres minuts, presa el seu nom dels locals d'oci que complementaven el servei propi d'un café amb la posada en escena d'espectacles populars, en la seua majoria de cante, toc i ball. En ells es va professionalitzar el flamenc allà per l'any 1860. Al xicotet teatre instal·lat a Polinyà ve la família Montoya amb una proposta inspirada en els somnis, la lluna i la força del voler. L'audiència decidirà si se'ls contracta o se'ls aconsella continuar assajant.
Per part seua, Miguel Ángel Montilla Domene, de Mam Produccions, escenifica en Enna Espai Contes i comptes, una sessió de narració oral protagonitzada per personatges que s'arrisquen, no es conformen amb el seu destí. Cap sap si el camí que seguirà és l'adequat, però prefereixen arriscar-se a no intentar-lo.
Per a posar-li punt final a la jornada, la companyia de Bilbao i Barcelona ‘Perpetuummobile’ realitzarà en Hipòlit o la mirada d'Hipòlit, una revisió contemporània sobre el mite de Fedra. L'acció comença amb la mort del fillastre de l'heroïna tràgica de la Grècia clàssica. Fedra queda sola i aïllada a la seua casa, i l'obsessió i el penediment, la culpabilitat i la innocència, la vergonya i el desig brollen de la seua ànima.